F3dra Pleasure & PainF3dra Pleasure & Pain

F3dra Pleasure & Pain

F3dra Pleasure & Pain nace de la triangulación entre tres obras: Hipólito, de Eurípides, Fedra, de Racine, y Phaedra s Love, de Sarah Kane. Las actrices Mercè Anglès y Anna Güell —creadoras de la compañía Q-Ars Teatre— estaban interesadas en el personaje de Fedra, en la contradicción de su deseo, fuente de dolor y de placer a la vez. Una nueva triangulación puso las bases para crear el montaje: Q-Ars Teatre se puso en contacto con la joven dramaturga brasileña Marilia Samper —que escribió el texto— y con Pep Pla, que dirige el montaje. El resultado es una propuesta en la que aparecen tres mujeres que luchan por representar a Fedra, para dejar de ser Fedra o para entender a Fedra.
La primera es una camarera (Freddy) que se enamora de su cuñado, la segunda es una actriz madura (Vera) que ahoga en alcohol su decadencia, la tercera es una ficción sobre Sarah Kane, autora de culto del teatro británico que se suicidó en 1999 con sólo 28 años. La dureza de las historias es servida con delicadeza y fina ironía en un trabajo muy elogiado por la crítica, que destaca especialmente la fuerza dramática de las tres actrices que encarnan a cada una de las caras del espejo.F3dra Pleasure & Pain

F3dra Pleasure & Pain neix de la triangulació entre tres obres: Hipòlit, d’Eurípides; Fedra, de Racine, i Phaedra’s Love, de Sarah Kane. Les actrius Mercè Anglès i Anna Güell —creadores de la companyia Q-Ars Teatre— estaven interessades en el personatge de Fedra, en la contradicció del seu desig, font de dolor i de plaer alhora. Una nova triangulació va posar les bases per crear el muntatge: Q-Ars Teatre es va posar en contacte amb la jove dramaturga brasilera Marilia Samper —que va escriure el text— i amb Pep Pla, que dirigeix el muntatge. El resultat és una proposta en la qual apareixen tres dones que lluiten per representar Fedra, per deixar de ser Fedra o per entendre Fedra.
La primera és una cambrera (Freddy) que s’enamora del seu cunyat; la segona és una actriu madura (Vera) que ofega en alcohol la seva decadència; la tercera és una ficció sobre Sarah Kane, autora de culte del teatre britànic que es va suïcidar el 1999 amb només 28 anys. La duresa de les històries és servida amb delicadesa i fina ironia en un treball molt elogiat per la crítica, que destaca especialment la força dramàtica de les tres actrius que encarnen cadascuna de les cares del mirall.

“Límits” Cia L’AviadorLímits Cia L’Aviador

Todo comenzó en un taller de dramaturgia de la Sala Beckett, impartido por Lutz Hübner, uno de los principales representantes en Alemania del teatro para adolescentes. Allí se despertó en la guionista y dramaturga Marta Solé Bonay el deseo por acercarse a la realidad adolescente, evitando el dramatismo y los tópicos, y nació Límits, un texto contundente, verosímil y ambivalente que ha encontrado en la compañía L ‘Aviador y en el director Miquel Àngel Raió los aliados necesarios para hacerse realidad en el escenario. “No se trata de aleccionar a nadie ni de abordar moralmente los hechos”, apunta Raió. La intención de Límits es presentar una historia sobre los celos, la soledad y el conflicto generacional. El argumento de la obra nos sitúa en una noche de verbena de San Juan, cuando Carla declara en comisaría que la han violado. Ella tiene 17 años; él, 19. Sexo y drogas, o sexo con drogas, tan obvio como siempre. ¿Dónde están los límites?¿ Quien habla y quien grita en la mente de un adolescente? Por su dramatúrgia innovadora, el texto de Solé Bonay ganó el premio Guillem d’Efak de teatro infantil y juvenil en su octava edición.

Tot va començar en un taller de dramatúrgia de la Sala Beckett, impartit per Lutz Hübner, un dels principals representants a Alemanya del teatre per a adolescents. Allí es va despertar en la guionista i dramaturga Marta Solé Bonay el desig per apropar-se a la realitat adolescent, evitant el dramatisme i els tòpics, i va néixer Límits, un text contundent, versemblant i ambivalent que ha trobat en la companyia L’Aviador i en el director Miquel Àngel Raió els aliats necessaris per fer-se realitat dalt de l’escenari. “No es tracta d’alliçonar ningú ni d’abordar moralment els fets”, apunta Raió. La intenció de Límits és presentar una història sobre la gelosia, la solitud i el conflicte generacional. L’argument de l’obra ens situa en una nit de revetlla de Sant Joan, quan Carla declara a comissaria que l’han violat. Ella té 17 anys; ell, 19. Sexe i drogues, o sexe amb drogues, tan obvi com sempre. On són els límits? Qui parla i qui crida en la ment d’un adolescent? Per la seva dramatúrgia innovadora, el text de Solé Bonay va guanyar el premi Guillem d’Efak de teatre infantil i juvenil en la seva vuitena edició.

MESA DE ARTISTAS EN RESIDENCIA EN NAUESTRUCHMESA D’ARTISTES EN RESIDÈNCIA A NAUESTRUCH

MESA DE ARTISTAS EN RESIDENCIA EN NAUESTRUCH 

Las Mesas de Artistas son encuentros públicos con los artistas con proyecto en residencia en NauEstruch. En estas charlas, los propios artistas comentan por boca propia el estado de su proyecto en proceso y opinan sobre los proyectos de sus compañeros residentes. Las Mesas de Artistas son tertulias públicas, a las cuales cualquier visitante puede sumarse y participar. Al mismo tiempo, cada uno de los artistas en residencia invita a un tertuliano especial a la mesa (un amigo, un curador, otro artista), Una manera distendida y amable desde la cual conocer algunos de los proyectos de producción mas interesantes que se están desarrollando, en estos momentos, en el marco de las prácticas performáticas en nuestro país.

En esta primera Mesa de Artistas de 2012 los artistas actualmente en residencia protagonizan la tertulia. El performer argentino Fran Blanes, la bailarina británica Victoria Macarte y el artista residente en Sabadell Jose Begega presentarán los proyectos en curso que están desarrollando en NauEstruch, el espacio para las prácticas performáticas y los estudios de la performatividad de L’Estruch

Victoria Macarte

Fran Blanes

Jose Begega

MESA D’ARTISTES EN RESIDÈNCIA A NAUESTRUCH

Les Meses d’Artistes són trobades públiques amb els artistes amb projectes en residència a NauEstruch. En aquestes xerrades, els artistes comenten per boca pròpia l’estat del seu projecte en procés i opinen sobre els projectes dels seus companys residents. Les Meses d’Artistes són tertúlies públiques, a les quals qualsevol visitant pot sumar-se i participar-hi. Al mateix temps, cadascun dels artistes en residència convida a una tertúlia especial a la taula (un amic, un curador, un altre artista). Una manera distesa i amable des de la qual conèixer alguns dels projectes de producció més interessants que s’estan desenvolupant, en aquests moments, en el marc de les pràctiques performàtiques al nostre país.

En aquesta primera Mesa d’Artistes del 2012 els artistes actualment en residència protagonitzen la tertúlia. El performer argenti Fran Blanes, la ballarina britànica Victoria Macarte i l’artista resident a Sabadell Jose Begega presentaran els projectes en curs que estan desenvolupant a NauEstruch, l’espai per les pràctiques performàtiques i els estudis de la performativitat de l’Estruch.

Victoria Macarte

Fran Blanes

Jose Begega

Jose Begega ASTROHIPNOSISJose Begega ASTROHIPNOSIS

ASTROHIPNOSIS
Astroboi /Jose Begega

De identidad variable su trabajo se encuentra en la frontera entre realidad y ficción, acercándose peligrosamente a lo hortera que construye esta sociedad. Oculta una metodología ardua, metódica y densa para alcanzar un resultado plásticamente cautivador, un espejismo tan aparente que genera incógnitas acerca de su veracidad, donde la modificación de su propia vida es una herramienta de trabajo. Este constante tránsito entre naturaleza y construcción es su particularidad donde la mentira (usando con alevosía la palabra) tiene un lugar fundamental. Con raíces Queer, primero ha ido abordando un tema como es la masculinidad o el género desde la ironía, poco a poco desde el falso documental, la literatura y la performances para después ampliarlo a la familia, la política y a otras convenciones sociales que se tienen por naturales.

ASTROHIPNOSIS



Sesión HIPNÓTICA colectiva en la que sobrepasaremos los límites de la conciencia para llegar a un lugar donde reside la verdad. Sólo en este lugar podrás obtenerlo TODO.



ASTROHIPNOSIS conlleva una introducción al procedimiento durante el cual se dice a un sujeto que se le presentarán sugestiones de experiencias imaginativas. La inducción hipnótica es una sugestión, extensa y amplia para usar la propia imaginación, que se da al comienzo (initial), y que puede incluir mayores detalles (elaborations) de la introducción. Se usa un procedimiento hipnótico para fomentar y evaluar respuestas a las sugestiones. Al usar la hipnosis, una persona (el sujeto) es guiado por otra (el hipnotizador) para que responda a las sugestiones de cambios en la experiencia subjetiva, alteraciones en la percepción, sensación, emoción, pensamiento o conducta.


Soy Astroboi y esta es mi historia. Sí , esta es mi historia.
Vengo de los confines de Andrómeda. Imagina el planeta tierra, el sistema solar, la vía láctea, tu galaxia… Yo vengo de otra galaxia. Una roja, mucho, mucho más allá del mundo que conoces. El lugar de donde vengo es “ASTROHIPNOSIS”.


SUJETO: Empiezo a tener miedo. Desde que ha venido, ya no entiendo lo que pasa.
ASTROBOI: Pues yo creo que empiezo a entender.

SUJETO: Aquí está. “Consciencia”… no viene. Estoy muy bien, gracias.


SUJETO: se va a la ventana.


SUJETO: Ya no viene. Así que, aquí, nadie… conoce ya el significado de la palabra “consciencia”. ¿Qué se le va hacer?


SUJETO camina a la mesa donde
ASTROBOI prepara el té. SUJETO: ¿Un azucarillo o dos?
ASTROBOI: Dos. Esto no es una Biblia, es un diccionario.

SUJETO: Pero, ¿no es lo mismo en los Países Exteriores?

ASTROBOI: Respóndeme, ¿para qué es esto?

SUJETO: Casi todos los días hay palabras que desaparecen, porque están prohibidas. Son reemplazadas por nuevas palabras que expresan nuevas ideas. En los últimos 2 o 3 meses… algunas palabras que me gustaban mucho han desaparecido.
ASTROBOI: ¿Qué palabras? Me interesan.

SUJETO: Petirrojo, lloroso… luz otoñal… ternura, también. Cuando estoy con usted, tengo miedo. Me ordenaron no volverle a ver.

ASTROBOI: ¿Quién? ¿Los ingenieros?

SUJETO: Sí.

ASTROBOI: ¿De qué tiene miedo?
SUJETO: Tengo miedo porque conozco esa palabra… sin haberla visto o leído jamás.

ASTROBOI: ¿Qué palabra?

SUJETO: EL conciencia.
ASTROBOI: LA conciencia. ASTROHIPNOSIS
Astroboi/Jose Begega

D’identitat variable, el seu treball es troba a la frontera entre realitat i ficció; s’acosta perillosament a allò hortera que construeix aquesta societat. Amaga una metodologia àrdua, metòdica i densa per assolir un resultat plàsticament encisador, un miratge tan aparent que genera incògnites al voltant de la seva veracitat, on la modificació de la seva pròpia vida és una eina de treball. Aquest constant trànsit entre natura i construcció és la seva particularitat, on la mentida (fent servir la paraula amb traïdoria) té un lloc fonamental. Amb arrels Queer, primer ha anat abordant un tema com és la masculinitat o el gènere des de la ironia, a poc a poc des del fals documental, la literatura i la performance, per després ampliar-lo a la família, la política i a altres convencions socials que es tenen per naturals.

ASTROHIPNOSI

Sessió HIPNÒTICA col·lectiva en la qual sobrepassem els límits de la consciència per arribar a un lloc on resideix al veritat. Només en aquest lloc podràs obtenir-ho TOT.

ASTROHIPNOSIS comporta una introducció al procediment al llarg del qual es diu a un subjecte que se li presentaran suggestions d’experiències imaginatives. La inducció hipnòtica és una suggestió, extensa i àmplia per fer servir la pròpia imaginació, que es dóna al principi (initial) i que pot incloure més detalls (elaboracions) de la introducció. Es fa servir un procediment hipnòtic per fomentar i avaluar respostes a les suggestions. En fer servir la hipnosi, una persona (el subjecte) és guiat per un altra (l’hipnotitzador) perquè respongui a les suggestions de canvis en l’experiència subjectiva, alteracions en la percepció, sensació, emoció, pensament o conducta.

Sóc Astroboi i aquesta és la meva història. Sí, aquesta és la meva història.Vinc dels confins d’Andròmeda. Imagina el planeta Terra, el sistema solar, la Via Làctia, la teva galàxia… Jo vinc d’un altra galàxia. Una de vermella, molt, molt més enllà del món que coneixes. El lloc d’on vinc és ASTROHIPNOSI.

SUBJECTE: Començo a tenir por. Des de que ha vingut, ja no entenc què passa.
ASTROBOI: Doncs jo crec que ho començo a entendre.
SUBJECTE: Aquí. “Consciència”… no ve. Estic molt bé, gràcies.
SUBJECTE: Se’n va a la finestra.
SUBJECTE: Ja no ve. Així que, aquí, ningú… sap el significat de la paraula consciència. Que hi farem?
SUBJECTE: camina a la taula on ASTROBOI prepara el te.
SUBJECTE: Un sucre o dos?
ASTROBOI: Dos. Això no es una Bíblia, és un diccionari.
SUBJECTE: Però, no és el mateix als Països Exteriors)
ASTROBOI: Respon, per que és això?
SUBJECTE: Quasi tots els dies hi ha paraules que desapareixen, perquè estan prohibides. Són reemplaçades per noves paraules que expressen noves idees. Als últims 2 o 3 mesos… algunes paraules que m’agraden molt han desaparegut.
ASTROBOI: Quines paraules? M’interessen.
SUBJECTE: pit-roig, plorós… llum tardorenca… tendresa, també. Quan estic amb vostè, tinc por. Em van ordenar no tornar-lo a veure.
ASTROBOI: Qui?, Els enginyers?
SUBJECTE: Sí.
ASTROBOI: De què te por?.
SUBJECTE: Tinc por perquè no conec aquesta paraula… sense haver-la vist o llegit mai.
ASTROBOI: Quina paraula?
SUBJECTE: EL consciència.
ASTROBOI: LA consciència.

Acorde – SebasAcorde – Sebas

Sebas es el hombre-circo. En el espectáculo Acorde, él es la estrella absoluta, el creador de un universo íntimo en el que los trastos, la chatarra electrónica y los objetos más inverosímiles cobran vida gracias a las técnicas de circo y las del antiguo teatro de barraca. La manipulación de objetos, los malabares, las piruetas con monociclo y el teatro gestual se intercalan con la narración creando una atmósfera de estrambótica aventura. Como los antiguos juglares que iban de pueblo en pueblo ofreciendo su arte a quien quisiera disfrutar, Sebas —que comparte la autoría del montaje con el actor y director de teatro Christian Atanasio— llega con su cargamento de magia circense y reivindica que el objeto más cotidiano se puede transformar en pura fantasía si es tocado por las manos de un artistazo como lo es él. La improvisación y el contacto con el público aportan el elemento de sorpresa que todo artista callejero debe saber integrar. Original e irónico, el hombre-circo hace funcionar, como dice la crítica, “una máquina escénica simple y fascinante”.

Sebas és l’home circ. A l’espectacle Acorde, ell és l’estrella absoluta, el creador d’un univers íntim en el qual les andròmines, la ferralla electrònica i els objectes més inversemblants cobren vida gràcies a les tècniques de circ i les de l’antic teatre de barraca. La manipulació d’objectes, els malabars, les piruetes amb monocicle i el teatre gestual s’intercalen amb la narració creant una atmosfera d’estrambòtica aventura. Com els antics joglars, que anaven de poble en poble oferint el seu art a qui en volgués gaudir, Sebas —que comparteix l’autoria del muntatge amb l’actor i director de teatre Christian Atanasiu— arriba amb el seu carregament de màgia circense i reivindica que l’objecte més quotidià es pot transformar en pura fantasia si és tocat per les mans d’un artistàs com ho és ell. La improvisació i el contacte amb el públic aporten l’element de sorpresa que tot artista de carrer ha de saber integrar. Original i irònic, l’home circ fa funcionar, com diu la crítica, “una màquina escènica simple i fascinant”.

CORPOLOGIACORPOLOGIA

CORPOLOGIA es un encuentro independiente y libre de personas interesadas en explorar temas de presencia y acción y para poder presentar sus obras en directo. El formato de las obras es libre y de una máxima duración de 10 minutos cada una. El grupo está abierto a propuestas de otros creador@s de todas las disciplinas. Trabajamos sin montaje técnico ni escenográfico y cada persona debe llevar todo lo que necesite. Después de cada encuentro cualquier persona que haya estado presente, puede contribuir a la revista CORPOLOGIA con textos y / o imágenes de sus opiniones, ideas y reacciones. información y propuestas:

info@gresolart.com

http://www.gresolart.com/web/

ACCIÓN

Mi stone …

Forma parte de una serie de acciones el concepto de las cuales es una observación y reflexión del peso de mi cuerpo. Stone, es una unidad de medida del peso del cuerpo humano en inglés, utilizada desde la antigüedad y actualmente, tanto propio stone = piedra. Mi stone, es una acción / reflexión sobre el peso, interactuando con el público, con guijarros de río y con el sonido que pueden provocar estos.

BIOGRAFÍA:

Pa’ma Torrents Crosas, 9-12-1984 Coll de Nargó, Lleida. Estudia en la Escuela de arte de Vic, posteriormente en la Escuela Massana de Barcelona, ​​Realiza Workshop con Jurgen Fritz en Kuntsfabrik en Berlín, es escogida para participar en ipah-plataform for performance art en Berlín. Ha participado en el festival Muga Caula a las Escaules como performer, Festival de performance FEM_10, Festival, MAMA en Madremanya, Festival de Land Art Girona dentro de la programación de Tiempo de Flores, Actualmente es miembro del grupo CORPOLOGiA, Trabaja en el organización FEM_12, prepara la exposición individual para el Templo Romano de Vic.

CORPOLOGIA és una trobada independent i lliure de persones interessades en explorar temes de presència i acció i per a poder presentar les seves obres en directe. El format de les obres és lliure i d’una màxima durada de 10 minuts cada una. El grup és obert a propostes d’altres creador@s de totes les disciplines. Treballem sense muntatge tècnic ni escenogràfic i cada persona ha de portar tot el que necessiti. Desprès de cada trobada qualsevol persona que hagi estat present, pot contribuir a la revista CORPOLOGIA amb textos i/o imatges de les seves opinions, idees i reaccions. informació i propostes:

info@gresolart.com

http://www.gresolart.com/web/

ACCIÓ

Meu stone…

Forma part, d’una sèrie d’accions  el concepte de les quals es una observació i reflexió del pes del meu  cos. Stone, es una unitat de mesura del pes del cos humà en anglès, utilitzada des de l’antiguitat i actualment, tant mateix stone= pedra. Meu stone, es una acció/ reflexió sobre el pes , interactuant amb el públic , amb còdols de riu i amb el so que poden provocar aquests.

BIOGRAFIA:

Pa’ma Torrents Crosas , 9-12-1984 Coll de Nargó, Lleida. Estudia a l’Escola d’art de Vic, posteriorment a l’Escola Massana de Barcelona, Realitza Workshop amb Jurgen Fritz a Kuntsfabrik a Berlín, és escollida per participar en ipah-plataform for performance art a Berlín. Ha participat en el festival la Muga Caula a les Escaules com a performer, Festival de performance FEM_10 , Festival  ,MAMA a Madremanya, Festival de Land Art Girona dins la programació de Temps de Flors, Actualment es membre del grup CORPOLOGiA,  Treballa  en l’organització FEM_12 , prepara la exposició individual per al Temple Romà de Vic.

eBent encuentro internacionaleBent trobada internacional de fets performàtics

eBenteBent
eBent és un festival internacional de performance que s’ha anat celebrant a diferents espais de Barcelona, Sabadell i Madrid des de 2001. Des de l’inici hi han participat més de 200 performers nacionals, estatals i estrangers. A més de la mostra de performance, s’han organitzat en paral·lel exposicions, mostres de vídeo a la carta, conferències i tallers de performance. eBent aposta per un comissariat ideològic i per obrir-se a nous discursos i noves pràctiques dins de la performance.

ACCIÓ
Experiments de l’ànima. Quotidianitat i transcendència del ser.
Experiment núm. 3

Un element repetitiu: un nen de glaç en situacions quotidianes o banals. Fa temps estic interessada en el punt de connexió o la frontera entre allò quotidià i allò transcendent que es donen indissolublement units a la nostra vida. L’atenció atenta a allò que visquem ens proporciona percepcions estètiques lúdiques o estranyes i reflexions transcendents dins la banalitat, la vulgaritat o la intranscendència. Actuar corporalment és una de les meves obsessions envers la immobilitat del pensament solitari, units donen dinàmica de vida. Les accions en aquests experiments intenten conjuminar aquesta dicotomia per generar pensament actiu. Les accions és configuren com a situacions modestes, relaxades, on els participants desenvolupen un comportament natural, amb moments de fluïdesa o d’interrupció que no afecten el continuum de la normalitat.

El factors temps i atzar són importants perquè no hi ha causa-efecte en aquests actes que en certs casos semblen rituals sacrificials, el nen desapareix com ho fan els elements de la natura, mentre l’acte vital succeeix.

Maria Cosmes Román (Barcelona, 1963)

Performer i artista visual.
Licenciada en Antropología Cultural.

Des de l’any 2000 el seu treball es nodreix també de diverses pràctiques corporals en un intent de conciliar la consciència corporal amb l’emoció i l’intel·lecte com a motors del pensament. Va començar la seva trajectòria artística en 1993 en poesia visual i instal·lació. En 1998 comença a treballar amb profunditat en performance presentant el seu treball en diversos països d’Europa, Amèrica i Àsia, tant en festivals com en centres d’art És membre fundador i directora adjunta d’eBent. Encontre Internacional de Fets Performatics

Considero el meu treball artístic com un projecte experimental de re-apropiació i re-significació de símbols culturals provenint del imaginari simbòlic predominant. Tot projecte es presenta com un esforç per a intervenir en aquest imaginari introduint elements estètics i reflexius en diferents contextos amb el fi de modificar aquell. Es un experiment lent però ambiciós ( tal vez autòpic) que busca manipular i fer un detourment dels codis culturals establerts per a sanellarlos de significats obsolets i coercitives pels homes i les dones reals i regenerar el teixit simbòlic dins de la nostra societat.

BUCHETTINO Societas Raffaelo SanzioBUCHETTINO Societas Raffaelo Sanzio

BUCHETTINO

La magia del teatro hace que las butacas desaparezcan y se conviertan una cincuentena de camas. El propio teatro desaparece porque se convierte en un cálido dormitorio con las paredes de madera, iluminado sólo por un hilo de luz. El público entra en la cámara y cuando todo el mundo está bien arropado entre las sábanas, empieza la función… El título de este especialísimo espectáculo es Buchettino y la compañía que ha tenido la brillante idea de convertir el cuento de Pulgarcito en un regalo mágico para todos los sentidos es la italiana Socìetas Raffaelo Sanzio. Adaptando el texto de Perrault, el espectáculo recrea la historia de Pulgarcito y lo hace tal y como se explican los cuentos a los niños: antes de acostarse. La voz de la narradora es la guía y, gracias a los efectos de sonido, la habitación de madera se transforma en una caja de resonancia de todo lo que va explicando. Desde fuera de la cámara, unos “ruidistas” procuran todo tipo de efectos y retornan al cuento la energía sonora que contiene. Fundada por Chiara Giudi i por Romeo y Claudia Castellucci, la compañía nació en 1981 con el objetivo de generar propuestas que apelen a los sentidos del espectador y no a su comprensión intelectual.

BUCHETTINO

La màgia del teatre fa que les butaques desapareguin i es converteixin en una cinquantena de llits. El mateix teatre desapareix perquè esdevé un càlid dormitori amb les parets de fusta, il·luminat només per un fil de llum. El públic entra dins la cambra i, quan tothom és ben acotxat entre els llençols, comença la funció… El títol d’aquest especialíssim espectacle és Buchettino i la companyia que ha tingut la brillant idea de convertir el conte del Polzet en un regal màgic per a tots els sentits és la italiana Socìetas Raffaelo Sanzio. Adaptant el text de Perrault, l’espectacle recrea la història d’en Polzet i ho fa tal i com s’han d’explicar els contes als infants: abans d’anar a dormir. La veu de la narradora és la guia i, gràcies als efectes de so, l’habitació de fusta es transforma en una caixa de ressonància de tot el que va explicant. Des de fora de la cambra, uns “sorollistes” procuren tota mena d’efectes i retornen al conte l’energia sonora que conté. Fundada per Chiara Giudi i per Romeo i Claudia Castellucci, la companyia va néixer el 1981 amb l’objectiu de generar propostes que apel·lin als sentits de l’espectador i no a la seva comprensió intel·lectual.

CAMBUYÓNCAMBUYÓN

Cambuyón
“Se dice que lo primero que escuchamos antes de nacer es el latido del corazón de nuestra madre. Esta pulsación acompasada que nos acompañará el resto de nuestra vida, es la base que marca nuestra actividad diaria. El sentido del ritmo es absolutamente inherente al ser humano”. Cambuyón es un espectáculo interdisciplinar, nacido en torno a la idea del ritmo, que reúne a artistas del mundo del claqué, la percusión corporal, el hip-hop y otras disciplinas de danza íntimamente relacionadas con la percusión. Cambuyón se plantea como un viaje en barco, en el que navegan juntos ocho personajes procedentes de diferentes países y culturas. Una vez en alta mar, cada uno muestra a los demás su lugar de procedencia y, poco a poco, una nueva identidad irá apareciendo, como consecuencia del choque y la mezcla de culturas. La historia corrobora que sólo se evoluciona cuando hay intercambio: los ritmos africanos mezclados con los europeos hicieron surgir al claqué, al body music y la sand dance; y de los afroamericanos mezclados con afrocaribeños y latinos en el Bronx de los años setenta nació la cultura hip hop, extendida por todo el planeta.
Cambuyón
“Es diu que el primer que sentim abans de néixer és el batec del cor de la mare. Aquesta pulsació compassada que ens acompanyarà la resta de la nostra vida és la base que marca la nostra activitat diària. El sentit del ritme és absolutament inherent a l’ésser humà”. Cambuyón és un espectacle interdisciplinari, nascut a l’entorn de la idea del ritme, que aplega artistes del món del claqué, la percussió corporal, el hip-hop i altres disciplines de dansa íntimament relacionades amb la percussió. Cambuyón es planteja com un viatge en vaixell, en el qual naveguen plegats vuit personatges procedents de diferents països i cultures. Un cop a alta mar, cadascú mostra als altres el seu lloc de procedència i, a poc a poc, una nova identitat anirà apareixent, com a conseqüència del xoc i la barreja de cultures. La història corrobora que només s’evoluciona quan hi ha intercanvi: dels ritmes africans barrejats amb els europeus en van sorgir el claqué, el body music i la sand dance; i dels afroamericans barrejats amb afrocaribenys i llatins al Bronx dels anys setanta en va néixer la cultura hip-hop, estesa per tot el planeta.

Félix y Galatea Teatre de PonentFèlix i Galatea Teatre de Ponent

Fèlix i Galatea
Galatea es bibliotecaria. Félix es vigilante nocturno. Un día, cuando la biblioteca cierra las puertas y todo el mundo ha ido, estas dos almas que casi ni se conocen, se convierten en amantes. En amantes de la palabra. Galatea y Félix son dos personajes contrarios –y también complementarios– que, a medida que van entrando en el juego de la poesía, se dejan llevar y se convierten en lo mismo que están leyendo. ¿Puede la poesía ser terapéutica? ¿Sirve para explicar lo que vivimos y lo que sentimos? ¿Es la última frontera, en tiempos en los que las trifulcas económicas se adueñan de casi todo? Félix y Galatea es un delicioso juego escénico, tejido con poemas clásicos de la literatura hispana; es un ejercicio curioso, sensible, divertido. La propuesta dramática de Jonay Roda consigue enternecer y encuentra el complemento perfecto en la dirección de Frederic Roda. Padre e hijo reverencian la poesía en un montaje que explora “el mejor lenguaje para el amor” y que cuenta con dos intérpretes llenos de encanto.Fèlix i Galatea
La Galatea és bibliotecària. El Fèlix és vigilant nocturn. Un dia, quan la biblioteca tanca les portes i tothom ha marxat, aquestes dues ànimes que gairebé ni es coneixen es converteixen en amants. En amants de la paraula. Galatea i Fèlix són dos personatges contraris —i també complementaris— que, a mesura que van entrant en el joc de la poesia, es deixen endur i es converteixen en allò mateix que estan llegint. Pot la poesia ser terapèutica? Serveix per explicar el que vivim i el que sentim? És l’última frontera, en temps en què les trifulgues econòmiques s’ensenyoreixen de gairebé tot? Fèlix i Galatea és un deliciós joc escènic, teixit amb poemes clàssics de la literatura hispana; és un exercici curiós, sensible, divertit. La proposta dramàtica de Jonay Roda aconsegueix entendrir i troba el complement perfecte en la direcció de Frederic Roda. Pare i fill reverencien la poesia en un muntatge que explora “el millor llenguatge per a l’amor” i que compta amb dos intèrprets plens d’encant.