Archive for EscenaEstruch

ALICIA VON BOYAGE!ALICIA VON BOYAGE!

La princesa Alicia sufre un accidente de coche cuando se dirige a poner la primera piedra en las obras de una nueva estación de metro. Mientras se debate entre la vida y la muerte, hará un viaje a través de un espacio subterráneo, reflejo deformado del mundo en que ha vivido y que tanto desconoce. Dos médicos que parecen payasos, o dos clowns que hacen de médicos, atienden a la perpleja princesa y consiguen que el público no pueda parar de reír durante toda la función. Alicia, Von Boyage! es un espectáculo visual y poético, con grandes dosis de humor absurdo, que se inspira en una de las novelas fantásticas más leídas de la literatura universal: Alicia en el país de las maravillas, de Lewis Carroll. La compañía Teatrapart teje una historia que se mueve entre la realidad –dominada por la inercia de un sistema corrupto y autoritario– y el subconsciente –un espacio onírico e inquietante, salpicado a menudo por el absurdo. Lo que empieza como una fábula divertida en tierra de maravillas puede acabar, sin embargo, con un aterrizaje en el país de los adultos.

La princesa Alícia pateix un accident de cotxe quan es dirigeix a posar la primera pedra a les obres d’una nova estació de metro. Mentre es debat entre la vida i la mort, farà un viatge a través d’un espai subterrani, reflex deformat del món en què ha viscut i que tant desconeix. Dos metges que semblen clowns, o dos clowns que fan de metges, atenen la perplexa princesa i aconsegueixen que el públic no pugui parar de riure durant tota la funció. Alícia, Von Boyage! és un espectacle visual i poètic, amb grans dosis d’humor absurd, que s’inspira en una de les novel·les fantàstiques més llegides de la literatura universal: Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carroll. La companyia Teatrapart teixeix una història que es mou entre la realitat —dominada per la inèrcia d’un sistema corrupte i autoritari— i el subconscient —un espai oníric i inquietant, esquitxat sovint per l’absurditat—. El que comença com una faula divertida en terra de meravelles pot acabar, però, amb un aterratge al país dels adults.

NOCHE AFRICANA Afro Songs Vibration + Nakany KantéNIT AFRICANA Afro Songs Vibration + Nakany Kanté

El grupo Afro Songs Vibration cultiva una sabrosa y contagiosa mezcla musical con base africana, pero adaptada al gusto europeo con dosis de rock, reggae, funk e, incluso, salsa y merengue. “¡Es que la salsa viene de África!”, asegura Dinoh Koss, el vocalista y compositor de los temas del grupo. Integrado por músicos procedentes de Togo, Guinea Ecuatorial y Senegal —la mayoría de ellos residen en Sabadell— el grupo tiene un extenso repertorio de temas en varias lenguas africanas, en inglés y en castellano. Su directo es cautivador, energético y resulta casi imposible estarse quieto cuando tocan, lo cual, por otra parte, ellos no quieren de ninguna manera porque, como bien dicen: “Intentamos que la gente pueda bailar y pasarlo bien”. Compartiendo cartel está la refrescante vitalidad de Nakany Kanté que muestra los mil matices de la música africana cuando se pasa por el tamiz del jazz y del funk. Natural de Guinea Conakry, Kanté es una artista emergente que ha compartido escenario con grupos como Kenkeliba y ha colaborado con artistas como Mandenbre, Banankalo y Adiaratu Diabaté. Desde 2009 capitanea su propia banda con músicos africanos y europeos.

El grup Afro Songs Vibration cultiva una saborosa i contagiosa barreja musical amb base africana, però adaptada al gust europeu amb dosis de rock, reggae, funk i, fins i tot, salsa i merengue. “És que la salsa ve d’Àfrica!”, assegura Dinoh Kossi, el vocalista i compositor dels temes del grup. Integrat por músics procedents de Togo, Guinea Equatorial i el Senegal —la majoria dels quals resideixen a Sabadell— el grup té un extens repertori de temes en diverses llengües africanes, en anglès i en castellà. El seu directe és captivador, energètic i resulta gairebé impossible estar-se quiet quan toquen, cosa que, d’altra banda, ells no volen de cap manera perquè, com bé diuen: “Intentem que la gent pugui ballar i passar-s’ho bé”. Compartint cartell hi ha la refrescant vitalitat de Nakany Kanté que mostra els mil matisos de la música africana quan es passa pel sedàs del jazz i del funk. Natural de Guinea Conakry, Kanté és una artista emergent que ha compartit escenari amb grups com Kenkeliba i ha col·laborat amb artistes com Mandenbre, Banankalo i Adiaratu Diabaté. Des del 2009 capitaneja la seva pròpia banda amb músics africans i europeus.

Gala de Danza Clásica Gala de Dansa Clàssica

El Esbart Sabadell Dansaire ha sido, desde el año 1997, la entidad promotora de la celebración del Día Internacional de la Danza en la ciudad. A lo largo de quince años ha organizado muchos otros actos en torno a esta disciplina artística, entre ellos la popular y multitudinaria Mostra de Dansa. El año pasado, el Esbart puso en marcha la Gala de Dansa Clàssica con el objetivo de potenciar el ballet, logrando un más que notable éxito de convocatoria. La segunda edición de la gala cuenta con un interesante programa de coreografías clásicas y neoclásicas, que serán interpretadas por bailarines y bailarinas de un reducido número de compañías y escuelas, seleccionadas según el criterio de un grupo de especialistas y de personas vinculadas al mundo de la danza. Este año, la Asociación de Escuelas de Danza Autorizadas de Cataluña (AEDA) también se ha sumado a la iniciativa.

L’Esbart Sabadell Dansaire ha estat, des de l’any 1997, l’entitat promotora de la celebració del Dia Internacional de la Dansa a la ciutat. Al llarg de quinze anys ha organitzat molts altres actes a l’entorn d’aquesta disciplina artística, entre els quals hi la popular i multitudinària Mostra de Dansa. L’any passat, l’Esbart va posar en marxa la Gala de Dansa Clàssica amb l’objectiu de potenciar el ballet, i assolí un més que notable èxit de convocatòria. La segona edició de la gala disposa d’un interessant programa de coreografies clàssiques i neoclàssiques, que seran interpretades per ballarins i ballarines d’un reduït nombre de companyies i escoles, seleccionades segons el criteri d’un grup d’especialistes i de persones vinculades al món de la dansa. Enguany, l’Associació d’Escoles de Dansa Autoritzades de Catalunya (AEDA) també s’ha sumat a la iniciativa.

“L’Estança” Cia. Raül GrauL’Estança Cia. Raül Grau

Acróbata, actor, gimnasta, bailarín, cantante, especialista en trabajo aéreo y coreógrafo de vuelos… El creador sabadellense Raúl Grau está desarrollando una carrera espectacular tanto en escenarios teatrales como en pistas de circo. Entre sus últimos trabajos cabe destacar la participación en el musical La Bella y la Bestia, en el BTM de Barcelona, y su fichaje, tras un durísimo casting (fue el único catalán que eligieron), con la compañía de Franco Dragone, el fundador del Cirque du Soleil. Con la troupe de Dragone ha actuado en China ejecutando unos espectaculares números de trapecio coreano y de russian swing. Después de rodar por el mundo, Grau regresa a su ciudad con L’Estança, un espectáculo de circo dramatizado que funde el virtuosismo del gimnasta con la sutileza y la calidad del actor gestual, junto con la magia de los títeres. Cuenta con un coordinador-asesor de lujo, Joan-Lluís Bozzo, director de Dagoll Dagom, con el que trabajó en el mítico Mar i Cel. La acróbata y actriz Mónica Riba y la actriz y titiritera Núria Oliver comparten L’Estança con Grau para contar la historia de un matrimonio atrapado en la rutina.

Acròbata, actor, gimnasta, ballarí, cantant, especialista en treball aeri i coreògraf de vols… El creador sabadellenc Raül Grau està desenvolupant una carrera espectacular tant en escenaris teatrals com en pistes de circ. Entre els seus últims treballs cal destacar la participació al musical La Bella y la Bestia, al BTM de Barcelona, i el seu fitxatge, després d’un duríssim càsting (va ser l’únic català que van triar), amb la companyia de Franco Dragone, el fundador del Cirque du Soleil. Amb la troupe de Dragone ha actuat a la Xina executant uns espectaculars números de trapezi coreà i de russian swing. Després de rodar el món, Grau torna a la seva ciutat amb L’Estança, un espectacle de circ dramatitzat que fon el virtuosisme del gimnasta amb la subtilesa i la qualitat de l’actor gestual, juntament amb la màgia dels titelles. Compta amb un coordinador assessor de luxe, Joan-Lluís Bozzo, director de Dagoll Dagom, amb el qual va treballar en el mític Mar i cel. L’acròbata i actriu Mònica Riba i l’actriu i titellaire Núria Oliver comparteixen L’Estança amb Grau per explicar la història d’un matrimoni atrapat en la rutina.

“TÈCNICA DE CAMBRA” Joventut de La FaràndulaTÈCNICA DE CAMBRA Joventut de La Faràndula

La popularidad alcanzada como novelista ha proyectado una injusta sombra sobre la obra dramática de Manuel de Pedrolo, formada por un conjunto de piezas pobladas por personajes abstractos y con problemas comunicativos. Influido por el existencialismo, Pedrolo muestra conflictos escénicos que analizan la condición humana y hablan del miedo ante la lucha, de la revolución necesaria. Tècnica de cambra data de 1961, cuando Pedrolo ha conseguido reflejar su universo opresivo en piezas emblemáticas como Homes i no, La nostra mort de cada dia y Cruma, entre otras. Sus protagonistas se mueven en un mundo absurdo y claustrofóbico, reflejo, sin duda, el momento político de un país que se encuentra en pleno franquismo. Bajo la dirección de Lluís Saus, ocho actores y actrices de Juventud de La Farándula enfrentan el reto de hacer un montaje para adultos y rescatan Tècnica de cambra, un texto en el cual unos personajes encerrados en una habitación se ven abocados a una lucha por el poder, mientras sus vidas se dirigen al inevitable final sin sentido.

La popularitat assolida com a novel·lista ha projectat una injusta ombra sobre l’obra dramàtica de Manuel de Pedrolo, formada per un conjunt de peces poblades per personatges abstractes i amb problemes comunicatius. Influït per l’existencialisme, Pedrolo mostra conflictes escènics que analitzen la condició humana i parlen de la por davant de la lluita, de la revolta necessària. Tècnica de cambra data de 1961, quan Pedrolo ja ha aconseguit reflectir el seu univers opressiu en peces emblemàtiques com Homes i no, La nostra mort de cada dia i Cruma, entre d’altres. Els seus protagonistes es mouen en un món absurd i claustrofòbic, reflex, sens dubte, del moment polític d’un país que es troba en ple franquisme. Sota la direcció de Lluís Saus, vuit actors i actrius de la Joventut de la Faràndula s’enfronten al repte de fer un muntatge per a adults i rescaten Tècnica de cambra, un text en el qual uns personatges tancats en una habitació es veuen abocats a una lluita pel poder, mentre les seves vides es dirigeixen a l’inevitable final sense sentit.

COLAPSARCOLAPSAR

Colapsar

La palabra ‘colapso’ puede referirse a una retracción anormal, a una pérdida de tono, a una paralización transitoria, a una contracción de la materia. Pero ‘colapso’ también es sinónimo de caída, de derrumbe, de caos. Los bailarines y coreógrafos Gabriela Barberio, Cecilia Colacrai y Sebastián García Ferro han querido adentrarse en la idea del colapso, en el movimiento renovador que implica, y han construido una coreografía, una dramaturgia y unas situaciones performáticas que exploran lo que sucede cuando un sistema falla y renace. “El ser humano, la tecnología y la naturaleza tienen un límite de máximo potencial ejemplificado por el 100%. Si este límite se traspasa, el sistema se colapsa de diferentes maneras “, explican los tres creadores. La forma en que este sistema se recupera y renace para volver a empezar es la parte central de su investigación, titulada Colapsar. De origen argentino y afincados en Barcelona, los tres coreógrafos unen sus estilos diferentes en un proyecto que se dirige a un amplio abanico de espectadores a través de la reflexión y de la emoción.

Colapsar

La paraula ‘col·lapse’ pot referir-se a una retracció anormal, a una pèrdua de to, a una paralització transitòria, a una contracció de la matèria. Però ‘col·lapse’ també és sinònim de caiguda, d’ensorrament, de caos. Els ballarins i coreògrafs Gabriela Barberio, Cecilia Colacrai i Sebastián García Ferro s’han volgut endinsar en la idea del col·lapse, en el moviment renovador que implica, i han construït una coreografia, una dramatúrgia i unes situacions performàtiques que exploren el que succeeix quan un sistema fa fallida. “L’ésser humà, la tecnologia i la naturalesa tenen un límit de màxim potencial exemplificat pel 100%. Si aquest límit es traspassa, el sistema es col·lapsa de diferents maneres”, expliquen els tres creadors. La forma en què aquest sistema es recupera i reneix per tornar a començar és la part central de la seva investigació, titulada Colapsar. D’origen argentí i establerts a Barcelona, els tres coreògrafs uneixen els seus estils diferents en un projecte que s’adreça a un ampli ventall d’espectadors a través de la reflexió i de l’emoció.

“LA DANSA S’EXPRESSA AMB VEU DE DONA” – EndansaLA DANSA S’EXPRESSA AMB VEU DE DONA – Endansa

La dansa s'espressa amb veu de dona

Un cuerpo de mujer que se quiere reconocer como tal. Un grupo de niñas que se plantean qué quieren ser cuando sean mayores. Mujeres que dudan y proyectan sus sombras en movimiento. Dos solos que descubren la parte más luchadora de sus ejecutantes. Y, finalmente, una escena final con danza del vientre y danza contemporánea que reivindica que “la unión hace la fuerza”. De la confluencia de todos estos retazos de vida nace del espectáculo La dansa s’expressa amb veu de dona, creado por el colectivo sabadellense Endansa. El montaje propone una reflexión sobre el papel de la mujer en el mundo y muestra la lucha con el propio yo, con los deseos que quedan escondidos bajo el peso de las cargas sociales y de los miedos. Las coreógrafas y bailarinas Núria Roca y Encarni Sánchez izan una bandera metafórica: “La danza, la primera expresión del ser humano, clama, con voz de mujer, su lugar entre las artes”.La dansa s'espressa amb veu de dona

Un cos de dona que es vol reconèixer com a tal. Un grup de nenes que es plantegen què volen ser quan siguin grans. Dones que dubten i projecten les seves ombres en moviment. Dos solos que descobreixen la part més lluitadora de les seves executants. I, finalment, una escena final amb dansa del ventre i dansa contemporània que reivindica que “la unió fa la força”. De l’aiguabarreig de tots aquests retalls de vida neix l’espectacle La dansa s’expressa amb veu de dona, creat pel col·lectiu sabadellenc Endansa. El muntatge proposa una reflexió sobre el paper de la dona en el món i mostra la lluita amb el propi jo, amb els desitjos que queden amagats sota el pes de les càrregues socials i de les pors. Les coreògrafes i ballarines Núria Roca i Encarni Sánchez hissen una bandera metafòrica: “La dansa, la primera expressió de l’ésser humà, clama, amb veu de dona, el seu lloc entre les arts”.

“TANCAT PER DEFUNCIÓ”TANCAT PER DEFUNCIÓ

Abierto por resurrección. El mítico grupo sabadellense Tancat per Defunció podría optar a un cambio de nombre a tenor de las diversas ‘vidas’ de las que ha ido disfrutando desde que nació, en 1986. En la maleta discográfica de los Tancat hay cuatro álbumes, con títulos premonitorios. El primero fue Sense retorn, un trabajo sorprendente que auguraba que no habría marcha atrás, que venían para quedarse. Con el segundo, Llença-t’hi, se impulsaron más alto que nunca y el éxito fue total. Problemas con la discográfica hicieron que el tercero, Bevent silenci, tardara tres años en salir, obstaculizando la progresión ascendente del grupo y casi obligándolos a callar. El cuarto, Temps de dubtes, permanece inédito. Pero, por suerte, los Tancat no han abandonado los directos y, de vez en cuando, obsequian a los fans irredentos (y a los que no lo son) con recitales potentes que demuestran que siguen muy vivos. Además del incombustible líder Jaume Papell (voz, guitarra y armónica), el grupo actual está formado por Enric Romà (bajo), y David Torras (batería), a los que se acaba de sumar el guitarrista y bluesman Jou Blues. Como los gatos, los Tancat tienen siete vidas. O tal vez más.

Obert per resurrecció. El mític grup sabadellenc Tancat per Defunció podria optar a un canvi de nom a tenor de les diverses ‘vides’ de les quals ha anat gaudint des que va néixer, el 1986. A la maleta discogràfica dels Tancat hi ha quatre àlbums, amb títols premonitoris. El primer va ser Sense retorn, un treball sorprenent que augurava que no hi hauria marxa enrere, que venien per quedar-se. Amb el segon, Llença-t’hi, es van impulsar més amunt que mai i l’èxit va ser total. Problemes amb la discogràfica van fer que el tercer, Bevent silenci, trigués tres anys a sortir, cosa que obstaculitzà la progressió ascendent del grup i gairebé els obligà a restar callats. El quart, Temps de dubtes, encara és inèdit. Però, per sort, els Tancat no han abandonat els directes i, de tant en tant, obsequien els fans irredempts (i als que no ho són) amb recitals potents que demostren que són ben vius. A més de l’incombustible líder Jaume Papell (veu, guitarra i harmònica), el grup actual està format per Enric Romà (baix) i David Torras (bateria), als quals s’hi acaba d’afegir el guitarrista i bluesman Jou Blues. Com els gats, els Tancat tenen set vides. O potser més.

F3dra Pleasure & PainF3dra Pleasure & Pain

F3dra Pleasure & Pain

F3dra Pleasure & Pain nace de la triangulación entre tres obras: Hipólito, de Eurípides, Fedra, de Racine, y Phaedra s Love, de Sarah Kane. Las actrices Mercè Anglès y Anna Güell —creadoras de la compañía Q-Ars Teatre— estaban interesadas en el personaje de Fedra, en la contradicción de su deseo, fuente de dolor y de placer a la vez. Una nueva triangulación puso las bases para crear el montaje: Q-Ars Teatre se puso en contacto con la joven dramaturga brasileña Marilia Samper —que escribió el texto— y con Pep Pla, que dirige el montaje. El resultado es una propuesta en la que aparecen tres mujeres que luchan por representar a Fedra, para dejar de ser Fedra o para entender a Fedra.
La primera es una camarera (Freddy) que se enamora de su cuñado, la segunda es una actriz madura (Vera) que ahoga en alcohol su decadencia, la tercera es una ficción sobre Sarah Kane, autora de culto del teatro británico que se suicidó en 1999 con sólo 28 años. La dureza de las historias es servida con delicadeza y fina ironía en un trabajo muy elogiado por la crítica, que destaca especialmente la fuerza dramática de las tres actrices que encarnan a cada una de las caras del espejo.F3dra Pleasure & Pain

F3dra Pleasure & Pain neix de la triangulació entre tres obres: Hipòlit, d’Eurípides; Fedra, de Racine, i Phaedra’s Love, de Sarah Kane. Les actrius Mercè Anglès i Anna Güell —creadores de la companyia Q-Ars Teatre— estaven interessades en el personatge de Fedra, en la contradicció del seu desig, font de dolor i de plaer alhora. Una nova triangulació va posar les bases per crear el muntatge: Q-Ars Teatre es va posar en contacte amb la jove dramaturga brasilera Marilia Samper —que va escriure el text— i amb Pep Pla, que dirigeix el muntatge. El resultat és una proposta en la qual apareixen tres dones que lluiten per representar Fedra, per deixar de ser Fedra o per entendre Fedra.
La primera és una cambrera (Freddy) que s’enamora del seu cunyat; la segona és una actriu madura (Vera) que ofega en alcohol la seva decadència; la tercera és una ficció sobre Sarah Kane, autora de culte del teatre britànic que es va suïcidar el 1999 amb només 28 anys. La duresa de les històries és servida amb delicadesa i fina ironia en un treball molt elogiat per la crítica, que destaca especialment la força dramàtica de les tres actrius que encarnen cadascuna de les cares del mirall.

“Límits” Cia L’AviadorLímits Cia L’Aviador

Todo comenzó en un taller de dramaturgia de la Sala Beckett, impartido por Lutz Hübner, uno de los principales representantes en Alemania del teatro para adolescentes. Allí se despertó en la guionista y dramaturga Marta Solé Bonay el deseo por acercarse a la realidad adolescente, evitando el dramatismo y los tópicos, y nació Límits, un texto contundente, verosímil y ambivalente que ha encontrado en la compañía L ‘Aviador y en el director Miquel Àngel Raió los aliados necesarios para hacerse realidad en el escenario. “No se trata de aleccionar a nadie ni de abordar moralmente los hechos”, apunta Raió. La intención de Límits es presentar una historia sobre los celos, la soledad y el conflicto generacional. El argumento de la obra nos sitúa en una noche de verbena de San Juan, cuando Carla declara en comisaría que la han violado. Ella tiene 17 años; él, 19. Sexo y drogas, o sexo con drogas, tan obvio como siempre. ¿Dónde están los límites?¿ Quien habla y quien grita en la mente de un adolescente? Por su dramatúrgia innovadora, el texto de Solé Bonay ganó el premio Guillem d’Efak de teatro infantil y juvenil en su octava edición.

Tot va començar en un taller de dramatúrgia de la Sala Beckett, impartit per Lutz Hübner, un dels principals representants a Alemanya del teatre per a adolescents. Allí es va despertar en la guionista i dramaturga Marta Solé Bonay el desig per apropar-se a la realitat adolescent, evitant el dramatisme i els tòpics, i va néixer Límits, un text contundent, versemblant i ambivalent que ha trobat en la companyia L’Aviador i en el director Miquel Àngel Raió els aliats necessaris per fer-se realitat dalt de l’escenari. “No es tracta d’alliçonar ningú ni d’abordar moralment els fets”, apunta Raió. La intenció de Límits és presentar una història sobre la gelosia, la solitud i el conflicte generacional. L’argument de l’obra ens situa en una nit de revetlla de Sant Joan, quan Carla declara a comissaria que l’han violat. Ella té 17 anys; ell, 19. Sexe i drogues, o sexe amb drogues, tan obvi com sempre. On són els límits? Qui parla i qui crida en la ment d’un adolescent? Per la seva dramatúrgia innovadora, el text de Solé Bonay va guanyar el premi Guillem d’Efak de teatre infantil i juvenil en la seva vuitena edició.