PRECIO: 30€

Seminario Caja de Herramientas,

POLÍTICAS DEL PERFORMATIVO

Caja de Herramientas es un ciclo de seminarios de lectura en torno a un eje temático. De la misma manera que Michel Foucault entendía la filosofía como una caja de herramientas para la acción, este ciclo pretende poner al alcance de los y las participantes, textos, vídeos y documentos ensayísticos el debate activo y colaborativo.

“El siglo XXI será performativo”, vaticinó el teórico Jon McKenzie en 2001. “Políticas del Performativo” analiza la performatividad como categoría y como método de análisis en los ámbitos cultural, lingüístico, social, científico, artístico o económico, mediante los textos de autores como Richard Schechner, Judith Butler, Jon McKenzie, George Yúdice o Della Pollock, entre otros.

Políticas del Performativo cuenta con la dirección de Judith Vidiella, doctora en Estudios de Performance y Feminismo, y miembro del grupo de performance Corpus Deleicti.

Complementariamente, el seminario contará con la participación de varios especialistas en la materia como en Pau Alsina (Artnodes / UOC) o el Colectivo Fractales de la UAB.

Pre-inscripción: Para participar es necesario enviar la propuesta de participación en almudena@ajsabadell.cat, poniendo en el asunto “Participación Políticas del Performativo”. Junto con la solicitud de participación, se pide un breve CV para conocer el perfil de las personas interesadas, explicitando si se tienen conocimientos previos o no sobre el tema (no es imprescindible tenerlos), así como especificando también, si se tiene un nivel de comprensión lectora del inglés, para facilitar la coordinación la selección de los textos más adecuados para el grupo de lectura.

Duración del taller: El taller está dividido en cinco sesiones, con una periodicidad quincenal. Las tres primeras sesiones serán el 13 y 27 de mayo, 10 de junio, las dos últimas serán el 7 y 21 de octubre de 2011.PREU: 30€

Seminari Capsa d’Eines,

POLÍTIQUES DEL PERFORMATIU

Capsa d’Eines és un cicle de seminaris de lectura a l’entorn d’un eix temàtic. De la mateixa manera que Michel Foucault entenia la filosofia com una capsa d’eines per a l’acció, aquest cicle pretén posar a l’abast dels i les participants, textos, vídeos i documents assagístics pel debat actiu i col·laboratiu.

”El segle XXI serà performatiu”, vaticinà el teòric Jon McKenzie el 2001. “Polítiques del Performatiu” analitzala performativitat com a categoria i com a mètode d’anàlisi en els àmbits cultural, lingüístic, social, científic, artístic o econòmic, mitjançant els textos d’autors com Richard Schechner, Judith Butler, Jon McKenzie, George Yúdice o Della Pollock, entre d’altres.

Polítiques del Performatiu compta amb la direcció de Judit Vidiella, doctora en Estudis de Performance i Feminisme, i membre del grup de performance Corpus Deleicti.

Complementàriament, el seminari comptarà amb la participació de diversos especialistes en la matèria com ara en Pau Alsina (Artnodes/UOC) o el Col.lectiu Fractals de la UAB.

Pre-inscripció: Per a participar-hi cal enviar la proposta de participació a almudena@ajsabadell.cat, tot posant en l’assumpte “Participació Polítiques del Performatiu”. Juntament amb la sol·licitud de participació, es demana un breu CV per conèixer el perfil de les persones interessades, explicitant si es tenen coneixements previs o no sobre el tema (no és imprescindible tenir-los), així com especificant també, si es té un nivell de comprensió lectora de l’anglès, per tal de facilitar a la coordinació la selecció dels textos més adients per al grup de lectura.

Durada del taller: El taller està dividit en cinc sessions, amb una periodicitat quinzenal. Les tres primeres sessions seran el 13 i 27 de maig, 10 de juny, les dues últimes seran el 7 i 21 d’octubre de 2011.

CLEANING THE HOUSE

Rita Rodriguez, nació A Coruña, 1981. Licenciada en BB AA por la Universidad de Vigo en las especialidades de Escultura, Diseño y Audiovisuales y DEA en Escultura. Ha participado en importantes exposiciones individuales y desde 2000 y, tras su estancia en Londres y Berlín, su obra ha ido adquiriendo interés dentro de los parámetros del arte de acción. el trabajo de Rita Rodríguez toca varias vertientes desde el vídeo, la instalación, la performance… siempre desde una personal visión escultorica. La artista tiene como manifiesto general de sus propuestas: “la tensión generada entre la esencia irracional del ser humano y las pautas sociales de las que emana un equilibrio inestable que permite llegar a una “sublimación” agradable “de esta manera utiliza muchas veces el juego de sociales frente al sistema, al que dice pertenecer y dentro de éste, de manera cómplice, trabaja la ironía. Trabaja con materiales simples, aclara: “con lo que tengo más a mano” y muchas veces con la participación del público.CLEANING THE HOUSE

Rita Rodriguez, va néixer  A Coruña, 1981. Llicenciada en BB AA per la Universitat de Vigo en les especialitats d’Escultura, Disseny i Audiovisuals i DEA en Escultura. Ha participat en importants exposicions individuals i des de 2000 i, després de la seva estada a Londres i Berlín, la seva obra ha anat adquirint interès dins dels paràmetres de l’art d’acció.El treball de Rita Rodríguez toca diverses vessants des del vídeo, la instal lació, la performance… sempre des d’una personal visió escultòrica. L’artista té com a manifest general de les seves propostes: “la tensió generada entre l’essència irracional de l’ésser humà i les pautes socials de les quals emana un equilibri inestable que permet arribar a una” sublimació “agradable” d’aquesta manera utilitza moltes vegades el joc de socials enfront del sistema, al qual diu pertànyer i dins d’aquest, de manera còmplice, treballa la ironia. Treballa amb materials simples, aclareix: “amb el que tinc més a mà” i moltes vegades amb la participació del públic.

Els dies 29 i 30 d’abril amb la celebració del dia internacional de la dansa KonicThtr i Nauestruch/Mediaestruch fan una performance de dansa participativa amb Low lives de New York amb música en directe d’Alain Baumann i Rosa Sanchez en el moviment. No tu pots perdre!, per streaming el 29 de 20.00 a 23.00, i/o en directe el dia 30 d’abril a l’estruch.

Una Performer de dansa participativa de Konicthrt amb Alain Baumann i la seva composició sonora de talls de converses telefòniques que activen els sensors de moviment de la performer Rosa Sánchez. L’acció performativa es retransmetrà en directe per streaming a través de www.koniclab.info o de manera presencial a NAUESTRUCH el dia 30. Sota el paraigües de LOWLIVES3 de New York.

Low Lives és una exhibició internacional en multi-escenaris d’obres performatives en viu a través d’ internet, dedicada a la perfomance interdisciplinar amb enfoc cap a la nova coreografia.

Konic Thtr és una plataforma artística amb base a Barcelona dedicada a la creació contemporània en la confluència d’art, ciència i noves tecnologies. Konic Thtr treballa en l’àmbit cultural internacional, on és reconegut com a pioner en la utilització i la incorporació de tecnologia interactiva en projectes de creació. Acaba de presentar a l’Antic Teatre de Barcelona la seva última creació Before the Beep que te previst girar per New York, Sao Paolo, Bahia, Beijing, Shangai i diferents ciutats d’Europa.

SPEAKING CORNER, EL ESPECTÁCULO.
La conferencia como práctica performática.

Martes 26 de Abril, 19:30 h. Teatro de L’Estruch, Fábrica de las Artes en Vivo. San Isidro, desde 140 hasta 08.208-Sabadell

Entrada libre.

www.lestruch.cat / nauestruch

Últimamente, la conferencia está convirtiendo en un género artístico en sí mismo. Entrando en el terreno de las artes escénicas, las maneras de presentar los contenidos se refinan y se amplían performàticament. En el siglo de la performatividad, la conferencia es la reina.

Speaking Corner ha sido el taller Tacres 2011, dirigido por el artista Antonio Ortega y en colaboración con Escola Illa, en torno a la conferencia como práctica performática.

speakingcorner.tumblr.com

El martes 26, en el Teatro de L’Estruch, los artistas participantes en el taller presentarán los resultados de su investigación. Un experimento de espectáculo teatral configurado en base a una serie de breves conferencias.

Speaking Corner, El Espectáculo mostrará las ponencias performativas de Alejandra Mizrahi, Ariadna Parreu, Jordi Ferreiro, Anna Moreno, Ainara Elgoibar, Núria Güell, Consuelo Llupià, Jose Begega, Helena Kotnik, Antoni Hervás, Noelia Pérez, Christina Schultz y Laia Estruch.

——————————————————————————————-

¿Como ir a L’Estruch desde Barcelona? Para aquellos que deseen subir a Sabadell desde Barcelona acompañados, un grupo saldrá desde San Andrés Arte Contemporáneo (Centro Cívico Sant Andreu, Gran de Sant Andreu 111, 08030 Barcelona) el mismo martes a las 6 de la tarde. Se ruega puntualidad.SPEAKING CORNER, L’ESPECTACLE.
La conferència com a pràctica performàtica.

Dimarts 26 d’Abril, 19:30h. Teatre de L’Estruch, Fàbrica de les Arts en Viu. Sant Isidre, 140 – 08208-Sabadell

Entrada lliure.

www.lestruch.cat/nauestruch

Darrerament, la conferència està esdevenint un gènere artístic en sí mateix. Entrant en el terreny de les arts escèniques, les maneres de presentar els continguts es refinen i s’amplien performàticament. En el segle de la performativitat, la conferència és la reina.

Speaking Corner ha estat el taller Tacres 2011, dirigit per l’artista Antonio Ortega i en col·laboració amb Escola Illa, a l’entorn de la conferència com a pràctica performàtica.

speakingcorner.tumblr.com

El dimarts 26, al Teatre de L’Estruch, els artistes participants al taller presentaran els resultats de la seva investigació. Un experiment d’espectacle teatral configurat en base d’un seguit de breus conferències.

Speaking Corner, L’Espectacle mostrarà les ponències performatives de Alejandra Mizrahi, Ariadna Parreu, Jordi Ferreiro, Anna Moreno, Ainara Elgoibar, Núria Güell, Consol Llupià, Jose Begega, Helena Kotnik, Antoni Hervás, Noelia Pérez, Christina Schultz i Laia Estruch.

——————————————————————————————-

Com anar a L’Estruch des de Barcelona? Per a aquells que desitgin pujar a Sabadell des de Barcelona acompanyats, un grup sortirà des de Sant Andreu Art Contemporani (Centre Cívic Sant Andreu, Gran de Sant Andreu 111, 08030 Barcelona) el mateix dimarts a les 6 de la tarda. Es prega puntualitat.

Barbapapá (1998-2011)

Esta es una acción breve, como es habitual en mí. Una acción breve pero con un periodo de formalización de 13 años. Lo hubiera podido hacer en 1998 pero me alegro de que no hubiese sido así. A lo largo de los años pensé mucho en ella y en ejecutarla (*), pero nunca lo hacía. Esperaba. Luego la dejé reposar largamente pero siempre me ha acompañado. Con el transcurso del tiempo ha ido adquiriendo más sentido y al ser ahora trece años mayor, con el cambio físico y vital que ello supone, le da un valor añadido. Ahora finalmente creo haber encontrado la mejor manera de hacerla en el mejor momento posible. (*) Ejecutar-la es un buen plazo para una acción: en el momento que la haces, la matas, para que viva en otros o se olvide.

BORJA ZABALA

Borja Zabala (BZ) después de una década de intensa actividad, decide retirarse de la escena pública performativa el 26 de enero a las 20.30hy lo hace y llama a la acción “Virreal performance” en el ciclo de acciones que Carles Hac Mor y Esther Xargay organizaron ese mismo día en el Palacio de la Virreina de Barcelona. Los motivos por los que BZ tomó esa decisión nunca han sido conocidos o divulgados. Desde entonces, sólo en muy contadas ocasiones, ha vuelto a aparecer realizando una breve acción. Nunca supusieron un retorno. No había ninguna intención de volver (hay quien dice que en realidad BZ nunca dejó la performance). La última de estas ocasiones fue el 17 de enero de 2006 a las 19,30 h en el centro de Arte Santa Mónica con la acción “Menosprecio inestimable” (2 ª parte). Han pasado 5 años desde entonces. Ahora el 15 de abril de 2011 a las 20.00 h en La NauEstruch realizará la acción “Barbapapá” (1998 a 2011), un proyecto madurado durante 13 años que dura 2 minutos.

Esta es una acción para todos los públicos: para aquellos que algún día los 90 pudieron ver a Borja Zabala hacer alguna acción en vivo, por aquellos que no lo vieron y no lo conocieron pero han oído hablar de él; para aquellos que no tienen ni idea de quién es, pero saben lo que es una acción, y por último, para los que no saben ni quién es, ni que es una performance. Eso sí, los menores de 16 años deben ir acompañados.

Barbapapá (1998-2011)

Aquesta és una acció breu, com és habitual en mi. Una acció breu però amb un període de formalització de 13 anys. L’hagués pogut fer al 1998 però me’n alegro que no haguí estat així. Al llarg dels anys vaig pensar molt en ella i en executar-la (*), però mai ho feia. Esperava. Després la vaig deixar reposar llargament però sempre m’ha acompanyat. Amb el decurs del temps ha anat adquirint més sentit i al ser ara tretze anys més gran, amb el canvi físic i vital que això suposa, li dona un valor afegit. Ara finalment crec haver trobat la millor manera de fer-la en el millor moment possible. (*) Executar-la és un bon termini per una acció: en el moment que la fas, la mates, perquè visqui en altres o s’oblidi.

BORJA ZABALA

Borja Zabala (BZ) desprès d’una dècada d’intensa activitat, decideix retirar-se de l’escena pública performativa el 26 de gener a les 20.30h i ho fa i anomena amb l’acció “Virreal performance” en el cicle d’accions que Carles Hac Mor i Esther Xargay van organitzar aquell mateix dia al Palau de la Virreina de Barcelona. Els motius pels quals BZ va prendre aquella decisió mai han sigut coneguts o divulgats. Des de llavors, només en molt comptades ocasions, ha tornat a aparèixer realitzant una breu acció. Mai van suposar un retorn. No hi havia cap intenció de tornar (hi ha qui diu que en realitat BZ mai va deixar la performance). La darrera d’aquestes ocasions fou el 17 de gener de 2006 a les 19,30 h en el centre d’Art Santa Mònica amb l’acció “Menosprecio inestimable” (2a part). Han passat 5 anys des de llavors. Ara el 15 d’abril de 2011 a les 20.00 h a La NauEstruch realitzarà l’acció “Barbapapá” (1998-2011), un projecte madurat durant 13 anys que dura 2 minuts.

Aquesta és una acció per a tots el públics: per aquells que algun dia dels anys 90 van poder veure a Borja Zabala fer alguna acció en viu; per aquells que no el van veure i no el van conèixer però han sentit parlar d’ell; per aquells que no tenen ni idea de qui és, però saben el que és una acció; i per últim, per als que no saben ni qui és, ni que és una performance. Això sí, els menors de 16 anys han d’anar acompanyats.