Un cuerpo de mujer que se quiere reconocer como tal. Un grupo de niñas que se plantean qué quieren ser cuando sean mayores. Mujeres que dudan y proyectan sus sombras en movimiento. Dos solos que descubren la parte más luchadora de sus ejecutantes. Y, finalmente, una escena final con danza del vientre y danza contemporánea que reivindica que “la unión hace la fuerza”. De la confluencia de todos estos retazos de vida nace del espectáculo La dansa s’expressa amb veu de dona, creado por el colectivo sabadellense Endansa. El montaje propone una reflexión sobre el papel de la mujer en el mundo y muestra la lucha con el propio yo, con los deseos que quedan escondidos bajo el peso de las cargas sociales y de los miedos. Las coreógrafas y bailarinas Núria Roca y Encarni Sánchez izan una bandera metafórica: “La danza, la primera expresión del ser humano, clama, con voz de mujer, su lugar entre las artes”.

Un cos de dona que es vol reconèixer com a tal. Un grup de nenes que es plantegen què volen ser quan siguin grans. Dones que dubten i projecten les seves ombres en moviment. Dos solos que descobreixen la part més lluitadora de les seves executants. I, finalment, una escena final amb dansa del ventre i dansa contemporània que reivindica que “la unió fa la força”. De l’aiguabarreig de tots aquests retalls de vida neix l’espectacle La dansa s’expressa amb veu de dona, creat pel col·lectiu sabadellenc Endansa. El muntatge proposa una reflexió sobre el paper de la dona en el món i mostra la lluita amb el propi jo, amb els desitjos que queden amagats sota el pes de les càrregues socials i de les pors. Les coreògrafes i ballarines Núria Roca i Encarni Sánchez hissen una bandera metafòrica: “La dansa, la primera expressió de l’ésser humà, clama, amb veu de dona, el seu lloc entre les arts”.