¿PORQUÉ TUVISTE QUE TOCAR EL PIANO CON LA CABEZA?¿PORQUÉ TUVISTE QUE TOCAR EL PIANO CON LA CABEZA?

¿PORQUÉ TUVISTE QUE TOCAR EL PIANO CON LA CABEZA?

“¿POR QUÉ TUVISTE QUE TOCAR EL PIANO CON LA CABEZA?” És una acció sonora definida com a “peça-enigma”, totalment autoreferencial, construïda amb retalls sònics, visuals i fonètics de la meva vida recollits des de principis d’octubre d’aquest any, el 2010. És una “peça-enigma” perquè ningú (ni jo mateix) no sap gaire bé el que ha passat.

Rubén Barroso va néixer a Sevilla l’any 1964. Artista d’acció, comissari i gestor de projectes d’art i cultura contemporània. Director de Contenedores, mostra internacional d’art d’acció de Sevilla, que el 2010 ha arribat a la 10a edició. Director de Sierra centro de arte, espai de produccions i investigació artística intermèdia en l’entorn natural de la serra de Huelva.

Ha comissariat nombroses exposicions, actes, cicles, espais… i dirigit projectes d’investigació al voltant de les pràctiques performatives. Ha realitzat i organitzat nombroses conferències, cicles, debats… com també ha impartit tallers i laboratoris d’art intermèdia. Com a artista ha fet més de 100 accions a diferents espacis, centres d’art, esdeveniments… des de 1997.¿PORQUÉ TUVISTE QUE TOCAR EL PIANO CON LA CABEZA?

“¿POR QUÉ TUVISTE QUE TOCAR EL PIANO CON LA CABEZA?” Es una acción sonora definida como “pieza-enigma”, totalmente autorreferencial, construida con retazos sónicos, visuales y fonéticos de mi vida recogidos desde principios de octubre de este año, en 2010. Es una “pieza-enigma” para que nadie (ni yo mismo) no sabe muy bien lo que ha pasado.

Rubén Barroso nació en Sevilla en 1964. Artista de acción, comisario y gestor de proyectos de arte y cultura contemporánea. Director de Contenedores, muestra internacional de arte de acción de Sevilla, que en 2010 ha llegado a la 10 ª edición.Director de Sierra centro de arte, espacio de producciones e investigación artística intermedia en el entorno natural de la sierra de Huelva.

Ha comisariado numerosas exposiciones, actos, ciclos, espacios … y dirigido proyectos de investigación en torno a las prácticas performativas. Ha realizado y organizado numerosas conferencias, ciclos, debates … como también ha impartido talleres y laboratorios de arte intermedia. Como artista ha realizado más de 100 acciones en diferentes Espacios, centros de arte, eventos … desde 1997.

THE PASSIVE AGGRESIVE TENSETHE PASSIVE AGGRESIVE TENSE

THE PASSIVE AGGRESIVE TENSE

The Passive Aggressive Tensei. Un proyecto de instalaciones y performance 

Este proyecto tiene la intención de mostrar la idea de comportamiento como parte de un trastorno. Los vídeos que formarán parte de la instalación son el resultado de performances minimalistas realizadas en el taller. Tienen la función de mostrar la sutileza del comportamiento pasivo agresivo. La performance que haré en NauEstruch tiene que ver con el control de este comportamiento a través de la realización de diferentes actividades cotidianas. Por esta razón, durará cinco horas y todas las personas están invitadas a participar.

Nací en Lima en 1979. Vivo y trabajo en Barcelona.

Mi trabajo, tanto de performance como video e instalación, se enfoca en el papel que juega la memoria en la construcción de nuestra identidad, el deseo y la jerarquía.

Últimamente entiende mejor las sutilezas con las que hacemos la vida diaria y trato de comunicarme a través suyo. Quizás esta intensa relación anónima respeto a los demás me ha hecho plantearme hacer performance. Puedes ver mi trabajo y como ha ido variando a mi página: www.pilartalavera.com

 THE PASSIVE AGGRESIVE TENSE

The Passive Aggressive Tense. Un proyecto de instalación y performance

Aquest projecte té la intenció de mostrar la idea de comportament com a part d’un trastorn. Els vídeos que formaran part de la instal·lació són el resultat de performances minimalistes realitzades al taller. Tenen la funció de mostrar la subtilesa del comportament passiu agressiu. La performance que faré a NauEstruch té a veure amb el control d’aquest comportament a través de la realització de diferents activitats quotidianes. Per aquesta raó, durarà cinc hores i totes les persones estan convidades a participar.

Vaig néixer a Lima el 1979. Visc i treballo a Barcelona.

El meu treball, tant de performance com vídeo i instal·lació, s’enfoca en el paper que juga la memòria en la construcció de la nostra identitat, el desig i la jerarquia.

Últimament entén millor les subtileses amb les quals fem la vida diària i tracto de comunicar-me a través seu. Potser aquesta intensa relació anònima respecte als altres m’ha fet plantejar-me fer performance. Pots veure el meu treball i com ha anat variant a la meva pàgina: www.pilartalavera.com

PIORREA MENTALPIORREA MENTAL

PIORREA MENTALPRECIO: 5€

La compañía sabadellense El Purgatorio inicia su segunda aventura teatral llevando a escena una adaptación de un clásico contemporáneo: Dakota, de Jordi Galceran. Después de pasar la comedia por su coctelera creativa, los miembros del grupo la han rebautizado como Piorrea mental, posiblemente en homenaje a la profesión de Hipólito, el protagonista, que es estomatólogo. La “piorrea mental” se desencadena cuando Hipólito Jarama, un médico triunfador, sufre un accidente de moto y pasa dos semanas en estado de coma. Entonces, se da cuenta que tiene un poder: todo lo que sueña se convierte en realidad. En uno de sus sueños ve que la mujer le es infiel con un protésico dental y, a partir de este momento, su objetivo es evitarlo. Con un ingenio diabólico, Galceran se pregunta “y nos pregunta” ¿qué pasaría si conociéramos el futuro? Dormiríamos tranquilos?

El origen de la compañía El Purgatorio hay que buscarlo en Radio Barberà, cuando sus futuros componentes hacían un programa de humor con el mismo nombre. Enseguida dieron el salto al escenario y montaron La vida es sueño … o no!, escrita y dirigida por David Rivas. La obra se estrenó en el Teatrenou, con gran éxito de público y crítica. Rivas ha actuado en el programa piloto de humor Que no nos pase nada!, De TVE. También ha trabajado en el canal Paramount Comedy como cómico y guionista. El año 2008 fue considerado uno de los mejores monologuistas del programa por votación popular.

FICHA ARTÍSTICA

Director: David Rivas

Intérpretes: Montse Susín, Ernesto Hernández, Richi García y Víctor Campaña (voz en off)

Montaje musical: Victor Campaña

Escenografía: Artilugio

Iluminación: Jordi Bench.

Técnicos: Roberto Alonso / Rubén Millán.

Diseño publicidad: Espotpublicitat.

Fotografía: 54 Gallery.

Producción: El Purgatorio.

Compañía residente en L’Estruch.

Con la colaboración de: Ayuntamiento de Barberá del Vallés. ESPOT Publicidad. 54 Gallery.

PIORREA MENTALPREU: 10€

La companyia sabadellenca El Purgatori enceta la seva segona aventura teatral portant a escena una adaptació d’un clàssic contemporani: Dakota, de Jordi Galceran. Despres de passar la comèdia per la seva coctelera creativa, els membres del grup l’han rebatejat com a Piorrea mental, possiblement en homenatge a la professió d’Hipòlit, el protagonista, que és estomatòleg. La “piorrea mental” és desencadena quan Hipòlit Jarama, un metge triomfador, pateix un accident de moto i passa dues setmanes en estat de coma. Aleshores, s’adona que te un poder: tot el que somia és converteix en realitat. En un dels seus somnis veu que la dona li és infidel amb un protèsic dental i, a partir d’aquest moment, el seu objectiu és evitar-ho. Amb un enginy diabòlic, Galceran es pregunta “i ens pregunta” què passaria si coneguéssim el futur? Dormiríem tranquils?

L’origen de la companyia El Purgatorio cal buscar-lo a Ràdio Barberà, quan els seus futurs components feien un programa d’humor amb el mateix nom. De seguida van fer el salt a l’escenari i van muntar La vida es sueño… o no!, escrita i dirigida per David Rivas. L’obra es va estrenar al Teatreneu, amb gran èxit de públic i crítica. Rivas ha actuat en el programa pilot d’humor Que no nos pase nada!, de TVE. També ha treballat al canal Paramount Comedy com a còmic i guionista. L’any 2008 va ser considerat un dels millors monologuistes del programa per votació popular.

FITXA ARTÍSTICA

Director: David Rivas

Intèrprets: Montse Susín, Ernesto Hernández, Richi Garcia i Víctor Campanya (veu en off)

Muntatge musical: Victor Campanya

Escenografia: Artilugi

Il·luminació: Jordi Bench.

Tècnics: Roberto Alonso / Rubén Millán.

Disseny publicitat: Espotpublicitat.

Fotografia: 54 Gallery.

Producció: El Purgatori.

Companyia resident a l’Estruch.

Amb la col.laboració de: Ajuntament de Barberà del Vallès. ESPOT Publicitat. 54 Gallery.

NUEVAS OPORTUNIDADES DE FRACASONOVES OPORTUNITATS DE FRACÁS

NUEVAS OPORTUNIDADESPrecio = 10€

Peculiar colaboración artística de la compañía de danza barcelonesa Lanònima Imperial y el músico Refree. La improvisación es el eje de un espectáculo que se quiere arriesgar para homenajear el ingenio de los utópicos.

Nuevas oportunidades de fracaso se presenta como una peculiar colaboración artística entre dos grandes creadores de la escena catalana: Refree, uno de los personajes más inquietos de la música independiente nacional, recientemente galardonado con el premio Ciudad de Barcelona, ​​y Lanònima Imperial (con Juan Carlos García al frente), considerada una de las compañías referentes a nivel internacional de la danza de nuestro país. Haciendo suya la máxima de Molière “La improvisación es la verdadera piedra de toque del ingenio”, la joint-venture entre Refree y Lanònima entra “en un terreno vacío, ilimitado, donde tanto bailarines como músicos reconstruirán un universo propicio para la convivencia, si no quieren desplomarse por el barranco del fracaso “. El espectáculo es un estreno absoluto en L’Estruch, espacio donde los factótums del proyecto han estado trabajando en residència.La compañía de danza barcelonesa Lanònima Imperial se ha caracterizado, desde sus inicios, por la voluntad de investigar en distintas formas y géneros de la puesta en escena. Los montajes son aventuras estéticas de alto contenido poético y con una factura coreográfica próxima al virtuosismo. Su fundador y director artístico, Juan Carlos García, ha sido reconocido por la crítica como uno de los coreógrafos más brillantes de su generación y ha sido galardonado con importantes premios nacionales e internacionales. Refree es el alter ego de Raúl Fernández (exCorn Flakes, exSitcom, líder de Élena y periodista musical), uno de los personajes más inquietos de la escena independiente. Con tres álbumes editados (Barandillas, Nones y La matrona), Refree demuestra que es capaz de compaginar un perfil marcadamente urbano con un lirismo extremo.

FICHA ARTÍSTICA

Dirección coreográfica: Juan Carlos García

Dirección musical: Refree

Bailarines: Inma Asensio, Yester Mulens, Raquel Miró

Bailarines internacionales invitats, músics: Raúl Fernández y Oriol Roca

Manager: Albert Bonjoch.

Jefe técnico: Manu Martínez.

CON EL APOYO DE: Ayuntamiento de Barcelona. ICUB. Generalitat de Catalunya-Consejo Nacional de la Cultura y de las artes CONCA.L ICIC Instituto. Ramón Llull. Ministerio de Cultura. INAEM. Compañía residente en L’Estruch.NUEVAS OPORTUNIDADESPreu = 10€

Peculiar col·laboració artística de la companyia de dansa barcelonina Lanònima Imperial i el músic Refree. La improvisació és l’eix d’un espectacle que es vol arriscar per homenatjar l’enginy dels utòpics.

Noves oportunitats de fracàs es presenta com una peculiar col·laboració artística entre dos grans creadors de l’escena catalana: Refree, un dels personatges més inquiets de la música independent nacional, recentment guardonat amb el premi Ciutat de Barcelona, i Lanònima Imperial (amb en Juan Carlos García al capdavant), considerada una de les companyies referents a nivell internacional de la dansa del nostre país. Fent-se seva la màxima de Molière “La improvisació és la veritable pedra de toc de l’enginy”, la joint-venture entre Refree i Lanònima entra “en un terreny buit, il·limitat, on tant ballarins com músics reconstruiran un univers propici per a la convivència, si no volen desplomar-se pel barranc del fracàs”. L’espectacle és una estrena absoluta a L’Estruch, espai on els factòtums del projecte han estat treballant en residència. La companyia de dansa barcelonina Lanònima Imperial s’ha caracteritzat, des dels seus inicis, per la voluntat d’investigar en distintes formes i gèneres de la posada en escena. Els muntatges són aventures estètiques d’alt contingut poètic i amb una factura coreogràfica pròxima al virtuosisme. El seu fundador i director artístic, Juan Carlos García, ha estat reconegut per la crítica com un dels coreògrafs més brillants de la seva generació i ha estat guardonat amb importants premis nacionals i internacionals. Refree és l’alter ego de Raúl Fernández (exCorn Flakes, exSitcom, líder d’Élena i periodista musical), un dels personatges més inquiets de l’escena independent. Amb tres àlbums editats (Baranes, Nones i La comare), Refree demostra que és capaç de compaginar un perfil marcadament urbà amb un lirisme extrem.

FITXA ARTÍSTICA

Direcció coreogràfica: Juan Carlos García

Direcció musical: REFREE

Ballarins: Inma Asensio, Yester Mulens, Raquel Miró

Ballarins internacionals invitats, músics: Raúl Fernández i Oriol Roca

Manager: Albert Bonjoch.

Cap tècnic: Manu Martínez.

AMB EL SUPORT DE: Ajuntament de Barcelona. ICUB. Generalitat de Catalunya-Consell Nacional de la Cultura i de les arts CONCA. L’ICIC Institut. Ramón Llull. Ministerio de Cultura. INAEM. Companyia resident a L’Estruch.

MECAL AL ESTRUCHMECAL A L’ESTRUCH

MECAL A L'ESTRUCH

PRECIO = 4 €

Festival Internacional de Cortometrajes de Barcelona
. He aquí el origen del nombre MECAL, un certamen barcelonés que ya no se hace al aire libre y que incorpora trabajos que vienen de otros continentes, además del europeo. Todo evoluciona. Pero los amantes del cine que cuenta mucho en poco espacio “léase cortometrajes” tienen en el MECAL un referente ineludible. En Sabadell, edición tras edición (esta es la séptima), el público no ha hecho más que crecer.

 

20 De Octubre 2010

 

Vaca

Documental, 12 ‘, Brasil, 2009

Director: Gustavo Rosa de Moura

En un matadero brasileño, dos hombres hábiles reconstruyen una vaca.

El hombre del Gordini

Animación, 10 ‘, Francia, 2009

Director: Jean Christophe Lie

Finales de los años setenta: la costumbre es ir sin ropa interior ni pantalones, sólo con camisetas de color naranja. Con la ayuda de un rebelde enmascarado que conduce un R8 Gordini azul, Mister I y su esposa conspiran con ropa radical.

Baby Baby Baby

Videoclip, 3 ‘, Francia, 2000

Director: Make The Girl Dance

Artista: Make The Girl Dance

Maquillaje

Animación, 13 ‘, Francia, 2009

Directores: David Alapont, Luis Briceño

En un futuro próximo, el mundo parece funcionar de una manera efectiva y controlada…

Jenny y el gusano

Ficción, 15 ‘, Reino Unido, 2009

Director: Ian Clark

Dos adolescentes punks desentierran un descubrimiento que puede ser incluso más exótico que la chica de al lado.
Penes pequeños

Ficción, 9 ‘, Noruega, 2009

Director: Stian Hafstad

Penes pequeños es la historia de Daniel, un hombre que se ha sentido inseguro durante toda la vida por culpa del tamaño de su miembro. Esto cambia cuando se une a un grupo poco común.

 

24 de Noviembre 2010

 

El modo de Delia

Documental experimental, 25 ‘, Canadá, 2009

Director: Kara Blake

Una exploración audiovisual de la vida y el trabajo de Delia Derbyshire, la pionera de la música electrónica. Un collage de sonido e imagen creado con el espíritu de sus procesos experimentales. Esta película rinde tributo a una mujer el trabajo de la que ha influido los músicos de la electrónica durante décadas.

Cosas buenas

Animación experimental, 8 ‘, Finlandia, 2009

Director: Aniden Suominen

En este juego, las pérdidas de los otros no son la ganancia de nadie. En el reino de los perdedores se obedecen normas diferentes y siempre hay muchas cosas buenas alrededor. Todos los materiales animados se recogió de la basura.

Enxampa’l

Animación, 18 ‘, Eslovaquia, 2009

Director: Boris Sima

Todo lo que puede pasar durante una excursión escolar a un museo, sobre todo si su conducta no responde a las normas de la institución. El héroe principal, un niño pequeño, vivo “gracias a sus travesuras” grandes aventuras que no lo cambiarán nada.

Videojuego

Animación, 2 ‘, Italia, 2009

Director: Donato Sansone

Un evento divertido y ridículo se explica de forma juguetona.

Heaven can wait

Videoclip, 2 ‘, Estados Unidos, 2009

Director: Keith Schofield

Artista: Charlotte Gainsborug featuring Beck

Cómo conocí a tu padre

Ficción, 9 ‘, España, 2009

Director: Alex Montoya

Cada pareja tiene su historia.

 

22 de Diciembre 2010

 

La prevención del desgaste

Ficción, 20 ‘, Francia, 2009

Director: Giles Charmant

Marie y Pierre son una pareja joven y muy enamorada. Sin embargo, en sus últimos sueños, Marie se enamora de otro hombre, un tipo con una flexibilidad extraordinaria. A Marie le gustaría que en Pierre entendiera que el amor no dura para siempre, pero en Pierre no quiere escucharla.

Bastard

Videoclip, 4 ‘, EEUU, 2009

Director: Matt Devine

Artista: Metal donde Metal

Los hot dogs de Sam

Animación, 10 ‘, Reino Unido, 2009

Director: David López Retamero

Sam vive una vida relajada vendiendo hot dogs en una carretera que atraviesa un bosque. Su caravana de hot dogs, su enorme oso y un poco de compañía de vez en cuando es todo lo que necesita.

Betty B. y los The’s

Ficción, 13 ‘, Alemania, 2009

Director: Felix Stienz

La vida de Tobias B. no ha sido llena de éxitos. Es un hombre bajo, sin trabajo, sin amigos, sin sonrisa. Una noche se topa con Betty B., la gran cantante de la banda Betty B. y los The ‘s.

Achicoria y café

Animación, 8 ‘, Eslovenia, 2009

Director: Dusan Kastelic

Historia sobre un pequeño engaño. En lugar de café, la mujer le ha hecho achicoria a su marido durante toda la vida. Es una historia sobre cómo somos de incapaces de decir a las personas que tenemos cerca que las amamos, hasta que es demasiado tarde.

El pequeño dragón

Animación, 8 ‘, Francia, 2009

Director: Bruno Collet

Treinta cinco años después de la muerte de Bruce Lee, el alma se reencarna en un muñeco. Con determinación, este muñeco de goma marcha a descubrir el mundo a gran escala que le rodea.

MECAL A L'ESTRUCH

PREU = 4€

Festival Internacional de Curtmetratges de Barcelona. Vet aquí l’origen del nom MECAL, un certamen barceloní que ja no es fa a l’aire lliure i que incorpora treballs que vénen d’altres continents, a més de l’europeu. Tot evoluciona. Però els amants del cine que explica molt en poc espai “llegeixi’s curtmetratges” tenen en el MECAL un referent ineludible. A Sabadell, edició rere edició (aquesta és la setena), el públic no ha fet més que créixer.

20 D’Octubre 2010

 

Vaca

Documental, 12′, Brasil, 2009

Director: Gustavo Rosa de Moura

En un escorxador brasiler, dos homes hàbils reconstrueixen una vaca.

L’home del Gordini

Animació, 10′, França, 2009

Director: Jean Christophe Lie

Finals dels anys setanta: el costum és anar sense roba interior ni pantalons, només amb samarretes de color taronja. Amb l’ajuda d’un rebel emmascarat que condueix un R8 Gordini blau, Míster R i la seva dona conspiren amb roba radical.

Baby Baby Baby

Videoclip, 3′, França, 2000

Director: Make The Girl Dance

Artista: Make The Girl Dance

Maquillatge

Animació, 13′, França, 2009

Directors: David Alapont, Luis Briceno

En un futur proper, el món sembla funcionar d’una manera efectiva i controlada…

Jenny i el cuc

Ficció, 15′, Regne Unit, 2009

Director: Ian Clark

Dos adolescents punks desenterren un descobriment que pot ser fins i tot més exòtic que la noia del costat.

Penis petits

Ficció, 9′, Noruega, 2009

Director: Stian Hafstad

Penis petits és la història de Daniel, un home que s’ha sentit insegur durant tota la vida per culpa de la mida del seu membre. Això canvia quan s’uneix a un grup poc comú.

 

24 de Novembre 2010

El mode de Delia

Documental experimental, 25′, Canadà, 2009

Director: Kara Blake

Una exploració audiovisual de la vida i el treball de Delia Derbyshire, la pionera de la música electrònica. Un collage de so i imatge creat amb l’esperit dels seus processos experimentals. Aquesta pel·lícula ret tribut a una dona el treball de la qual ha influït els músics de l’electrònica durant dècades.

Coses bones

Animació experimental, 8′, Finlàndia, 2009

Director: Niina Suominen

En aquest joc, les pèrdues dels altres no són el guany de ningú. En el regne dels perdedors s’obeeixen normes diferents i sempre hi ha moltes coses bones al voltant. Tots els materials animats es va recollir de les escombraries.

Enxampa’l

Animació, 18′, Eslovàquia, 2009

Director: Boris Sima

Tot allò que pot passar durant una excursió escolar a un museu, sobretot si la vostra conducta no respon a les normes de la institució. L’heroi principal, un nen petit, viu “gràcies a les seves entremaliadures” grans aventures que no el canviaran gens.

Videojoc

Animació, 2′, Itàlia, 2009

Director: Donato Sansone

Un esdeveniment divertit i ridícul s’explica de forma juganera.

Heaven can wait

Videoclip, 2′, Estats Units, 2009

Director: Keith Schofield

Artista: Charlotte Gainsborug featuring Beck

Com vaig conèixer el teu pare

Ficció, 9′, Espanya, 2009

Director: Alex Montoya

Cada parella té la seva història.

 

22 de Desembre 2010

La prevenció del desgast

Ficció, 20′, França, 2009

Director: Giles Charmant

La Marie i en Pierre són una parella jove i molt enamorada. No obstant això, en els seus últims somnis, la Marie s’enamora d’un altre home, un tipus amb una flexibilitat extraordinària. A la Marie li agradaria que en Pierre entengués que l’amor no dura per sempre, però en Pierre no vol escoltar-la.

Bastard

Videoclip, 4′, EEUU, 2009

Director: Matt Devine

Artista: Metal on Metal

Els hot dogs d’en Sam

Animació, 10′, Regne Unit, 2009

Director: David López Retamero

En Sam viu una vida relaxada venent hot dogs en una carretera que travessa un bosc. La seva caravana de hot dogs, el seu enorme ós i una mica de companyia de tant en tant és tot el que necessita.

Betty B. i els The’s

Ficció, 13′, Alemanya, 2009

Director: Felix Stienz

La vida de Tobias B. no ha estat plena d’èxits. És un home baix, sense feina, sense amics, sense somriure. Una nit topa amb Betty B., la gran cantant de la banda Betty B. i els The’s.

Xicoira i cafè

Animació, 8′, Eslovènia, 2009

Director: Dusan Kastelic

Història sobre un petit engany. En lloc de cafè, la dona li ha fet xicoira al seu marit durant tota la vida. És una història sobre com som d’incapaços de dir a les persones que tenim a prop que les estimem, fins que és massa tard.

El petit drac

Animació, 8′, França, 2009

Director: Bruno Collet

Trenta cinc anys després de la mort de Bruce Lee, al seva ànima es reencarna en un ninot. Amb determinació, aquest ninot de goma marxa a descobrir el món a gran escala que l’envolta.

AMERICAN BUFFALO de DAVID MAMETAMERICAN BUFFALO de DAVID MAMET

AMERICAN BUFFALO

PRECIO: 10€

Julio Manrique se enfrenta de nuevo a un texto del dramaturgo norteamericano David Mamet y crea un montaje de gran fuerza escénica. Ha sido uno de los éxitos de la temporada en el Espai Lliure.

“Di siempre la verdad. Es más fácil de recordar”. La frase es del autor dramático, novelista, guionista y director de cine David Mamet, una de las figuras más completas que ha dado la cultura norteamericana en las últimas décadas. A los tres protagonistas de American Buffalo “obra con la que Mamet se consagró internacionalmente” la verdad los hace más bien molesta: Don, el propietario de una tienda de objetos de segunda mano, vende por error una moneda por menos de lo que vale y, junto con Bob y Teach, ideará un plan para recuperarla. Estrenada en el Espai Lliure, la versión que dirige Julio Manrique es un auténtico must de la temporada, con un trío de actores que están como nunca y con una eficaz escenografía de Lluc CastellsDon, Bob y Teach son perdedores camino del fracaso, pero, como señala Manrique, la virtud de Mamet es “hacer que, en estos tres pobres diablos, nos podamos reconocer todos”. Después de dirigir Los Bosques en la Sala Beckett, a Manrique le quedaron ganas de repetir con un texto de Mamet. La austeridad del dramaturgo atrae con fuerza a un director joven que ha mostrado su talento en repetidas ocasiones y que es, además, un actor versátil. Manrique define American Buffalo como “una obra moral, una tragicomedia extraordinariamente bien construida y dialogada, llena de vigor, llena de verdad”. Entre los textos más conocidos de Mamet hay perversidad sexual en Chicago, Oleanna, Glengarry Glen Ross y El criptograma. Como director de cine cabe mencionar State and Main, una ácida comedia que logró un gran éxito en las carteleras.

FICHA ARTÍSTICA

Dirección: Julio Manrique

Intérpretes: Ivan Benet, Pol López, Marcos Rodríguez y la colaboración de Andrew Tarbet como locutor de radio

Traducción: Cristina Genebat

Escenografía: Lluc Castells con la colaboración de Irene Martínez Armengol

Iluminación: Jaume Ventura

Espacio sonoro: Dani Aznar

Vídeo: Marc Lleixà

Ayudante de dirección: Norbert Martínez

Alumna en prácticas de dirección del Instituto del Teatro: Judith Pujol

Utilería: Marta Castells.

Vestuario: Maria Armengol.

Caracterización: Ignasi Ruiz.

Producción: Teatre Lliure.

Agradecimientos: Nau Ivanow.


AMERICAN BUFFALO

PREU: 10€

Julio Manrique s’enfronta de nou a un text del dramaturg nord-americà David Mamet i crea un muntatge de gran força escènica. Ha estat un dels èxits de la temporada a l’Espai Lliure.

“Digues sempre la veritat. És més fàcil de recordar”. La frase és de l’autor dramàtic, novel·lista, guionista i director de cinema David Mamet, una de les figures més completes que ha donat la cultura nord-americana en les darreres dècades. Als tres protagonistes d’American Buffalo “obra amb la què Mamet es va consagrar internacionalment” la veritat els fa més aviat nosa: Don, el propietari d’una tenda d’objectes de segona mà, ven per error una moneda per menys del que val i, juntament amb Bob i Teach, idearà un pla per recuperar-la. Estrenada a l’Espai Lliure, la versió que dirigeix Julio Manrique és un autèntic must de la temporada, amb un trio d’actors que estan com mai i amb una eficaç escenografia de Lluc Castells. Don, Bob i Teach són perdedors camí del fracàs, però, com assenyala Manrique, la virtut de Mamet és “fer que, en aquests tres pobres diables, ens hi puguem reconèixer tots”.Després de dirigir Els Boscos a la Sala Beckett, a Manrique li van quedar ganes de repetir amb un text de Mamet. L’austeritat del dramaturg atrau amb força a un director jove que ha mostrat el seu talent en repetides ocasions i que és, a més, un actor versàtil. Manrique defineix American Buffalo com “una obra moral, una tragicomèdia extraordinàriament ben construïda i dialogada, plena de vigor, plena de veritat”. Entre els textos més coneguts de Mamet hi ha perversitat sexual a Chicago, Oleanna, Glengarry Glen Ross i El criptograma. Com a director de cinema cal esmentar State and Main, una àcida comèdia que va aconseguir un gran èxit a les cartelleres.

FITXA ARTÍSTICA

Direcció: Julio Manrique

Intèrprets: Ivan Benet, Pol López, Marc Rodríguez i la col·laboració d’Andrew Tarbet com a locutor de ràdio

Traducció: Cristina Genebat

Escenografia: Lluc Castells amb la col·laboració d’Irene Martínez Armengol

Il·luminació: Jaume Ventura

Espai sonor: Dani Aznar

Vídeo: Marc Lleixà

Ajudant de direcció: Norbert Martínez

Alumna en pràctiques de direcció de l’Institut del Teatre: Judith Pujol

Utilleria: Marta Castells.

Vestuari: Maria Armengol.

Caracterització: Ignasi Ruiz.

Producció: Teatre Lliure.

Agraiments: Nau Ivanow.

NAU3: ALGO SE TORCIÓNAU3: ALGO SE TORCIÓ

NAU3: ALGO SE TORCIÓ

El plan de trabajo se concibe como ‘informe’ (el contexto es una materia primordial) y será el “work in progress ‘diario el que irá guiando los objetivos a asumir. Se plantea pues como un devenir, un desarrollo ‘proteico’, tomando este concepto en su acepción de mutación, cambio de aspecto o evolución de una idea. No nos interesa aquí el engaño o la interpretación que pueda evocar la figura de un ente siempre cambiante ‘, sino cuál es el mecanismo que le proporciona esta virtud. Es la ósmosis entre artistas y lugar de trabajo lo que cosificarà este experimento, siempre atentos los primeros a las sugerencias y recursos que proporcione el segundo.

Debido a su carácter de investigación, el trabajo toma la forma de un cuaderno de bitácora en el que quedan anotadas las reflexiones, ideas, sugerencias y acciones que van surgiendo a medida que nuestra estancia avanza y que se puede consultar en el sitio web que hemos creado para este propósito:

http://nau3.com

ACCNEO

Josep Domínguez y Jaime Aguirre colaboramos juntos desde el año 2006 bajo el nombre AccNeo-grupo. El proyecto que presentamos y con el que vamos haciendo toda una serie de trabajos que hibridan la acción performática y las nuevas tecnologías se llama incívicos y es proyecto residente en Can Xalant desde el año 2009 y en Ca l’Estruch en 2010.

El objetivo de este proyecto es la creación de contextos dentro de espacios físicos de control determinado (un almacén, un taller de artista, una sala expositiva …) que, entendido como un espacio de expresión El proyecto planteado para la estancia en Ca l’Estruch trata sobre la generación de un universo personal a partir del trabajo con los recursos que ofrezca un contexto específico: el taller 3 de NauEstruch.NAU3: ALGO SE TORCIÓ

El pla de treball es concebut com ‘informe’ (el context és una matèria primordial) i serà el ‘work in progress’ diari el que anirà guiant els objectius a assumir. Es planteja doncs com un esdevenir, un desenvolupament ‘proteic’, prenent aquest concepte en la seva accepció de mutació, canvi d’aspecte o evolució d’una idea. No ens interessa aquí l’engany o la interpretació que pugui evocar la figura d’un ‘ens sempre canviant’, sinó quin és el mecanisme que li proporciona aquesta virtut. És l’osmosi entre artistes i lloc de treball el que cosificarà aquest experiment, sempre atents els primers als suggeriments i recursos que proporcioni el segon.

Degut al seu caràcter d’investigació, el treball pren la forma d’un quadern de bitàcola en el qual resten anotades les reflexions, idees, suggeriments i accions que van sorgint a mesura que la nostra estada avança i que hom pot consultar en el lloc web que hem creat per a aquest propòsit:

http://nau3.com

ACCNEO

Josep Domínguez i Jaume Aguirre col·laborem plegats des de l’any 2006 sota el nom AccNeo-grup. El projecte que presentem i amb el qual anem fent tot un seguit de treballs que hibriden l’acció performàtica i les noves tecnologies s’anomena Incívics i és projecte resident a Can Xalant des de l’any 2009 i a Ca l’Estruch el 2010.

L’objectiu d’aquest projecte és la creació de contexts dins espais físics de control determinat (un magatzem, un taller d’artista, una sala expositiva…) que, entès com un espai d’expressió El projecte plantejat per a l’estada a Ca l’Estruch tracta sobre la generació d’un univers personal a partir del treball amb els recursos que ofereixi un context específic: el taller 3 de NauEstruch.

EL CREUADOR NO OFICIAL DE SEMÀFORS EN VERMELLEL CREUADOR NO OFICIAL DE SEMÀFORS EN VERMELL

EL CREUADOR NO OFICIAL DE SEMÀFORS EN VERMELL

Mi marco referencial es el arte de acción. Relaciono el arte de acción y la performance con un arte de protesta artística, que a menudo enfoco hacia el hecho lúdico. Me gusta mucho la performance low-fi, primitiva, sin sentido, abstracta.

Intenciones: Hacer cosas que se podrían llevar más allá pero que siempre se quedan a medio camino, como de algo precipitada, de acción inmediata nada mediatizada que a priori parece que no debe ser nada. Son acciones de nyigui-nyogui. Radicales pero apocados, radicales pero de poca monta. Entiendo mi creación como una actividad alejada de la creación de imágenes: la obra es la acción y el proceso en sí de la realización, donde me interesa mucho la participación del público, que se rompa la barrera y que se sientan parte de aquello, aunque sea por unos instantes.

Me interesa encaminarme hacia el arte de acción sin pretensiones estéticas, el arte en movimiento.

La acción consiste en cruzar los semáforos en rojo. Es una acción con participación.La calle es nuestra! No es una acción en contra de los semáforos. ¿Cuáles son nuestros límites?

Joan – Marc Batlle y Vives (Juan-Marc Llapispanc) (Barcelona, ​​1971)

joan-marc@batlle-vives.com

ÚLTIMAS ACCIONES:

2008: Acción “XII Pregón Alternatilla”: acción en la Rambla del Poblenou.

2008: Acción “Cualquier momento es bueno para el alboroto y los bramidos / encima chapa” (TOP’08).

2009: Colaboración “live dibujo” en un concierto de gospel y rumba de Sonia Moreno.

2009: Happening. Colaboración estable a la actividad del Santo Pollo, organizada por la Colla de diablos del Poblenou. En la Plaza Prim, el cuarto sábado desde el lunes de Pascua.

2009: Acción “XIII Pregón Alternatilla”: acción en la Rambla del Poblenou.

2009: Acción “Patillapis vs. Llapispanc. Ya manchado de rojo “(TOP’09).

2009: Acción “Contenedor blanco y bastidor oscuro”. Festival Bopart’09, Barcelona.

2010: Taller de dibujo y acción, y presentación performática dentro de la exposición “El espacio del intento”. Can Felipa.

2010: Acción happening “Y el piano acompañará la maraca, etc.” Y exposición.Centro Moral y Cultural del Poblenou, Barcelona.

2010: Acción “33 saltos sobre papel”. Swallow Gallery, Barcelona.

2010: Happening “San Pollo Millones de Millets”. “San Pollo 2010”. Barcelona.

2010: Acción inaugural “Larga vida a la muerte a la serigrafía (versión pergeñar)”.Exposición “Edición limitada”, Impaktes visuales, arte gallery. Sabadell.

2010: Acción participativa “El pozo del mundo”. Parque del centro.

2010: Pregón Alternatilla 2010, encadenamiento de acciones. Rambla del Poblenou.

2010: “Dejad que el polvo venga a mí, …” Acción intermitente y discontinua en el taller (TOP’10) La Escocesa.

2010: “Larga vida a la muerte a la serigrafía (versión pergeñar) segunda parte”.Clausura exposición “Edición limitada”. La escocesa.EL CREUADOR NO OFICIAL DE SEMÀFORS EN VERMELL

El meu marc referencial és l’art d’acció. Relaciono l’art d’acció i la performance amb un art de protesta artística, que sovint enfoco cap al fet lúdic. M’agrada molt la performance low-fi, primitiva, sense sentit, abstracta.

Intencions: Fer coses que es podrien portar més enllà però que sempre es queden a mig camí, com d’una cosa precipitada, d’acció immediata gens mediatitzada que a priori sembla que no ha de ser res. Són accions de nyigui-nyogui. Radicals però apocats, radicals però de pa sucat amb oli. Entenc la meva creació com una activitat allunyada de la creació d’imatges: l’obra és l’acció i el procés en si de la realització, on m’interessa molt la participació del públic, que es trenqui la barrera i que se sentin part d’allò, ni que sigui per uns instants.

M’interessa encaminar-me cap a l’art d’acció sense pretensions estètiques, l’art en moviment.

L’acció consisteix en creuar els semàfors en vermell. És una acció amb participació. El carrer és nostre! No és una acció en contra dels semàfors. Quins són els nostres límits?

Joan – Marc Batlle i Vives (Joan-Marc Llapispanc) (Barcelona, 1971)

joan-marc@batlle-vives.com

DARRERES ACCIONS:

2008: Acció “XII Pregó alternatilles”: acció a la Rambla del Poblenou.

2008: Acció “Qualsevol moment és bo per a l’aldarulla i els bramuls /damunt fullola” (TOP’08).

2009: Col·laboració “live dibuix” en un concert de gospel i rumba de la Sonia Moreno.

2009: Happening. Col·laboració estable a l’activitat del Sant Pollastre, organitzada per la Colla de diables del Poblenou. A la Plaça Prim, el quart dissabte des del dilluns de Pasqua.

2009: Acció “XIII Pregó alternatilles”: acció a la Rambla del Poblenou.

2009: Acció “Patillapis vs. Llapispanc. Ja vaig tacat de vermell” (TOP’09).

2009: Acció “Contenidor blanc i bastidor fosc”. Festival Bopart’09, Barcelona.

2010: Taller de dibuix i acció, i presentació performàtica dins l’exposició “L’espai de l’intent”. Can Felipa.

2010: Acció happening “I el piano acompanyarà la maraca, etc.” i exposició. Centre Moral i Cultural del Poblenou, Barcelona.

2010: Acció“33 salts damunt paper”. Swallow Gallery, Barcelona.

2010: Happening “Sant Pollastre Milions de Millets”. “Sant Pollastre 2010”. Barcelona.

2010: Acció inaugural “Llarga vida a la mort a la serigrafia (versió engiponant)”. Exposició “Edició limitada”, Impaktes visuals, art gallery. Sabadell.

2010: Acció participativa ”El pou del món”. Parc del centre.

2010: Pregó Alternatilles 2010, encadenament d’accions. Rambla del Poblenou.

2010: “Deixeu que la pols vingui a mi, …” Acció intermitent i discontínua al taller (TOP’10) L’Escocesa.

2010: “Llarga vida a la mort a la serigrafia (versió engiponant) segona part”. Cloenda exposició “Edició limitada”. L’escocesa.

EL INGENUO ES LIBREL’INGENU ÉS LLIURE

L'INGENU ÉS LLIURE

PRECIO = 10 €

Después de la gira con Autómata infinito, los Ix! demuestran la madurez acumulada en un nuevo trabajo: El ingenuo es libre. Son catorce canciones, más frescas y potentes que nunca, servidas en un directo que no hay que perderse.

Ya vuelven! Fueron en L’Estruch hace un año con su Autómata infinito y ahora, con nuevo trabajo bajo el brazo “El ingenuo es libre” vienen para afianzar lo dicho por activa y por pasiva: que son una verdadera revolución en la escena pop independiente catalana y que su directo es impresionante. Los Ix! están en una forma excelente (creativa, se entiende), han madurado (¡qué remedio!) y tienen el valor de arriesgarse (como siempre). El ingenuo es libre contiene catorce temas más potentes que nunca y algunos, como “el fin del mundo” y “No estés triste”, ya empiezan a ser omnipresentes. La banda, que tiene raíces en Sabadell, Santa Coloma y Cadaqués, posee el don que pocos pueden exhibir: el de crear canciones que, por mucho que las escuches, siempre te descubren cosas nuevas.

En sólo tres años los Ix! han conseguido posicionarse como uno de los grupos independientes con más imaginación, no sólo creando canciones y ofreciéndolas desde los escenarios, sino también a la hora de hacer visible su producto. El primer trabajo lo promocionaron ellos mismos por Internet y las copias que vendieron antes de la salida del disco, que sirvieron para poder afrontar los gastos. La economía de medios nunca ha sido un problema y su producción tiene una cuidada sonoridad, con unos arreglos siempre brillantes y llenos de detalles. Los han llamado los Coldplay catalanes, y sus temas son, a veces, alegres y con toque acústico, y, en otros, juegan con colores oscuros. Una de las aventuras en las que se han embarcado últimamente es en la creación de la banda sonora de la película Estación del Olvido, de Christina Molina y Sandra Serna.

FICHA ARTÍSTICA

David Mullor: voces

Eduard González: batería y programaciones

Aitor Chartos: bajo

Marco Ferrando: teclados

Albert Freixas: guitarras

Raul Márquez: guitarras

David Batalla: técnico de sonido

L'INGENU ÉS LLIURE

PREU = 10€

Després de la gira amb Autòmat infinit, els Ix! demostren la maduresa acumulada en un nou treball: L’ingenu és lliure. Són catorze cançons, més fresques i potents que mai, servides en un directe que cal no perdre’s.

Ja tornen! Van ser a L’Estruch fa un any amb el seu Autòmat infinit i ara, amb nou treball sota el braç “L’ingenu és lliure” vénen per refermar el que s’ha dit per activa i per passiva: que són una veritable revolució en l’escena pop independent catalana i que el seu directe és impressionant. Els Ix! estan en una forma excel·lent (creativa, s’entén), han madurat (quin remei!) i tenen el valor d’arriscar-se (com sempre). L’ingenu és lliure conté catorze temes més potents que mai i alguns, com “la fi del món” i “No estiguis trista”, ja comencen a ser omnipresents. La banda, que té arrels a Sabadell, Santa Coloma i Cadaqués, posseeix el do que pocs poden exhibir: el de crear cançons que, per molt que les escoltis, sempre et descobreixen coses noves.

En només tres anys els Ix! han aconseguit posicionar-se com un dels grups independents amb més imaginació, no només creant cançons i oferint-les des dels escenaris, sinó també a l’hora de fer visible el seu producte. El primer treball el van promocionar ells mateixos per Internet i les còpies que van vendre abans de la sortida del disc van servir per poder afrontar les despeses. L’economia de mitjans mai ha estat un problema i la seva producció té una acurada sonoritat, amb uns arranjaments sempre brillants i plens de detalls. Els han anomenat els Coldplay catalans, i els seus temes són, de vegades, alegres i amb toc acústic, i, en d’altres, juguen amb colors foscos. Una de les aventures en les que s’han embarcat darrerament és en la creació de la banda sonora de la pel·lícula Estació de l’Oblit, de Christina Molina i Sandra Serna.

FITXA ARTÍSTICA

David Mullor: veus

Eduard González: bateria i programacions

Aitor Chartos: baix

Marc Ferrando: teclats

Albert Freixas: guitarres

Raul Márquez: guitarres

David Batalla: tècnic de so

UTTLAS, ANATOMIA DE UN PISTOLEROUTTLAS, ANATOMIA D’UN PISTOLER

UTTLASPRECIO: 10€

Basado en los famosos cómics de Calpurnio, el espectáculo mezcla técnicas escénicas y audiovisuales e inventa un Far West apto para todos y con grandes dosis de humor.

Cuttlas-Anatomía de un pistolero es una obra de teatro visual basada en los cómics de Calpurnio. Saltando de la tira cómica en el escenario, Producciones Esenciales acerca el teatro de títeres y objetos a nuevos públicos, y consigue la magia total con técnicas como el bunraku japonés, la luz negra, las sombras y la proyección de imágenes. Cuttlas, el pistolero más famoso del cómic, es el protagonista de una historia para todos, con grandes dosis de humor irónico. Lo veremos reconquistando su amada Mabel? En un duelo al sol con el malvado Jack? Divagando metafísicamente con Juan Bala? En un mundo intergaláctico con el extraterrestre 37?En una rave cherokee con DJ Jerónimo? La originalidad del montaje le valió el premio de la prensa en el festival Kontrapunkt 2008 de Szcecin (Polonia).

Calpurnio (Zaragoza, 1959) es el seudónimo de Eduardo Pelegrín Martínez de Pisón, dibujante de cómics, ilustrador, guionista y realizador de dibujos animados. La aventura de llevar su cómic más conocido en la escena le pareció un reto fascinante, en el que se implicó totalmente. Para él, “Cuttlas es un dibujo universal. Cualquier puede ser reconocido, desde un esquimal a un bosquimano”Calpurnio ha colaborado estrechamente con el director, los guionistas y los actores-manipuladores e incluso ha llegado a realizar las proyecciones que enriquecen las escenas.

Producciones Escénicas se creó en Barcelona en 2006 como plataforma de creación para dar salida a proyectos con un alto componente de innovación y fusión de diferentes disciplinas artísticas. Después de una larga trayectoria en el mundo del teatro, Sergio Pons quiere fomentar sinergias y colaboraciones artísticas puntuales entre diferentes profesionales y compañías procedentes del gesto, el audiovisual y el mundo plástico y musical.

FICHA ARTÍSTICA

Idea original y director artístico: Sergio Pons

Dirección de escena: Lluís Graells

Autor del cómic original: Cuttlas, Calpurnio

Música original y espacio sonoro: Josep Maria Baldomà

Realización audiovisual: Carlos Callero / Amiconi

Dramaturgia: Albert Tola

Tratamiento: Emilio del Hierro

Realización en directo, luces y VJ: José Gabriel Fernández (Chun)

Dirección técnica: Xavi Sala

Actores manipuladores: Pep Boada, Nùria Olivé, Sergio Pons y Marta Rosell

Construcción: Acetato Teatro.

Con la ayuda de: Jordi Regot.

Producción: Producciones Esenciales.

Producción ejecutiva: Jaime Pons y Cecilia Ligorio.

Comunicación: Viviana Zappa.

Colaborador: Tolo Ferra.

Diseño Gráfico: Cristina Montero y Sarah Haenle.

CON EL APOYO DE: Generalitat de Catalunya, Departamento de Cultura y Medios de Comunicación. Diputación de Barcelona, ​​Institut del Teatre.

CON LA COLABORACIÓN DE: Centro de artes escénicas de Terrassa. Instituto Ramón Llull.UTTLASPREU: 10€

Basat en els famosos còmics de Calpurnio, l’espectacle barreja tècniques escèniques i audiovisuals i inventa un Far West apte per a tots i amb grans dosis d’humor.

Cuttlas-Anatomia d’un pistoler és una obra de teatre visual basada en els còmics de Calpurnio. Saltant de la tira còmica a l’escenari, Produccions Essencials apropa el teatre de titelles i objectes a nous públics, i aconsegueix la màgia total amb tècniques com el bunraku japonès, la llum negra, les ombres i la projecció d’imatges. Cuttlas, el pistoler més famós del còmic, és el protagonista d’una història per a tots, amb grans dosis d’humor irònic. El veurem reconquerint la seva estimada Mabel? En un duel al sol amb Jack el malvat? Divagant metafísicament amb Juan Bala? En un món intergalàctic amb l’extraterrestre 37? En una rave cherokee amb DJ Jerónimo? L’originalitat del muntatge li va valer el premi de la premsa al festival Kontrapunkt 2008 de Szcecin (Polònia).

Calpurnio (Saragossa, 1959) és el pseudònim d’Eduardo Pelegrín Martínez de Pisón, dibuixant de còmics, il·lustrador, guionista i realitzador de dibuixos animats. L’aventura de dur el seu còmic més conegut a l’escena li va semblar un repte fascinant, en el qual es va implicar totalment. Per a ell, “Cuttlas és un dibuix universal. Qualsevol el pot reconèixer, des d’un esquimal a un bosquimà”. Calpurnio ha col·laborat estretament amb el director, els guionistes i els actors-manipuladors i fins i tot ha arribat a realitzar les projeccions que enriqueixen les escenes.

Produccions Escèniques es va crear a Barcelona el 2006 com a plataforma de creació per donar sortida a projectes amb un alt component d’innovació i fusió de diferents disciplines artístiques. Després d’una llarga trajectòria en el món del teatre, Sergio Pons vol fomentar sinèrgies i col·laboracions artístiques puntuals entre diferents professionals i companyies provinents del gest, l’audiovisual i el món plàstic i musical.

FITXA ARTÍSTICA

Idea original i director artístic: Sergio Pons

Direcció d’escena: Lluís Graells

Autor del còmic original: Cuttlas, Calpurnio

Música original i espai sonor: Josep Maria Baldomà

Realització audiovisual: Carlos Callero / Amiconi

Dramatúrgia: Albert Tola

Tractament: Emilio del Hierro

Realització en directe, llums i VJ: José Gabriel Fernández (Chuni)

Direcció tècnica: Xavi Sala

Actors manipuladors: Pep Boada, Nùria Olivé, Sergio Pons i Marta Rosell

Construcció: Acetato Teatro.

Amb la ajuda de: Jordi Regot. 

Producció: Produccions Essencials. 

Producció ejecutiva: Jaime Pons y Cecilia Ligorio.

Comunicació: Viviana Zappa.

Col.laborador: Tolo Ferra.

Disseny Gràfic: Cristina Montero i Sarah Haenle. 

AMB EL SUPORT DE: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Diputació de Barcelona, Institut del Teatre.

AMB LA COL.LABORACIÓ DE: Centre d’arts esceniques de Terrassa. Institut Ramón Llull.