FINS EL COLL

L’obra de performance o art d’acció és «presentada», no «representada», davant d’una audiència que es converteix en element integral del treball en el moment en què entra en el camp de la performance i on els valors de l’observador s’impliquen invariablement en la seva observació. Una sèrie de moviments, sons i accions es revelen, ordenats d’una manera que és impossible predir. No hi ha argument a seguir. Més aviat és «una expressió possible de la multiplicitat de realitats possibles». És un acte de ressonància, «un loop holístico d’informació» on el cos de l’artista és el subjecte i l’objecte de la investigació, «on subjecte i objecte no són contraris, sinó aspectes permutables d’una sola categoria en la qual qualsevol distinció entre l’agent i l’acció, entre el subjecte i l’objecte, entre el fer i el que s’està fent sigui simplement una qüestió de perspectiva». L’obra de performance és presencial i directa buscant una autenticitat en la qual l’artista està totalment present, investigant i interactuant amb el món des del punt de vista de com funcionen les coses i no sobre el que són.

Denys Blacker (1961, Londres)

Llicenciada en Belles Arts (escultura) l’any 1985 a Chelsea School of Art a Londres. Des de 1985 ha presentant les seves obres de performance internacionalment. És membre del grup de performance The Wolf in the Winter. Co fundadora de l’associació Gresol l’any 2002. Dirigeix i coordina 2 festivals anuals; FEM Festival a Girona i MAMA Festival a Madremanya, aixi com el programa d’activitats pels socis. Actualment treballa com a investigadora a ELAA (European Live Art Archive) a la Càtedra d’Art i Cultures Contemporanis, UdG, un projecte Europeu en col·laboració amb la Universitat de Oxford i GloughAir Berlin. Forma part de l’equip de la organització de USUAL, 2n Congrés Ibèric d’organitzadors de trobades, programes i festivals d’art d’acció que aquest any ha donat forma a REDACCIÓN una xarxa de col·laboració.

www.wolfinthewinter.com

CARME VIÑAS

Girona 1972. Hace unos meses que he finalizado el Seminario quincenal Habemus Corpus en la Fábrica de las Artes del Estruch, de Sabadell, con filósofos como Marina Garcés y Pablo Alzina (una reflexión abierta sobre el cuerpo). Actualmente, soy artista residente en los talleres de otoño del mismo Estruch. Durante el mes de septiembre de este año 2010, he participado en la 6 ª edición de la Muga Caula, dentro del Festival Internacional de Performance eBent , presentando dos acciones: Disparo vengativo incorrecto y Cerrar los ojos y dormir. Durante los últimos cinco años he participado como artista de acción dentro del Festival Internacional Performance eBent, con acciones como Actitud de defensa, (miedo) ofuscación, con (tubo), así como videoinstalaciones, en la Sala Estruch, en la Capilla … En 2006, presenté en la galería Espais de Girona una versión de la acción Actitud de defensa, comisariada por Marta Pol Rigau. En 1998 participé activamente con acciones y conferencias en el ciclo VIC-H-> ACCIÓN, junto con Esther Xargai y Carles H Mor, con piezas como (no) Desviaciones, vida (de color de rosa), (de) corazón … En 1996, comisariada por Assumpta Bassas, presenté instalación en la Capilla, ciclo Polifonía (acción, vídeo y fotografía). Así como colaborar con Allan Caprow el CCCB (1996). Asistir al Seminario La Isla del Copyright con Federico Guzmán y participar en el taller de Galería Virtual con Roc Parés (QUAM 95) …

JOAN-MARCO BATLLE Y VIVES

Barcelona. Habiendo estudiado Bellas Artes en la Universidad de Barcelona, ​​y con una vertiente marcadamente plástica, actualmente mi marco referencial es el arte de acción. En los últimos años he realizado diversas acciones que entroncan con este interés que viene de lejos. Relaciono el arte de acción y la performance con un arte de protesta artística, que a menudo la enfoco hacia el hecho lúdico. Me gusta mucho la performance low-fi, primitiva, sin sentido, abstracto. He desarrollado mi actividad en el marco del barrio del Poblenou de Barcelona, ​​relacionado con el calendario festivo y popular, y con el contexto artístico del barrio, La Escocesa, Can Felipa, y los talleres abiertos. Es a partir de este contexto que surge mi obra performática.

Acciones 2010 – Taller de dibujo y acción (4 sesiones), y presentación performática dentro de la exposición “El espacio del intento”. Can Felipa. – Acción happening “Y el piano acompañará la maraca, etc.” Y exposición. Centro Moral y Cultural del Poblenou, Barcelona. – Acción “33 saltos sobre papel”. Swallow Gallery, Barcelona. – Happening “San Pollo Millones de Millets”. “San Pollo 2010”. Barcelona. – Acción inaugural “Larga vida a la muerte a la serigrafía (versión pergeñar)”. Exposición “Edición limitada”, Impaktes visuales, arte gallery. Sabadell. – Acción participativa “El pozo del mundo”. Parque del centro. – Pregón Alternatilla 2010, encadenamiento de acciones. Rambla del Poblenou. – Talleres Abiertos del Poblenou: – “Dejad que el polvo venga a mí, …” Acción intermitente y discontinua en el taller (TOP’10) El Escocesa. “Larga vida a la muerte a la serigrafía (versión pergeñar) segunda parte”. Clausura exposición “Edición limitada”. La escocesa. – Acción “El creuador no oficial de semáforos en rojo. Nave Estruch, Sabadell

La banda tiene un myspace.com /wioityuwoityuo: un espacio casi colectivo.

CARME VIÑAS

Girona 1972. Fa uns mesos que he finalitzat el Seminari quinzenal Habemus Corpus a la Fàbrica de les Arts l’Estruch, de Sabadell, amb filòsofs com Marina Garcés i Pau Alzina (una reflexió oberta sobre el cos). Actualment, sóc artista resident als tallers de tardor del mateix Estruch. Durant el mes de setembre d’enguany 2010, he participat en la 6a edició de la Muga Caula, dins el Festival Internacional de Performance a les Escaules, presentant dues accions: Disparo vengativo incorrecto i Cerrar los ojos y dormir. Durant els últims cinc anys he participat com a artista d’acció dins el Festival Internacional Performance eBent, amb accions com Actitud de defensa, (por) ofuscación, con (tubo), així com a videoinstal·lacions, a la Sala Estruch, a la Capella… L’any 2006, vaig presentar a la galeria Espais de Girona una versió de l’acció Actitud de defensa, comissariada per Marta Pol Rigau. L’any 1998 vaig participar activament amb accions i conferències al cicle VIC-H->ACCIÓ, juntament amb Esther Xargai i Carles H Mor, amb peces com (no) desviación, vida (de color de rosa), (de) corazón… L’any 1996, comissariada per Assumpta Bassas, vaig presentar instal·lació a la Capella, cicle Polifoníes (acció, vídeo i fotografia). Així com col·laborar amb Allan Caprow al CCCB (1996). Assistir al Seminari La Isla del Copyright amb Federico Guzmán i participar al taller de Galeria Virtual amb Roc Parés (QUAM 95)…

JOAN-MARC BATLLE I VIVES

Barcelona. Havent estudiat Belles Arts a la Universitat de Barcelona, i amb una vessant marcadament plàstica, actualment el meu marc referencial és l’art d’acció. En els darrers anys he realitzat diverses accions que entronquen amb aquest interès que ve de lluny. Relaciono l’art d’acció i la performance amb un art de protesta artística, que sovint l’enfoco cap al fet lúdic. M’agrada molt la performance low-fi, primitiva, sense sentit, abstracte. He desenvolupat la meva activitat en el marc del barri del Poblenou de Barcelona, relacionat amb el calendari festiu i popular, i amb el context artístic del barri, L’Escocesa, Can Felipa, i els tallers oberts. És a partir d’aquest context que sorgeix la meva obra performàtica.

Accions 2010 – Taller de dibuix i acció (4 sessions), i presentació performàtica dins l’exposició “L’espai de l’intent”. Can Felipa. – Acció happening “I el piano acompanyarà la maraca, etc.” i exposició. Centre Moral i Cultural del Poblenou, Barcelona. – Acció“33 salts damunt paper”. Swallow Gallery, Barcelona. – Happening “Sant Pollastre Milions de Millets”. “Sant Pollastre 2010”. Barcelona. – Acció inaugural “Llarga vida a la mort a la serigrafia (versió engiponant)”. Exposició “Edició limitada”, Impaktes visuals, art gallery. Sabadell. – Acció participativa ”El pou del món”. Parc del centre. – Pregó Alternatilles 2010, encadenament d’accions. Rambla del Poblenou. – Tallers Oberts del Poblenou: -“Deixeu que la pols vingui a mi, …” Acció intermitent i discontínua al taller (TOP’10) L’Escocesa. “Llarga vida a la mort a la serigrafia (versió engiponant) segona part”. Cloenda exposició “Edició limitada”. L’escocesa. – Acció “El creuador no oficial de semàfors en vermell.Nau Estruch, Sabadell

La banda té un myspace.com/wioityuwoityuo: un espai gairebé col·lectiu.

“X ACCIONES BIEN HECHAS / MAL HECHAS / NO REALIZADAS”

En las acciones que se presentan se pretende desestructurar el artificio escénico de la performance. No hay ficción, no hay representación, no hay solemnidad, no hay idiolectos narcisistas, no hay formalismo, no hay arbitrariedad, se huye de los trabajos metalingüísticos propios de un arte autónomo, abstraído en sí mismo, alejado de la vida y del contexto real. Además, este es un trabajo humorístico, pero que se plantea su función social-no sólo individual / new age-; que quiere participar en la transformación de la realidad. Para todo esto no es suficiente hacer un arte explícitamente social, moralista, sino cuestionar una vez más la forma de lo que se hace, reinventar los lenguajes artísticos, la producción y la distribución del arte. Es una tarea apasionante, necesaria en un momento histórico terrible e igualmente apasionante.

NELO VILAR

Nací en Artana (Castellón) en 1968, en el seno del parque natural de la Sierra Espadán. Llevo veinte años haciendo acciones y teorizando sobre el ámbito libertario y autogestionario del arte de acción desde un punto de vista sociológico crítico. Soy doctor en Bellas Artes, pero vivo de mi actividad como jornalero en la recogida de la naranja, y actualmente de la agricultura ecológica (hortalizas, naranjas, aceitunas …). En mi trabajo artístico intente romper con el aspecto escénico de la performance para crear tensiones entre arte y vida y problematizar mi contexto real.

“X ACCIONS BEN FETES/MAL FETES/NO FETES”

En les accions que s’hi presenten es pretén desestructurar l’artifici escènic de la performance. No hi ha ficció, no hi ha representació, no hi ha solemnitat, no hi ha idiolectes narcisistes, no hi ha formalisme, no hi ha arbitrarietat, es fuig dels treballs metalingüístics propis d’un art autònom, abstret en sí mateix, allunyat de la vida i del context real. A més, aquest és un treball humorístic, però que es planteja la seua funció social -no sols individual / new age-; que vol participar en la transformació de la realitat. Per a tot açò no és suficient fer un art explícitament social, moralista, sinó qüestionar una vegada més la forma d’allò que es fa, reinventar els llenguatges artístics, la producció i la distribució de l’art. És una tasca apassionant, necessària en un moment històric terrible i igualment apassionant.

NELO VILAR

Vaig nàixer a Artana (Castelló) en 1968, al si del Parc natural de la Serra Espadà. Porte vint anys fent accions i teoritzant sobre l’àmbit llibertari i autogestionari de l’art d’acció des d’un punt de vista sociològic crític. Sóc doctor en Belles arts, però visc de la meua activitat com a jornaler en la collida de la taronja, i actualment de l’agricultura ecològica (hortalisses, taronges, olives…). En el meu treball artístic intente trencar amb l’aspecte escènic de la performance per tal de crear tensions entre art i vida i problematitzar el meu context real.

Disfunciones de ordenador explora el espacio sonoro de su propio puesto de trabajo y sus tareas y acciones cotidianas. Experimenta desde el juego, para imaginar una historia que podría estar incluida en el pasaje de una novela de ciencia ficción en la que la humanidad se ve afectada por un apagón digital, reinsertar los aparatos tecnológicos como simples objetos / utensilios de La actividad diaria. O todo lo contrario, el resurgir de un nuevo mundo en que el uso virtual y físico de la tecnología ocupa todos los ámbitos de la vida cotidiana. Quizás una reflexión sobre la necesidad de auto-apagarse tecnológicamente de vez en cuando, o un gesto cómico, desde el absurdo, a la realidad que nos construye como habitantes del ciberespacio.

Anita Serrano

Ha estudiado Filología Hispánica en la Universidad de Barcelona y Fotografía en el Instituto de Estudios Fotográficos. Su interés por los contextos urbanos, sociales y cotidianos la han llevado ha trabajar en proyectos de investigación, acción y participación, desarrollando también propuestas artísticas relacionadas. Con el proyecto B_top de BCNova! entra en contacto con el sonido. Actualmente su trabajo continúa explorando contextos urbanos y cotidianos, principalmente, desde una perspectiva sonora y multidisciplinaria.

Disfuncions d’ordinador explora l’espai sonor del seu propi lloc de treball i les seves feines i accions quotidianes. Experimenta des del joc, per imaginar una història que podria estar inclosa en el passatge d’una novel·la de ciència ficció en la qual la humanitat es veu afectada per una apagada digital, reinserint els aparells tecnològics com a simples objectes / estris de l’activitat diària. O tot el contrari, el ressorgir d’un nou món en què l’ús virtual i físic de la tecnologia ocupa tots els àmbits de la vida quotidiana. Potser una reflexió sobre la necessitat d’auto-apagar-se tecnològicament de tant en tant, o un gest còmic, des de l’absurd, a la realitat que ens construeix com habitants del ciberespai.

Anita Serrano

Ha estudiat Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona i Fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics. El seu interès pels contextos urbans, socials i quotidians l’han portada ha treballar en projectes d’investigació, acció i participació, desenvolupant també propostes artístiques relacionades. Amb el projecte B_top de BCNova! entra en contacte amb el so. Actualment el seu treball continua explorant contextos urbans i quotidians, principalment, des de una perspectiva sonora i multidisciplinària.

Màquines Performatives: Presentació de dos projectes residents.

NauEstruch programa la presentació de dos projectes residents al nostre Espai per a les Pràctiques Performàtiques relacionats amb robòtica. En primer lloc, una retransmissió en streaming des de Granollers ens portarà la presentació del projecte de creació d’un robot performer d’Accneo Grup, un projecte col·laboratiu en curs entre la Fàbrica de les Arts Roca Umbert i L’Estruch. Acte seguit, l’artista brasilera Anaisa Franco ens presentarà el pulmó artificial que ha estat produint al llarg de la que ha sigut la seva residència aquesta darrera tardor a NauEstruch.

THROUGHOUT BREATHING

Anaisa Franco, 1981. Treballa com a artista. Des de 2006 desenvolupa projectes en medialabs i residències a NauEstruch, HANGAR, Medialab PRADO, MECAD, MIS i TAV-Taipei Artist Village. Ha exposat els seus treballs a Amèrica, Europa i Àsia. Ha realitzat el màster en Art Digital i Tecnologia per la Universitat de Plymouth a Anglaterra i és graduada en Arts Visuals a la FAAP a Sao Paulo.

Crea escultures robòtiques que interconnecten el físic amb el digital, resignificant conceptes de psicologia i proporcionant comportaments, imaginacions i sentiments per les escultures.

Thoughout breathing és una màquina de respiració interactiva que acompanya, amplifica i expandeix l’acte de respirar. Això performa una nova forma d’experimentar la respiració, expandit a través d’una interface i de l’espai.

L’usuari respirarà en un micròfon per on s’activaran totes les activitats de l’escultura a la vegada (pulmons inflables i cos engegar ventiladors per al moviment de la pols augment del so de la respiració encendre les llums de les costelles). L’escultura se’n va a respirar junt amb l’usuari i el so de l’usuari es veurà distorsionat i augmentat.

El projecte busca ampliar l’acció de respirar a través de la utilització d’elements onírics que tots junts componen una mena d’orquestra performaticomisteriosa.

http://anaisafranco.blogspot.com/2010/11/residence-at-mediastruch.html

www.anaisafranco.com