ANNA MORENO
Introducción biográfica
Nací en Barcelona, donde también trabajo y donde he hecho mis estudios: Licenciada en Bellas Artes y MA en Producciones Artísticas e Investigación.
Actualmente soy artista residente en Atelierhaus Salzamt (Linz, Austria). Recientemente he sido seleccionada como artista residente en Seoul Art Space Geumcheon (Corea) para el 2012, y he participado en The stateless Pavilion, una residencia internacional de artistas durante la 54 ª Bienal de Venecia (Italia). También he hecho residencias en NauEstruch (Sabadell), a Cittadellarte – Fondazione Pistoletto (Biella, Italia) con una beca de Hangar, ya la Fabra Coats (Barcelona). Mi trabajo a menudo consiste en piezas no objetuales como conferencias: Sobre la Incomodidad, en CaixaForum de Barcelona en diciembre de 2010, o más recientemente The Art of Money Getting el Teatro de la Estruch (Sabadell), así como performances, intervenciones y vídeos.
Statement
Los proyectos que estoy haciendo actualmente parten de un anterior interés para la participación en contextos artísticos y por el concepto de público, aunque por ahora este interés entra de una manera más tangencial para dar cabida a otros significados. Menudo desde la institución se ha utilizado la participación como un valor positivo a posteriori, es decir, como una argumentación para justificar gasto público en arte. Cuando todo el mundo participa, o es susceptible de hacerlo, se niega la posibilidad de una lectura crítica. A un nivel más general, toda la sociedad es con más frecuencia que nunca invitada a participar. El margen de debate o de distancia crítica sobre aquello en lo que está participando muchas veces queda sotaposat a una superficial y excesiva valoración de la participación en sí misma. Es una ilusión de libertad democrática. En lo que respecta al arte, esto reduce la apreciación de la obra a un proceso subjetivo.
Sin dejar de lado el contexto y el tipo de audiencia dónde y para quién se produce una pieza, mi rechazo directo a una participación positiva toma forma a través de actitudes como el conflicto o la incomodidad. Haciendo hincapié en la acción catalizadora de una obra hacia una audiencia determinada y no sobre las implicaciones antropológicas o sociológicas de la misma, propongo el papel del público como agente mutante de la obra misma. Esta mutación ocurre en forma de una invitación no formalizada. Me interesa que la participación sea involuntaria. Y creo en el conflicto, en el sentido más amplio del término, como poder catalizador. Ante la incomodidad, la relación entre la pieza y su receptor es más genuina y no depende de una reacción o participación positivas.
Proyecto
The Barnum Effect (serie, en proceso) Iniciado a Cittadellarte-Fondazione Pistoletto con el apoyo de Hangar.
P.T. Barnum fue un hombre de negocios norteamericano considerado el primer millonario del “show business”. Escribió varios libros, entre los que The Art of Money-Getting (1880), donde revela 20 trucos o reglas de oro para hacer dinero.
Los trucos de Barnum, cuando se aplican en un contexto artístico, toman un significado completamente diferente pero coherente, un efecto que se vuelve incluso más grande cuando aquellos que leen las frases son los artistas mismos.
El Efecto Barnum es un fenómeno sociológico que observa cómo los individuos apreciarán como fidedignas aquellas descripciones de su personalidad que, supuestamente, han sido construidas especialmente para ellos, pero que en realidad son tan ambiguas y generales que se podrían aplicar a un rango muy amplio de personas.
El traslado de las frases de Barnum de un contexto económico a un contexto artístico, hace que sus receptores a menudo interpreten como personales tales interpelaciones. Esto crea una incomodidad que no se acaba de concretar, dada la ambigüedad del discurso de Barnum.
Es siempre incómodo relacionar de esta manera arte y economía, ya que en este caso los individuos actúan, como diría Louis Althusser, como víctimas de una interpelación ideológica.
Con el apoyo de:
Cittadellarte – Fondazione Pistoletto
Hangar
Atelierhaus Salzamt
ANNA MORENO
Introducció biogràfica
Vaig néixer a Barcelona, on també treballo i on he fet els meus estudis: Llicenciada en Belles Arts i MA en Produccions Artístiques i Recerca.
Actualment sóc artista resident a Atelierhaus Salzamt (Linz, Àustria). Recentment he estat seleccionada com a artista resident a Seoul Art Space Geumcheon (Corea) per al 2012, i he participat a The Stateless Pavilion, una residència internacional d’artistes durant la 54a Biennal de Venècia (Itàlia). També he fet residències a NauEstruch (Sabadell), a Cittadellarte – Fondazione Pistoletto (Biella, Itàlia) amb una beca d’Hangar, i a la Fabra Coats (Barcelona).El meu treball sovint consisteix en peces no-objectuals com ara conferències: Sobre la Incomoditat, al Caixafòrum de Barcelona el desembre de 2010, o més recentment The Art of Money Getting al Teatre de l’Estruch (Sabadell), així com performances, intervencions i vídeos.
Statement
Els projectes que estic fent actualment parteixen d’un anterior interès per a la participació en contextos artístics i pel concepte de públic, encara que ara per ara aquest interès entra d’una manera més tangencial per donar cabuda a d’altres significats. Sovint des de la institució s’ha utilitzat la participació com un valor positiu a posteriori, és a dir, com una argumentació per a justificar despesa pública en art. Quan tothom participa, o és susceptible de fer-ho, es nega la possibilitat d’una lectura crítica. A un nivell més general, tota la societat és amb més freqüència que mai convidada a participar. El marge de debat o de distància crítica sobre allò en el que s’està participant moltes vegades queda sotaposat a una superficial i excessiva valoració de la participació en sí mateixa. És una il·lusió de llibertat democràtica. Pel que fa a l’art, això redueix l’apreciació de l’obra a un procés subjectiu.
Sense deixar de banda el context i el tipus d’audiència on i per a qui es produeix una peça, el meu rebuig directe a una participació positiva pren forma a través d’actituds com el conflicte o la incomoditat. Posant l’accent en l’acció catalitzadora d’una obra envers una audiència determinada i no sobre les implicacions antropològiques o sociològiques d’aquesta, proposo el paper del públic com a agent mutant de l’obra mateixa. Aquesta mutació s’esdevé en forma d’una invitació no formalitzada. M’interessa que la participació esdevingui involuntària. I crec en el conflicte, en el sentit més ampli del terme, com a poder catalitzador. Davant la incomoditat, la relació entre la peça i el seu receptor és més genuïna i no depèn d’una reacció o participació positives.
Projecte
The Barnum Effect (sèrie, en procés) Iniciat a Cittadellarte-Fondazione Pistoletto amb el suport d’Hangar.
P.T. Barnum va ser un home de negocis nord americà considerat el primer milionari del “show business”. Va escriure diversos llibres, entre els quals The Art of Money-Getting (1880), on revela 20 trucs o regles d’or per a fer diners.
Els trucs de Barnum, quan s’apliquen en un context artístic, prenen un significat completament diferent però coherent, un efecte que es torna fins i tot més gran quan aquells que llegeixen les frases són els artistes mateixos.
L’Efecte Barnum és un fenòmen sociològic que observa com els individus apreciaran com a fidedignes aquelles descripcions de la seva personalitat que, suposadament, han estat construïdes especialment per ells, però que en realitat són tan ambigües i generals que es podrien aplicar a un rang molt ampli de persones.
El traslladar les frases de Barnum d’un context econòmic a un context artístic, fa que els seus receptors sovint interpretin com a personals aquestes interpel·lacions. Això crea una incomoditat que no s’acaba de concretar, donada l’ambigüitat del discurs de Barnum.
És sempre incòmode relacionar d’aquesta manera art i economia, ja que en aquest cas els individus actuen, com diria Louis Althusser, com a víctimes d’una interpel·lació ideològica.
Amb el suport de:
Cittadellarte – Fondazione Pistoletto
Hangar
Atelierhaus Salzamt
A Mut(is), una imponent estructura de ferro, articulada amb motors i mecanismes pneumàtics, s’erigeix en element escenogràfic dominant amb el qual una ballarina, un autòmat i un músic estableixen un “diàleg” a l’entorn del silenci. Perquè els de Bàcum volen transcendir la denominació d’espectacle de dansa per deixar-se contaminar (en el millor sentit de la paraula) pels recursos escenogràfics i multimèdia i així aconseguir un muntatge d’alt voltatge sensitiu. L’escenògraf Santi Cabús i la coreògrafa Irina Martínez s’han endinsat en la fusió entre tecnologia i sensibilitat, entre ferro i moviment, entre duresa i tendresa, per entrar en el vast imperi del silenci. Sota una aparença que pot semblar uniforme, asseguren els de la companyia, hi ha “molts tipus de silencis i moltes maneres de callar.
A Mut(is), una imponent estructura de ferro, articulada amb motors i mecanismes pneumàtics, s’erigeix en element escenogràfic dominant amb el qual una ballarina, un autòmat i un músic estableixen un “diàleg” a l’entorn del silenci. Perquè els de Bàcum volen transcendir la denominació d’espectacle de dansa per deixar-se contaminar (en el millor sentit de la paraula) pels recursos escenogràfics i multimèdia i així aconseguir un muntatge d’alt voltatge sensitiu. L’escenògraf Santi Cabús i la coreògrafa Irina Martínez s’han endinsat en la fusió entre tecnologia i sensibilitat, entre ferro i moviment, entre duresa i tendresa, per entrar en el vast imperi del silenci. Sota una aparença que pot semblar uniforme, asseguren els de la companyia, hi ha molts tipus de silencis i moltes maneres de callar.
