Taller BestuariTaller Bestuari

11.12.2013 TALLER ELECTRO TEXTIL 16:00-20:00   || 39,80 EUROS

Laboratorio teórico-práctico enfocado a la manufactura de circuitos
electrónicos incorporados a proyectos textiles. Durante el curso
aprenderemos a desarrollar circuitos suaves y flexibles ejercitando
costura con materiales conductivos, combinando elementos del
mundo textil con los componentes electrónicos.
Los materiales (valorados en 18,00 euros) están incluídos.

No se requiere tener conocimientos previos.
Llevar una prenda (ropa o accesorio) para intervenir en clase.

Docente: Constanza Piña Pardo
Artista Visual e Intérprete en Danza Contemporánea
http://sewingmachina.wordpress.com/

12.12.2013 TALLER INTERFACES DIGITALES PARA VESTUARIO (I Parte) 16:00-21:00 TALLER (I+II) || 47,80 EUROS

Iniciación a Arduino para artistas. Taller técnico-práctico dirigido a artistas y a todos los interesados en experimentar con tecnología interactiva. Durante el curso se introducirá, a través de ejemplos prácticos y simples, la plataforma Arduino como herramienta para la creación de interfaces digitales. Presentaremos diferentes tipos de sensores, su posible uso y su aplicación en vestuario. No se requiere tener conocimientos previos.
Docente:
Giovanni Marco Zaccaria – Creative Technologist y Media Artist
+info & inscripciones: interactvivo@madinteraction.com

 

13.12.2013 TALLER VESTUARIO Y MULTIMEDIA (II Parte) 16:00-21:00  TALLER (I+II) || 47,80 EUROS

 

 

Taller técnico-práctico durante el cual se explicarán usos prácticos
de las interfaces digitales para el vestuario. En concreto se
introducirán herramientas informáticas básicas a través de las
cuales poder crear aplicaciones interactivas sencillas y controlar
contenidos multimediales.
Docente:
Giovanni Marco Zaccaria – Creative Technologist y Media Artist

web: www.facebook.com/Interactvivo
info & inscripciones: interactvivo@madinteraction.com 

MàquinaBrecht (última sesión)MàquinaBrecht (última sessió)

Viernes 29 noviembre, 17.00 h

A las 17:00h Enmedio Colectivo.
A las 18:30h RE-presentación: Numax de Roger Bernat.
A las 19:30h Roger Bernat

Con EnMedio (acciones subversivas en espacio público) y Roger Bernat (dramaturgo i director de teatro). Mesa de trabajo abierta entre los participantes al taller por tal d’establecer ideas, reflexiones i conclusiones de les jornadas y sondear los márgenes de posibilidad de creación de un evento escénico.

RE-presentación: Numax de Roger Bernat.
El 1979, despues de dos años y medio de vagas, movilizaciones y una insólita experiencia de autogestión, los trabajadores de la fábrica de electrodomésticos Numax acordaron en asamblea que las últimas 600.000 pesetas de la caja de resistencia serian para que Joaquim Jordà registrase su lucha. El resultado fue serNumax presenta, un film clave del cine documental catalán. 34 años mas tarde uno de nuestros experimentadores mas reclamados por toda Europa, Roger Bernat, ha decidido reconstruir y re-presentar los debates de los comités de la fábrica. Un nuevo espectáculo de este creador catalán inclasificable, que con sus experiencias interactivas y de participación que hace mas de una decada que nos hace pensar sobre que caminos puede tomar el teatro del futuro.

Más información:
http://rogerbernat.info/engira/re-presentacion-numax-1979/Divendres 29 novembre, 17.00 h

A les 17:00h Enmedio Colectivo.
A les 18:30h RE-presentació: Numax de Roger Bernat.
A les 19:30h Roger Bernat

Amb Enmedio (accions subversives a l’espai públic) i Roger Bernat (dramaturg i director de teatre). Taula de treball oberta entre els participants al taller per tal d’establir idees, reflexions i conclusions de les jornades i sondejar els marges de possibilitat de creació d’un esdeveniment escènic.

RE-presentació: Numax de Roger Bernat.
El 1979, després de dos anys i mig de vagues, mobilitzacions i una insòlita experiència d’autogestió, els treballadors de la fàbrica d’electrodomèstics Numax van acordar en assemblea que les darreres 600.000 pessetes de la caixa de resistència serien perquè Joaquim Jordà enregistrés la seva lluita. El resultat va serNumax presenta, un film clau del cinema documental català. 34 anys més tard un dels nostres experimentadors més reclamats arreu d’Europa, Roger Bernat, ha decidit reconstruir i re-presentar els debats dels comitès de la fàbrica. Un nou espectacle d’aquest creador català inclassificable, que amb les seves experiències interactives i de participació ja fa més d’una dècada que ens fa pensar sobre quins camins pot prendre el teatre del futur.

Més informació:
http://rogerbernat.info/engira/re-presentacion-numax-1979/

Pentateatre Atòmic volumen IIIPentateatre Atòmic volum III

Cinco obras de teatro de quince minutos representadas en cinco espacios próximos. Pentateatre Atòmic propone una experiencia intensa, un teatro íntimo y humilde, fabricado sin muchos recursos ni grandes escenografías. Tan sólo la palabra, el actor y su espacio de convivencia. El nuevo montaje –titulado Volum 3– es el resultado de un trabajo realizado por un grupo de jóvenes actores y dramaturgos y gestado en la Nau Ivanow de Barcelona. Cada una de las obras que lo integran pertenece a un género dramático diferente-drama, comedia, soliloquio, documental político y ciencia ficción. Así, el público tiene la sensación de introducirse cada quince minutos en un universo diferente.

FITXA ARTÍSTICA:

CRISIS (Gènere: Drama)
Autor i director: Marc González de la Varga
intèrprets: Alzira Gómez i Albert Eguiazábal
Música: Albert Recolons

EL SÉPTIMO CHAKRA (Gènere: Comèdia)
Autor i director: Raül Z. Méndez
Intèrprets: Elisabeth Bonjour i Josep M. Riera

LA NIT DELS PETONS (Gènere: Ciència-ficció)
Autor i director: Marc González de la Varga
Intèrprets: Nano Márquez i Albert Bernat

EL PACO DONALD (Gènere: Soliloqui)
Autor i director: Josep M. Riera
Intèrpret: Paco Moreno

TÍTOL PER DETERMINAR (Gènere: Documental polític)
Autor i director: Ivan Morales
Intèrprets: Oscar Boix, Joel Minguet i Carla TorresCinc obres de teatre de quinze minuts representades en cinc espais pròxims. Pentateatre Atòmic proposa una experiència intensa, un teatre íntim i humil, fabricat sense gaires recursos ni grans escenografies. Tan sols la paraula, l’actor i el seu espai de convivència. El nou muntatge –anomenat Volum 3– és el resultat d’un treball fet per un grup de joves actors i dramaturgs i gestat a la Nau Ivanow de Barcelona. Cadascuna de les obres que l’integren pertany a un gènere dramàtic diferent –drama, comèdia, soliloqui, documental polític i ciència-ficció–. Així, el públic té la sensació d’introduir-se cada quinze minuts en un univers diferent.

FITXA ARTÍSTICA:

CRISIS (Gènere: Drama)
Autor i director: Marc González de la Varga
intèrprets: Alzira Gómez i Albert Eguiazábal
Música: Albert Recolons

EL SÉPTIMO CHAKRA (Gènere: Comèdia)
Autor i director: Raül Z. Méndez
Intèrprets: Elisabeth Bonjour i Josep M. Riera

LA NIT DELS PETONS (Gènere: Ciència-ficció)
Autor i director: Marc González de la Varga
Intèrprets: Nano Márquez i Albert Bernat

EL PACO DONALD (Gènere: Soliloqui)
Autor i director: Josep M. Riera
Intèrpret: Paco Moreno

TÍTOL PER DETERMINAR (Gènere: Documental polític)
Autor i director: Ivan Morales
Intèrprets: Oscar Boix, Joel Minguet i Carla Torres

ZAT (Zona de Acción Temporal)ZAT (Zona d’Acció Temporal)

Octubre, noviembre, entrada libre.

ZAT (Zona de Acción Temporal): My City Is My Instrumento / Videodrum

ZAT es un programa de acciones en la NauEstruch. ZAT se concibe como un contenedor abierto a la colaboración con los agentes articuladores de las prácticas performáticas partes. Un marco de encuentro y de generación de red con la performance y Sabadell como epicentro. El artista Kaspar König presenta MY CITY IS MY INSTRUMENTO, un taller y un espectáculo sonoro en el que Sabadell llega a ser el instrumento musical. El baterista Martin Gutierrez presenta VIDEODRUM, una performance donde una batería sirve como editor de video de filmaciones de Sabadell aportadas por los espectadores.Octubre, novembre, entrada lliure.

ZAT (Zona d’Acció Temporal): My City Is My Instrument / Videodrum.

ZAT es un programa d’accions a la NauEstruch. ZAT es concep com un contenidor obert a la col.laboració amb els agents articuladors de les pràctiques performátiques arreu. Un marc de trobada i de generació de xarxa amb la performance i Sabadell com a epicentre. L’artista Kaspar König presenta MY CITY IS MY INSTRUMENT, un taller i un espectable sonor en el que Sabadell esdevè l’instrument musical. El baterista Martin Gutierrez presentaVIDEODRUM, una performance on una bateria serveix com a editor de video de filmacions de Sabadell aportades pels espectadors.

Mecal 3 – cortometrajesMecal 3 – curtmetratges

El Mecal, el Festival Internacional de Cortometrajes de Barcelona, lleva a Sabadell una selección de las obras más interesantes de los años 2011 y 2012. Son cortometrajes de ficción (algunos de ellos de animación) y documentales procedentes de países como Canadá, España, Estados Unidos, Francia, Noruega, Argentina y el Reino Unido.

UNA HISTORIA MUY GRACIOSA
Ficción, 18’, Canadá 2012
Dirección: Evan Morgan
Después de haber visto las payasadas vergonzosas del vecino, un aburrido hombre de familia se muere de ganas de explicar a los compañeros de oficina, pero el vecino paranoico traza un plan drástico para hacerle callar.

LA ALFOMBRA ROJA
Documental, 12’, España 2012
Dirección: Iosu López
En Garib Nagae, situado en el distrito este de Bandra, en Bombay, una niña de 12 años sueña ser actriz para cambiar el barrio pobre y convertirlo en un lugar limpio y habitable.

LUMINARIS
Animación, 6’, Argentina 2011
Dirección: Juan Pablo Zaramella
En un mundo donde el ritmo lo controla la luz, un hombre normal tiene un plan que podría cambiar el destino.

LA CIGALADA
Ficción, 25’, Francia 2012
Dirección: Jean-Baptiste Saurel
Francis lleva un videoclub que debe su éxito a las películas de Ti-Kong. Inseguro del tamaño de su miembro, Francis tiene miedo de revelar qué siente por su trabajadora.El Mecal, el Festival Internacional de Curtmetratges de Barcelona, porta a Sabadell una selecció de les obres més interessants dels anys 2011 i 2012. Són curtmetratges de ficció (alguns d’animació) i documentals procedents de països com el Canadà, Espanya, els Estats Units, França, Noruega, Argentina i el Regne Unit.

UNA HISTÒRIA MOLT GRACIOSA
Ficció, 18’, Canadà 2012
Direcció: Evan Morgan
Després d’haver vist les pallassades vergonyoses del veí, un home de família avorrit es mor de ganes d’explicar-les als companys d’oficina; però el veí paranoic traça un pla dràstic i sorprenent per fer-lo callar.

LA CATIFA VERMELLA
Documental, 12’, Espanya 2012
Direcció: Iosu López
A la Índia viuen uns 158 milions de persones en centenars de barraques en condicions d’insalubritat. A Garib Nagae, situat al districte est de Bandra, a Bombay, una nena de 12 anys somia ser actriu per canviar el barri pobre i convertir-lo en un lloc net i habitable.

LUMINARIS
Animació, 6’, Argentina 2011
Direcció: Juan Pablo Zaramella
En un món on el ritme el controla la llum, un home normal té un pla que podria canviar el destí.

LA CIGALADA
Ficció, 25’, França 2012
Direcció: Jean-Baptiste Saurel
En Francis porta un videoclub que deu el seu èxit a les pel·lícules de Ti-Kong. Insegur de la mida del seu penis, en Francis té por de revelar què sent per la seva treballadora. Però quan ella aconsegueix un paper per l’última obra de Ti-Kong ha de recuperar la confiança sexual per salvar la Sonia d’un perill: la cigalada.

Daraomai-Zuid – Vals-Blessé(e)Daraomai-Zuid – Vals-Blessé(e)

“Bailar para hacer desaparecer el peso, bailar de alegría, bailar con amor, vals romántico, canción de cuna. Saltar para huir, saltar al vacío, saltar de alegría”. Martí Soler y Fèlix Cucurull parten de esta declaración poética para presentar Vals Blessé(e), un espectáculo de teatro, música y circo que reflexiona sobre la naturaleza humana y sobre lo importante que es el pasado, sobre todo para liberar-se de él (sin enterrarlo). Ante un panorama social que antepone los datos a los sentimientos, Soler y Cucurull narran con cuerpo y música un cuento secreto.

FITXA ARTÍSTICA:

A l’escenari: Martí Soler i Fèlix Cucurull
Acompanyament, producció i difusió: Txell Bosch
Acròbata dona per a fotografies: Anna Pascual
Vestuari: Rosa Lugo
Escenografia: Nadia Sanmartin
Construcció: Tomislav Ruzic i Benet Jofre (Circ Teatre Modern)

Espectacle coproduït per: Cirque O — Xarxa transpirinenca
Dins del programa d’Ajudes a la creació de circ “Camins de creació”.

Amb el suport de: La Central del Circ — Barcelona, Ca l’Estruch — Sabadell, La Grainerie — BalmaHarri Xuri — Louhossoa i Cronopis — Mataró“Ballar per fer desaparèixer el pes, ballar d’alegria, ballar amb amor, vals romàntic, cançó de bressol. Saltar per fugir, saltar al buit, saltar de joia”. Martí Soler i Fèlix Cucurull parteixen d’aquesta declaració poètica per presentar Vals blessé(e), un espectacle de teatre, música i circ que reflexiona sobre la naturalesa humana i sobre com n’és d’important el passat, sobretot per alliberar-se’n (sense enterrar-lo). Davant d’un panorama social que anteposa les dades als sentiments, Soler i Cucurull narren amb cos i música un conte secret.

FITXA ARTÍSTICA:

A l’escenari: Martí Soler i Fèlix Cucurull
Acompanyament, producció i difusió: Txell Bosch
Acròbata dona per a fotografies: Anna Pascual
Vestuari: Rosa Lugo
Escenografia: Nadia Sanmartin
Construcció: Tomislav Ruzic i Benet Jofre (Circ Teatre Modern)

Espectacle coproduït per: Cirque O — Xarxa transpirinenca
Dins del programa d’Ajudes a la creació de circ “Camins de creació”.

Amb el suport de: La Central del Circ — Barcelona, Ca l’Estruch — Sabadell, La Grainerie — BalmaHarri Xuri — Louhossoa i Cronopis — Mataró

Como construir un cuerpo sin órganos

_COMO CONSTRUIR UN CUERPO SIN ÓRGANOS _javiermartin  

www.javiermartin.com

SESSIÓ oberta i gratuïta de: El GRUPO de INVESTIGACIÓN en torno a las ARTES DEL MOVIMIENTO a L’ESTRUCH
Dimarts 12 de novembre a les 10h del matí

El cuerpo dice la verdad. No siempre ni a la primera, pero siempre es el cuerpo el que dice la verdad” Coetzee.

Número de participants: 15-20
Duració: 4h.
Adreçat a tots aquells que la seva intenció sigui dedicar-se al món de l’art en qualsevol de les seves vessants com la de desenvolupar la seva creativitat d’una manera més amplia.

Interessats enviar un mail a:  javiermartin.derviche@gmail.com o al tel.629163528 per reservar plaça.

Gratuït

DANZA

Es muy interesante el momento en que un individuo toma consciencia de su patrón de tensiones, de cómo quedó enquistada en el cuerpo la memoria del dolor y del placer, y cómo todo ello le ha llevado a desarrollar sus modos de relación con el mundo, construyendo sus sistemas de creencias y sus dinámicas psíquicas, sociales, etc. Su personaje, máscara, actor, rol,… Me interesa tal acontecimiento de toma de consciencia para ver qué es lo que hace, qué decisiones toma: ¿intenta luchar contra ello mostrando su incomodidad y tratando de corregirse y disimular, cambiando, finalmente y como mucho, las tensiones, nudos o quistes energéticos de lugar?, o al contrario, ¿lo acepta, permitiendo que la tensión comience a vibrar, a balancearse y encuentre elocuentemente su ruta de descarga, reconstruyendo el cuerpo y dotándolo de una nueva configuración y nivel de energía? A tal efecto, en este segundo caso, que es el que implica transformación real y no parches, nos construimos por el movimiento, restableciendo relaciones a través del movimiento con nuestro entorno.

Participo de las corrientes actuales que reflexionan en torno a nuevos modos de acción política a través del cuerpo y la performance, siempre desde el terreno artístico en mi caso. Siento que los organismos de poder cristalizan en nuestros cuerpos patrones sutiles de comportamiento, reacciones que nos son ajenas, que nos impiden gestionar de modo eficiente nuestras impresiones acerca de nuestro entorno, y a tal efecto inmovilizan y por desgracia devienen en anestesia social e individual. Hay que estar muy despierto. Siempre he creído que “cuando la única herramienta que uno tiene es un martillo, tiende a creer que todos los problemas son un clavo”, estoy seguro que a través del arte se estimula y se provoca la acción individual y social para cambiar esta dinámica y disponer todos de herramientas más eficaces, flexibles y oportunas. Son momentos de encuentro, de reflexión, de anticipación, en los que se posibilita el empoderamiento de todos; juntos.

[►] http://vimeo.com/m/40559689 
http://www.javiermartín.com/

La improvisación es un trabajo transversal, sin estructuras o categorías alienantes que  mediaticen el valor en sí mismo del movimiento, sin roles de poder o redes que lo ejecuten,  sin jerarquías. Es una realidad de multiplicidades. Una libre circulación, un ir a través ajeno  a los sistemas de organización, un espacio lleno, plegado, “un arte no de estructuras sino de  texturas” (Baudrillard), sensual y libre de crítica y expectativas hacia el presente. No es un  baile (órgano) muerto, es un baile vivo, tanto más vivo, tanto más bullicioso cuanto que ha  hecho desaparecer el bailarín (organismo) y su coreografía (organización). El cuerpo lleno  sin órganos es una realidad poblada de multiplicidades (Deleuzze y Guattari), así mismo un  baile lleno sin movimientos no es un baile vacío y desprovisto de movimientos, sino un baile  que se distribuye según fenómenos de masa, siguiendo el movimiento browniano. Un trabajo  de improvisación no se opone tanto a los movimientos sino a la organización de los mismos,  a la coreografía. Es un trabajo de conexión con lo real, de una acción extensiva, de ampliar  límites, no intensiva o hacia dentro.

Las dinámicas de la improvisación en la creación de movimiento sobre un espacio escénico  o susceptible de serlo, son la clave para construir nuevos vínculos con el espectador, ya que  es entonces como a través de su su observar, absolutamente activo, plasma su atención y  su intención. A través de la improvisación es posible crear un momento único e irrepetible, en  el que la propia energía del momento, condicionada por todos los elementos presentes en la  acción; espacio, tiempo, artista, espectador…, se plasma instantáneamente en el resultado,  de hecho lo condiciona absolutamente.

“El cuerpo es el cuerpo, está solo y no necesita de órganos. El cuerpo no es jamás un organismo. Los organismos son los enemigos del cuerpo” Antonin Artaud 

Momu & No EsMomu & No Es

I’m sick of thinking that my dead friends have gone to the Canary Islands
Momu & No Es
Fecha: 22.11.2013
Hora: 20:00
Entrada Libre

Turismo , Exilio , Limousine , Resorte , Animador Cultural de Hotel , Casino , Facebook , Dancing Controlers , Cultura Club , Aquagym , Peregrinación y Zumba son los elementos que forman el telón de fondo adecuado para llevar a cabo esta propuesta sobre el intercambio social , las reglas de la comunicación y del consumo de experiencias a partir de un trabajo participativo .

Momu & No Es traen a escena su último trabajo en formato de Screening Performance , donde una serie de videoproyecciones , se ven interrumpidas por un entrenamiento atlético surrealista que se convierte en un frenético viaje trance que nos abre las puertas del Aldi Chapel .

I’m sick of thinking that my dead friends have gone to the Canary Islands, cuenta con la colaboración de la artista visual Ariadna Parreu y el actor Alverd GualCibeira ( como maestros de ceremonia ) , propone un escenario para manifestar y materializar el ocio , las imágenes , y las acciones que consumimos como entretenimiento y espectáculo , mediante una actitud desinhibida ante las convicciones culturales.

“Este es un mensaje de los habitantes de las Islas Canarias . Tienes que venir aquí .

Necesitas venir al único lugar en el mundo donde la temperatura es ideal para ti todo el año . “I’m sick of thinking that my dead friends have gone to the Canary Islands
Momu & No Es
Data: 22.11.2013
Hora: 20:00
Entrada Lliure

Turisme, Exili, Limousine, Ressort, Animador Cultural d’Hotel, Casino, Facebook, Dancing Controlers, Cultura Club, Aquagym, Peregrinació i Zumba són els elements que formen el teló de fons adequat per dur a terme aquesta proposta sobre l’intercanvi social, les regles de la comunicació i del consum d’experiències a partir d’un treball participatiu.

Momu & No Es porten a escena aquest darrer treball en format de Screening Performance, on una sèrie de videoprojeccions, es veuen interrompudes per un entrenament atlètic surrealista que es converteix en un frenètic viatge trance que ens obra les portes de l’Aldi Chapel.

I’m sick of thinking that my dead friends have gone to the Canary Islands, que compte amb la col·laboració de l’artista visual Ariadna Parreu i l’actor Alverd GualCibeira (com a mestres de cerimònia), proposa un escenari per manifestar i materialitzar l’oci, les imatges, i les accions que consumim com a entreteniment i espectacle, mitjançant una actitud desinhibida davant de les conviccions culturals.

“Aquest és un missatge dels habitants de les Illes Canàries. Has de venir aquí.

Necessites venir a l’únic lloc al món on la temperatura és ideal per tu tot l’any.”

www.momuandnoes.com

MàquinaBrechtMàquinaBrecht

MàquinaBrechtMÀQUINABRECHT

NauEstruch, L’Estruch, Sabadell

Tots els divendres de novembre, a les 17 h

Entrada lliure, amb inscripció previa a: estruch@ajsabadell.cat

El dramaturg alemany Bertolt Brecht fou el fundador de l’anomenat teatre dialectic, un teatre preocupat pel seu temps, la convulsa Europa de la primera meitat del segle XX. MaquinaHamlet va ser una obra del també director alemany Heiner Muller, en que, tot reprenent Shakespeare, plasma la contemporaneitat del seu moment, l’Europa en crisi dels anys setanta del segle passat.

MÀQUINABRECHT parteix dels exemples de Brecht i de Müller per obrir un marc teòrico-pràctic d’anàlisi dels marges de possibilitat per a la conceptualització d’un nou teatre que reflexioni –i faci reflexionar– a l’entorn de la situació social i econòmica actual, un terratrèmol que està sacsejant Europa i que troba el seu epicentre, novament, a Alemanya.

MÀQUINABRECHT proposa quatre sessions tèoriques les tardes dels divendres del mes de novembre. Al llarg d’aquestes sessions, teòrics de la Història de les Arts Escèniques, dramaturgs del teatre social contemporani i promotors de la cultura teatral al nostre país ens parlaran dels antecedents del teatre social al segle XX i debatrem a l’entorn de quina podria ser la forma d’un nou teatre social al segle XXI.

En un món que ha esdevingut un gran teatre global, quin pot ser el lloc d’un nou teatre social contemporani? Ha de ser un dispositiu d’escenificació dramatúrgia dels moments presents? Fins i tot, ha d’esdevenir en el marc d’un escenari teatral? O, al contrari, són els happenings o les performances el nou teatre social? O, fins i tot, una manifestació ciutadana és ja una forma de teatralització d’allò social?

Tot superat aquest mes de reflexió, MÀQUINABRECHT considera la possibilitat de donar continuïtat al taller tot portant a terme dramatúrgicament alguna de les idees teatrals que s’hagin pogut formulat durant les jornades.

Programa MàquinaBrecht. En construcció

Divendres 8 novembre, 5PM

Ponència de Cesar de Vicente i debat “El teatre polític del segle XX i un teatre antagonista pel segle XXI”,Cesar de Vicente, doctor en Filologia Hispànica i professor de l’Aula de Estudios Teatrales de la Universidad de Alcala de Henares, coordinador del Centro de Documentación Crítica i de la Sala Youkali de Madrid. Cofundador dels grups de teatre Unidad de Producción Alcores i Colectivo Konkret. Ha publicat diversos llibres sobre teatre contemporani, entre els quals cal destacar el darrer: La Escena Constituyente (Editorial CDC, Madrid, 2013).

Divendres 15 novembre, 5PM

Ponència de Juan Pedro García del Campo i debat “Teatre polític contemporani i moviments socials. Una lectura materialista”,

Juan Pedro García del Campo, doctor en Filosofia, autor de diversos llibres d’anàlisi de la filosofia materialista al segle XX com ara El Individuo Compuesto, Construir Lo Común o Opaco Demasiado Opaco, ha traduït al castellà obres de Raul Vaneigem i de Louis Althusser. Col·laborador de l’escena teatral a Madrid, el seu darrer llibre ha estat Spinoza Y La Multitud, una peça de radioteatre estrenada recentment a Àustria.

Divendres 22 novembre, 5PM

Presentació de casos d’estudi de teatre i performance política i taula de treball.

Amb TransFormas (teatre social d’impacte comunitari), Feliu Formosa i altres ponents. Documental: Les Diggers de San Francisco.

Feliu Formosa, nascut a Sabadell, és llicenciat en Filologia Romànica especialitzat en Germanística. Poeta, traductor i home de teatre, se’l considera l’introductor al nostre país del teatre d’avantguarda europeu, com ara el de Bertolt Brecht o el de Peter Weiss, entre molts altres. Ha rebut els guardons i premis més importants, com ara el Premi Carles Riba de poesia (1972), la Creu de Sant Jordi (1988), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2005) o el Premi Nacional de Teatre (2007).

Divendres 29 novembre, 5PM

Presentació de casos d’estudi de teatre i performance política i taller de treball.

Amb Enmedio (accions subversives a l’espai públic). Taula de treball oberta entre els participants al taller per tal d’establir idees, reflexions i conclusions de les jornades i sondejar els marges de possibilitat de creació d’un esdeveniment escènic.

Cloenda del taller MàquinaBrecht amb RE-PRESENTACIÓN: NUMAX de la companyia Roger Bernat, a les 20h.

Divendres 6 desembre

Realització d’un esdeveniment escènic o assaig obert al Teatre de l’Estruch

Possibilitat oberta d’assaig i producció d’un esdeveniment escènic al llarg d’aquesta primera setmana de desembre a les instal·lacions de L’Estruch per tal de presentar-lo el divendres 3 de desembre al teatre.MàquinaBrecht

MÀQUINABRECHT

NauEstruch, L’Estruch, Sabadell

Tots els divendres de novembre, a les 17 h

Entrada lliure, amb inscripció previa a: estruch@ajsabadell.cat

El dramaturg alemany Bertolt Brecht fou el fundador de l’anomenat teatre dialectic, un teatre preocupat pel seu temps, la convulsa Europa de la primera meitat del segle XX. MaquinaHamlet va ser una obra del també director alemany Heiner Muller, en que, tot reprenent Shakespeare, plasma la contemporaneitat del seu moment, l’Europa en crisi dels anys setanta del segle passat.

MÀQUINABRECHT parteix dels exemples de Brecht i de Müller per obrir un marc teòrico-pràctic d’anàlisi dels marges de possibilitat per a la conceptualització d’un nou teatre que reflexioni –i faci reflexionar– a l’entorn de la situació social i econòmica actual, un terratrèmol que està sacsejant Europa i que troba el seu epicentre, novament, a Alemanya.

MÀQUINABRECHT proposa quatre sessions tèoriques les tardes dels divendres del mes de novembre. Al llarg d’aquestes sessions, teòrics de la Història de les Arts Escèniques, dramaturgs del teatre social contemporani i promotors de la cultura teatral al nostre país ens parlaran dels antecedents del teatre social al segle XX i debatrem a l’entorn de quina podria ser la forma d’un nou teatre social al segle XXI.

En un món que ha esdevingut un gran teatre global, quin pot ser el lloc d’un nou teatre social contemporani? Ha de ser un dispositiu d’escenificació dramatúrgia dels moments presents? Fins i tot, ha d’esdevenir en el marc d’un escenari teatral? O, al contrari, són els happenings o les performances el nou teatre social? O, fins i tot, una manifestació ciutadana és ja una forma de teatralització d’allò social?

Tot superat aquest mes de reflexió, MÀQUINABRECHT considera la possibilitat de donar continuïtat al taller tot portant a terme dramatúrgicament alguna de les idees teatrals que s’hagin pogut formulat durant les jornades.

Programa MàquinaBrecht. En construcció

Divendres 8 novembre, 5PM

Ponència de Cesar de Vicente i debat “El teatre polític del segle XX i un teatre antagonista pel segle XXI”,Cesar de Vicente, doctor en Filologia Hispànica i professor de l’Aula de Estudios Teatrales de la Universidad de Alcala de Henares, coordinador del Centro de Documentación Crítica i de la Sala Youkali de Madrid. Cofundador dels grups de teatre Unidad de Producción Alcores i Colectivo Konkret. Ha publicat diversos llibres sobre teatre contemporani, entre els quals cal destacar el darrer: La Escena Constituyente (Editorial CDC, Madrid, 2013).

Divendres 15 novembre, 5PM

Ponència de Juan Pedro García del Campo i debat “Teatre polític contemporani i moviments socials. Una lectura materialista”,

Juan Pedro García del Campo, doctor en Filosofia, autor de diversos llibres d’anàlisi de la filosofia materialista al segle XX com ara El Individuo Compuesto, Construir Lo Común o Opaco Demasiado Opaco, ha traduït al castellà obres de Raul Vaneigem i de Louis Althusser. Col·laborador de l’escena teatral a Madrid, el seu darrer llibre ha estat Spinoza Y La Multitud, una peça de radioteatre estrenada recentment a Àustria.

Divendres 22 novembre, 5PM

Presentació de casos d’estudi de teatre i performance política i taula de treball.

Amb TransFormas (teatre social d’impacte comunitari), Feliu Formosa i altres ponents. Documental: Les Diggers de San Francisco.

Feliu Formosa, nascut a Sabadell, és llicenciat en Filologia Romànica especialitzat en Germanística. Poeta, traductor i home de teatre, se’l considera l’introductor al nostre país del teatre d’avantguarda europeu, com ara el de Bertolt Brecht o el de Peter Weiss, entre molts altres. Ha rebut els guardons i premis més importants, com ara el Premi Carles Riba de poesia (1972), la Creu de Sant Jordi (1988), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2005) o el Premi Nacional de Teatre (2007).

Divendres 29 novembre, 5PM

Presentació de casos d’estudi de teatre i performance política i taller de treball.

Amb Enmedio (accions subversives a l’espai públic). Taula de treball oberta entre els participants al taller per tal d’establir idees, reflexions i conclusions de les jornades i sondejar els marges de possibilitat de creació d’un esdeveniment escènic.

Cloenda del taller MàquinaBrecht amb RE-PRESENTACIÓN: NUMAX de la companyia Roger Bernat, a les 20h.

Divendres 6 desembre

Realització d’un esdeveniment escènic o assaig obert al Teatre de l’Estruch

Possibilitat oberta d’assaig i producció d’un esdeveniment escènic al llarg d’aquesta primera setmana de desembre a les instal·lacions de L’Estruch per tal de presentar-lo el divendres 3 de desembre al teatre.

Convocatoria de residencias (enero – junio 2014)Convocatòria de residències (gener – juny 2014)

L’Estruch, Fábrica de creación de las artes en vivo, es un equipamiento municipal de Sabadell que cuenta con diferentes espacios de residencia y de difusión escénica.

A. Las convocatorias que abrimos son las siguientes:

1. Danza y nuevos formatos escénicos
2. Circo
3. Artes visuales – performance
4. Sabadell abierto (artistas visuales locales)
5. Proyectos multimedia
6. Proyectos multifónicos

Los artistas seleccionados en cualquier linea de convocatoria también podrán acceder, según proyecto y disponibilidad, a otros servicios del centre, como por ejemplo salas de ensayo, medialab, espacio multimedia o teatro.

B. Período de admisión de solicitudes: del 29 de julio al 10 de octubre

C. Cómo solicitar residencia:

Se debe enviar un correo electrónico a: estruch@ajsabadell.cat, poniendo en el asunto el número y nombre de la convocatoria (tal y com aparece en el punto A) y rellenar la siguiente ficha en el cuerpo del mensaje:

Número y nombre de la convocatoria:
Nombre y apellidos del solicitante:
Nombre de la compañía o artista:
Nombre del espectáculo o proyecto:
Mail de contacto:
Teléfono de contacto:
Dirección postal:
Tipo de espacio por necesidad:
Fechas de residencia:
Horarios:
Lugar previsto del estreno o presentación (si procede):
Enlace a vídeos de trabajos anteriores:

En un documento adjunto se deberá incluir: dossier descriptivo del proyecto y currículum del artista o compañía (en formato pdf, máximo 10 páginas).

D. Los proyectos seleccionados se harán públicos el 31 de octubre de 2013 en la web de l’Estruch www.lestruch.cat

L’Estruch, Fàbrica de creació de les arts en viu, és un equipament municipal de Sabadell que compte amb diferents espais de residència i de difusió escènica.

A. Les convocatòries que obrim són les següents:

1. Dansa i nous formats escènics
2. Circ
3. Arts visuals – performance
4. Sabadell obert (artistes visuals locals)
5. Projectes multimèdia
6. Projectes multifònics

Els artistes seleccionats en qualsevol línia de convocatòria també podran accedir, segons projecte i disponibilitat, als altres serveis del centre, com ara sales d’assaig, medialab, espai multimèdia o teatre.

B. Període d’admissió de sol·licituds: del 29 de juliol al 10 d’octubre

C. Com sol·licitar residència:

Cal enviar un correu electrònic a: estruch@ajsabadell.cat, posar a l’assumpte número i nom de la convocatòria (tal i com apareix al punt A) i emplenar la següent fitxa al cos del missatge:

Número i nom de la convocatòria:
Nom i cognoms del sol·licitant:
Nom de la companyia o artista:
Nom de l’espectacle o projecte:
Mail de contacte:
Telèfon de contacte:
Adreça postal:
Tipus d’espai per necessari:
Dates de residència:
Horaris:
Lloc previst d’estrena o presentació (si s’escau):
Enllaç a vídeos de treballs anteriors:

En un document adjunt caldrà incloure: dossier descriptiu del projecte i currículum de l’artista o companyia (en format pdf, màxim 10 pàgines).

D. Els projectes seleccionats es faran públics el 31 d’octubre de 2013 al web de l’Estruch www.lestruch.cat