Archive for EscenaEstruch

DAEDALUS//DREAMSDAEDALUS//DREAMS

DAEDALUS//DREAMS

Precio = 10 €

Dédalo es el héroe mítico que personifica el prototipo de artista universal. Entre los hitos que alcanzó se encuentra la construcción del famoso Laberinto de Creta y la creación de las alas de plumas y cera que hicieron volar (y que también hicieron caer) Ícaro. La reconocida compañía alemana de danza Moving Theatre estrena en L’Estruch Daedalus / / Dreams, un viaje a través de los paisajes melancólicos, futuristas, poéticos y fantásticos en busca de la fina línea que separa el éxito del fracaso. Emmanuele Soavi guía una troupe de bailarines internacionales y prosigue la colaboración en red con compañías de danza contemporánea europeas, en este caso con ContrapunctusDanceport, residente en L’Estruch.

Inspirada en Las Metamorfosis de Ovidio, Daedalus / / Dreams combina mito y realidad, encarándose finalmente a la irresuelta cuestión: ¿Cómo conseguir la máxima libertad manteniendo los dos pies en el suelo aquí y ahora?. Dédalo es presentado como el primer hombre moderno que, gracias a su genialidad, pudo hacer realidad los sueños y los deseos de otros. Su continua competición contra la naturaleza le enfrentó a los dioses, arriesgando su vida por todo lo que él creía que podía alcanzar. El Dédalo mitológico nos dirige a una realidad de nuestros días: todos creemos que lo podemos hacer todo, todos nos podemos sentir genios, pero dependemos de la atención y el afecto y, a la vez, nos dejamos seducir por promesas inalcanzables. Como Dédalo, seducimos y también nos dejamos seducir. Moving Theatre es una de las compañías independientes de danza más destacadas de Alemania, con un área de influencia que se extiende por toda Europa. Con sede en la ciudad de Colonia, la compañía combina una danza física y técnica con el lenguaje de texto como conductor de contenido social relevante. Cuenta con la dirección de dos destacados coreógrafos: Massimo Gerardi y Emanuele Soavi.

Coreografía: Emanuele Soavi (I / D)
Dramaturgia: Achim Conrad (D)
Composición: Han Otten (NL)
Vestuario: Stephan Schneider (B)
Espacio escénico / instalación: Gianni Guidi (I)
Asistencia artística: Massimo Gerardi (I / D))
Con: Nora Sitges-Sardà (ES), Nao Tokuhashi (J), Adam Ster (HU), Nicolas Robillard (F), Stefan Bohne

Una producción de movingtheatre de Tanz
Dirección Artística Massimo Gerardi & Emanuele Soavi
Una coproducción con Festival Aachen
En cooperación con ‘CONTRAPUNCTUSdanceport’ Barcelona

Con el apoyo de: Kulturamt Köln, Kunststiftung NRW, Fonds Darstellende Künste eV

DAEDALUS//DREAMS

Preu = 10€

Dèdal és l’heroi mític que personifica el prototip d’artista universal. Entre les fites que va assolir hi ha la construcció del famós Laberint de Creta i la creació de les ales de plomes i cera que van fer volar (i que també van fer caure) Ícar. La reconeguda companyia alemanya de dansa Moving Theatre estrena a L’Estruch Daedalus//Dreams, un viatge a través dels paisatges melancòlics, futuristes, poètics i fantàstics a la recerca de la fina línia que separa l’èxit del fracàs. Emmanuele Soavi guia una troupe de ballarins internacionals i prossegueix la col·laboració en xarxa amb companyies de dansa contemporània europees, en aquest cas amb ContrapunctusDanceport, resident a L’Estruch.

Inspirada en Les Metamorfosis d’Ovidi, Daedalus//Dreams combina mite i realitat, encarant-se finalment a la irresolta qüestió: Com aconseguir la màxima llibertat mantenint els dos peus a terra aquí i ara?. Dèdal és presentat com el primer home modern que, gràcies a la seva genialitat, va poder fer realitat els somnis i els desitjos d’altres. La seva contínua competició contra la natura el va enfrontar als déus, arriscant la seva vida per tot allò que ell creia que podia assolir. El Dèdal mitològic ens adreça a una realitat dels nostres dies: tots creiem que ho podem fer tot, tots ens podem sentir genis, però depenem de l’atenció i l’afecte i, a la vegada, ens deixem seduir per promeses inabastables. Com Dèdal, seduïm i també ens deixem seduir. Moving Theatre és una de les companyies independents de dansa més destacades d’Alemanya, amb una àrea d’influència que s’estén per tot Europa. Amb seu a la ciutat de Colònia, la companyia combina una dansa física i tècnica amb el llenguatge de text com a conductor de contingut social rellevant. Compta amb la direcció de dos destacats coreògrafs: Massimo Gerardi i Emanuele Soavi.

Coreografia: Emanuele Soavi (I/D)
Dramatúrgia: Achim Conrad (D)
Composició: Han Otten (NL)
Vestuari: Stephan Schneider (B)
Espai escènic/instal·lació: Gianni Guidi (I)
Assistència artística: Massimo Gerardi (I/D))
Amb: Nora Sitges-Sardà (ES), Nao Tokuhashi (J), Adam Ster (HU), Nicolas Robillard (F), Stefan Bohne

Una producció de movingtheatre de Tanz
Direcció Artística Massimo Gerardi & Emanuele Soavi
Una coproducció amb Festival Aachen
En cooperació amb ‘CONTRAPUNCTUSdanceport’ Barcelona

Amb el suport de: Kulturamt Köln, Kunststiftung NRW, Fonds Darstellende Künste e.V.

Programación del Mecal al EstruchProgramació del Mecal a l’Estruch

Programació del Mecal a l'Estruch

Precio = 4 €

Programación del Mecal en el Estruch

La comida
Ficción, Experimental, 17 “, Croacia, 2008
Directora: Ana Husman
“La comida” trata las normas de conducta basadas en libros de etiqueta que se presentan a como una ayuda a la comunicación. Trata las costumbres a la hora de comer y beber, ya que las comidas en compañía son la mejor prueba de finura.

Amo la Sarah Jane
Ficción, 14 ‘, EE.UU., 2008
Director: Spencer Susa
En Jimbo tiene 13 años. En lo único que puede pensar es en una chica, Sarah Jane. No importa lo que se interponga en su camino-pinchos, violencia, caos, zombies-, nada impedirá que busque una manera de entrar en su mundo.

Paraíso
Animación experimental, 5 ‘, Reino Unido, 2007
Directores y guionistas: Chris Hewitt y Rob Chiu
Los sueños de John Small parecen estar completamente predestinados. Privado de su libre voluntad, John sueña un mañana mejor, pero no consigue hacer realidad su deseo a su distopía suburbana.

Mut
Animación, 7 ‘, Italia, 2008
Director y guionista: Blu
Una animación surrealista y ambigua pintada en paredes, los interiores en Baden y los exteriores en Buenos Aires.

Heartbeat
Videoclip, 4 ‘, Francia, 2008
Director: Megaforce
Artista: Late of Pier

Amor joven
Ficción, 7 ‘, Australia, 2008
Director: Ariel Kleiman
La claridad a menudo puede encontrarse en los ojos de los desconocidos.

Vuelve a pasar
Experimental, 5 ‘, Suecia, 2008
Directores y guionistas: Gabriel Watson y Franck Aschberg
Un estudio en primer plano del comportamiento humano.

En Raymond
Animación, 5 ‘, Francia, 2006
Directores: Fabrice Le Nezet, Francois Roisin y Jules Janaud
Raymond es la historia de un modesto instructor de natación de Douche las Minas y su investigación, con la ayuda de algunas ciencias fantásticas, para realizar su sueño: nadar con las ballenas de la casa.


Programació del Mecal a l'Estruch

Preu = 4€ 

Programació del Mecal a l’Estruch

L’àpat 
Ficció, Experimental, 17″, Croàcia, 2008
Directora: Ana Husman
“L’àpat” tracta les normes de conducta basades en llibres d’etiqueta que es presenten a com un ajut a la comunicació. Tracta els costums a l’hora de menjar i beure, ja que als àpats en companyia són la millor prova de finor.

Estimo la Sarah Jane 
Ficció, 14′, EUA, 2008
Director: Spencer Susser
En Jimbo té 13 anys. En l’únic que pot pensar és en una noia, la Sarah Jane. Tant se val el que s’interposi en el seu camí -pinxos, violència, caos, zombies-, res no impedirà que busqui una manera d’entrar en el seu món.

Paradís 
Animació experimental, 5′, Regne Unit, 2007
Directors i guionistes: Chris Hewitt i Rob Chiu
Els somnis de John Small semblen estar completament predestinats. Privat de lliure voluntat, en John somia un demà millor, però no aconsegueix fer realitat el seu desig a la seva distòpia suburbana.

Mut 
Animació, 7′, Itàlia, 2008
Director i guionista: Blu
Una animació surrealista i ambigua pintada a parets, els interiors a Baden i els exteriors a Buenos Aires.

Heartbeat 
Videoclip, 4′, França, 2008
Director: Megaforce
Artista: Late of Pier

Amor jove 
Ficció, 7′, Austràlia, 2008
Director : Ariel Kleiman
La claredat sovint pot trobar‐se als ulls dels desconeguts.

Torna a passar 
Experimental, 5′, Suècia, 2008
Directors i guionistes: Gabriel Watson i Franck Aschberg
Un estudi en primer pla del comportament humà.

En Raymond 
Animació, 5′, França, 2006
Directors: Fabrice Le Nezet, Francois Roisin i Jules Janaud
En Raymond és la història d’un modest instructor de natació de Douche les Mines i la seva recerca, amb l’ajuda d’algunes ciències fantàstiques, per realitzar el seu somni: nedar amb les balenes de la casa.

LA CENAEL SOPAR

LA CENA

Precio = 4 €

Comiendo con el enemigo

Cinco universitarios de izquierdas que conviven juntos cenan cada domingo con un invitado sorpresa. Una noche reciben un ex militar que defiende ideas y postulados fascistas. La situación límite está servida.
Con La cena, adaptación al teatro de la película The last supper de Dan Rosen, el grupo TAL evidencia el grado de peligrosidad de los encuentros alrededor de una mesa. Carlos de la Rosa se ​​pone al frente de un elenco joven y con mucho empuje para ofrecer una obra inteligente que muestra sin pudor la vulnerabilidad del ser humano.

El grupo de teatro TAL fue fundado en 1989 y, tras un paréntesis de inactividad, renació en 1995. Además de dramatizaciones de recitales poéticos, el grupo ha escenificado La casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca, Historia de una escalera de Buero Vallejo, Quedan detenidos de Alberto Miralles, 20×20 de Joan Barbero, Roberto Zucco de Bernard Marie Koltès, Mariquita Aparece ahogada en una cesta de Juan García Larrondo, Soy fea de Sergi Belbel (versión castellana), Dime que me quieres, aúnque sea mentira (dramaturgia propia a partir de varias escenas), y Calle Hospital con San Jerónimo de Jordi Prat i Coll, entre otros. Entre los últimos proyectos hay Pervertimento o el juego de la perversión, con escritura y dramaturgia a cargo de Carlos de la Rosa. Con esta obra ganó el primer premio de Grupo Teatral en el concurso de Teatro Amateur de Cornellà del Llobregat (2007) y también fueron seleccionados para participar en la Muestra de Teatro de Pineda de Mar (2007). Mantienen en cartel, es Tu vida en 65 minutos de Albert Espinosa, obra que simultanean con La cena.

Dirección: Carlos de la Rosa

Intérpretes: Mercè Álvarez, María Blanch, Siscu Cañamero, Carlos Fonte, Miguel A. Marín, Aida Martínez, Miguel A. Navarrete, Esther Perarnau y Rafaela Rivas

En convenio con el Ayuntamiento de Badia del Vallès.

LA CENA

Preu = 4€ 

Menjant amb l’enemic

Cinc universitaris d’esquerres que conviuen plegats sopen cada diumenge amb un convidat sorpresa. Una nit reben un exmilitar que defensa idees i postulats feixistes. La situació límit està servida.
Amb La cena, adaptació al teatre del film The last supper de Dan Rosen, el grup TAL evidencia el grau de perillositat de les trobades al voltant d’una taula. Carles de la Rosa es posa al capdavant d’un elenc jove i amb molta empenta per oferir una obra intel·ligent que mostra sense pudor la vulnerabilitat de l’ésser humà.

El grup de teatre TAL va ser fundat l’any 1989 i, després d’un parèntesi d’inactivitat, va renéixer el 1995. A més de dramatitzacions de recitals poètics, el grup ha escenificat La casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca, Historia de una escalera de Buero Vallejo, Quedan detenidos d’Alberto Miralles, 20×20 de Joan Barbero, Roberto Zucco de Bernard Marie Koltès, Mariquita aparece ahogada en una cesta de Juan García Larrondo, Soy fea de Sergi Belbel (versió castellana), Dime que me quieres, aunque sea mentira (dramatúrgia pròpia a partir de vàries escenes), i Carrer Hospital amb Sant Geroni de Jordi Prat i Coll, entre d’altres. Entre els últims projectes hi ha Pervertimento o el joc de la perversió, amb escriptura i dramatúrgia a càrrec de Carles de la Rosa. Amb aquesta obra van guanyar el primer premi de Grup Teatral en el concurs de Teatre Amateur de Cornellà del Llobregat (2007) i també van ser seleccionats per a participar a la Mostra de Teatre de Pineda de Mar (2007). Mantenen en cartell, és Tu vida en 65 minutos d’Albert Espinosa, obra que simultaniegen amb La cena.

Direcció: Carles de la Rosa

Intèrprets: Mercè Álvarez, Maria Blanch, Siscu Cañamero, Carlos Fonte, Miguel A. Marín, Aïda Martínez, Miguel A. Navarrete, Esther Perarnau i Rafaela Rivas

En conveni amb l’Ajuntament de Badia del Vallès

XAVI MÚRCIA Presenta ELECTROCANÇÓXAVI MÚRCIA Presenta ELECTROCANÇÓ

XAVI MÚRCIA - ELECTROCANÇÓ

Precio = 10€

Es la declaración de intenciones del músico sabadellense Xavi Murcia“Para conocer los límites, no hay más remedio que llegar a la frontera y sacar la cabeza por laventana. Esto hago con este trabajo. Después de viajar durante años por la canción y la música tradicional, ahora, tranquilamente, me voy hasta a mis orígenes eléctricos para volver a hacer lo que tanto me gusta: cantar canciones. Esta vez, sin embargo, no me acompaña de zanfonas ni de mandolas, sino de un trío excepcional de bajo, batería y guitarra eléctrica para hacer, precisamente, eso: electrocanciones. No he pretendido renovar, ni innovar ni fusionar nada. Sólo necesitaba satisfacer una necesidad “.

Después de una larga trayectoria encabezando proyectos en torno a la música de raíz, con formaciones como Tralla, La Cobleta de la Selva y Pisto de Colores, y colaborando con otras como Bitayna, Rosa Zaragoza y Marcel Casellas, Xavi Murciase reencuentra con la canción de autor desde la sonoridad de la banda de rock. Letras que nos hablan desde uno mismo para interpretar a la intemperie con la tímbrica de las guitarras ronca.

Xavi Múrcia, voz y guitarra acústica
Lluís Figueras, guitarra eléctrica
Albert Vila, bajo y contrabajo
Xarli Oliver, batería
Kei Macias, sonido

XAVI MÚRCIA - ELECTROCANÇÓ

Preu = 10€

És la declaració d’intencions del músic sabadellenc Xavi Múrcia: “Per conèixer els límits, no hi ha més remei que arribar-se a la frontera i treure el cap per la finestra. Això faig amb aquest treball. Després de voltar durant anys per la cançó i la música tradicional, ara, xino-xano, me’n vaig fins als meus orígens elèctrics per tornar a fer el que tant m’agrada: cantar cançons. Aquesta vegada, però, no m’acompanyo de violes de roda ni de mandoles, sinó d’un trio excepcional de baix, bateria i guitarra elèctrica per fer, precisament, això: electrocançons. No he pretès renovar, ni innovar ni fusionar res. Només em calia satisfer una necessitat”.

Després d’una llarga trajectòria encapçalant projectes a l’entorn de la música d’arrel, amb formacions com Tralla, La Cobleta de la Selva i Samfaina de Colors, i col·laborant amb altres com Bitayna, Rosa Zaragoza i Marcel Casellas, Xavi Múrcia es retroba amb la cançó d’autor des de la sonoritat de la banda de rock. Lletres que ens parlen des d’un mateix per interpretar a la intempèrie amb la tímbrica de les guitarres enrogallades.

Xavi Múrcia, veu i guitarra acústica
Lluís Figueres, guitarra elèctrica
Albert Vila, baix i contrabaix
Xarli Oliver, bateria
Kei Macias, so


IN-CONSCIÈNCIAIN-CONSCIÈNCIA

IN-CONSCIÈNCIA

Precio = 5€

Cuatro años más tarde de haber escrito la primera línea de la obra In-consciència, Salvador Oliva y Luca Bonadei terminan el texto. Cuatro años de gritos, insultos, subvenciones denegadas, contracturas musculares, crisis asmáticas, bipolarismes y un esguince de tobillo mal curado enmarcan el físico y la mente de los dos actores-autores. Hechos que ayudan a dar vida a los protagonistas ficticios ya la vez reales de esta pieza teatral. Hallan la parte femenina en forma de ser humano (Sylvia Sánchez) y la compañía La Impaciencia se pone en marcha. El objetivo? Contar la historia de una pareja que se rompe. El protagonista, abandonado y perdido en el mundo real, encuentra un salvavidas para salir adelante: su conciencia. Arraigada en Mallorca, la compañía amplía sus fronteras en Cataluña y muestra su potencial cómico.

La Impaciencia nace de la mano de Luca Bonadei, Rodo Gener y Salvador Oliva, tres actores de reconocida experiencia en el panorama teatral balear y con unas mismas inquietudes artísticas. En el año 2003 inician su colaboración con el cuentacuentos Leyendas de Otros Mundos y en 2004 estrenan Una noche soñé que mi Padre Era Dios, basada en una obra de Paul Auster, que recibe el premio Martes como mejor espectáculo de el año en el Teatro del Mar. Posteriormente, llega el estreno de Su Peste – Lectura Dramatizada con 9 sombreros, de Pere Capellà, espectáculo que representan también en Cataluña. La buena acogida hace que se convierta en la compañía invitada para clausurar el Festival de Artes Escénicas InVictro de la ciudad de Vic durante tres ediciones. Con Radiografías, de Albert Herranz, lograron ser finalistas del premio Botellón y ganar el Proyecto Alcover 2007 y el premio al mejor espectáculo de la Muestra de Teatro de Barcelona 2007.

Actores: Luca Bonadei, Salvador Oliva y Sylvia Sánchez
Vestuario: La Impaciencia y Bel Cirerol
Escenografía: Ulhasa
Diseño Gráfico: Ulhasa
Asesoramiento: Jordi Cumellas
Fotografía y vídeo: Toni Nievas
Temas musicales: Venus Infierno
Diseño iluminación: Joan Borràs
Dirección: Luca Bonadei y Salvador Oliva

Premio al Mejor Espectáculo de la 17 ª Muestra de Teatro de Barcelona
LA MUESTRA EN GIRA

Agradecimientos: Ayuntamiento de Bunyola, Casa Catalana de Mallorca, Teatro del Mar, Camilo Casanovas y Marta Miralles.

 

IN-CONSCIÈNCIA

Preu = 5€

Quatre anys més tard d’haver escrit la primera línia de l’obra In-consciència, Salvador Oliva i Luca Bonadei acaben el text. Quatre anys de crits, insults, subvencions denegades, contractures musculars, crisis asmàtiques, bipolarismes i un esquinç de turmell mal curat emmarquen el físic i la ment dels dos actors-autors. Fets que ajuden a donar vida als protagonistes ficticis i alhora reals d’aquesta peça teatral. Troben la part femenina en forma d’ésser humà (Sylvia Sánchez) i la companyia La Impaciència es posa en marxa. L’objectiu? Explicar la història d’una parella que es trenca. El protagonista, abandonat i perdut en el món real, troba un salvavides per tirar endavant: la seva consciència. Arrelada a Mallorca, la companyia amplia les seves fronteres a Catalunya i mostra el seu potencial còmic.

La Impaciència neix de la mà de Luca Bonadei, Rodo Gener i Salvador Oliva, tres actors de reconeguda experiència en el panorama teatral balear i amb unes mateixes inquietuds artístiques. L’any 2003 inicien la seva col·laboració amb el contacontes Llegendes d’Altres Mons i el 2004 estrenen Una Nit Vaig Somiar Que Mon Pare Era Déu, basada en una obra de Paul Auster, que rep el premi Dimarts com a millor espectacle de l’any al Teatre del Mar. Posteriorment, arriba l’estrena de Sa Pesta – Lectura Dramatitzada amb 9 capells, de Pere Capellà, espectacle que representen també a Catalunya. La bona acollida fa que esdevingui la companyia convidada per clausurar el Festival d’Arts Escèniques InVicTro de la ciutat de Vic durant tres edicions. Amb Radiografies, d’Albert Herranz, van aconseguir ser finalistes del premi Bòtil i guanyar el Projecte Alcover 2007 i el premi al millor espectacle de la Mostra de Teatre de Barcelona 2007.

Actors: Luca Bonadei, Salvador Oliva i Sylvia Sánchez
Vestuari: La Impaciència i Bel Cirerol
Escenografia: Ulhasa
Disseny Gràfic: Ulhasa
Assessorament: Jordi Cumellas
Fotografia i vídeo: Toni Nievas
Temes musicals: Venus Inferna
Disseny il·luminació: Joan Borràs
Direcció: Luca Bonadei i Salvador Oliva

Premi al Millor Espectacle de la 17a Mostra de Teatre de Barcelona
LA MOSTRA EN GIRA

Agraïments: Ajuntament de Bunyola, Casa Catalana de Mallorca, Teatre del Mar, Camil Casanovas i Marta Miralles.

EXTREMIDADES SUPERIORESEXTREMITATS SUPERIORS

EXTREMITATS SUPERIORS

Nico Baixas es un creador de espectáculos que cuenta con unas actrices de excepcionales: sus manos. Extremidades superiores forma parte de un macroproyectotitulado Manual de instrucciones, que consta de espectáculos de diferente formatopero entrelazados los unos con los otros y que girarán en torno al mundo de la mano. En La Guinda ya pudimos ver que era posible hacer cabaret sólo con las manos, conuna técnica impecable y con capacidad de emocionar y sorprender. Crítica y públicode certámenes europeos como el Festival de Marionetas de París se rindieron ante Baixas, una admiración que aumentó con Mariposas, pieza creada en 2006.

La entrada del actor Nico Baixas en el mundo del teatro ‘de manos’ se produjo con el espectáculo La Guinda. Teresa Calafell, su madre, era hija de sordos ya pesar de que ella era oyente, conocía el lenguaje de signos de las manos. Después de una larga trayectoria como actriz y titiritera, Calafell creó La Guinda, un cabaret donde pretendía reunir algunos de los mejores números de manos que había creado y desarrollado a lo largo de su carrera. Cuando la pieza estuvo terminada y después de varias actuaciones, una grave enfermedad le imposibilitó interpretarla. Es entonces cuando,buscando sin resultados una actriz que la pudiera sustituir, se dio cuenta que su hijo Nico podía tomar el relevo. A partir de este espectáculo, Baixas ha seguido desarrollando técnicas de mano y crea sus propios espectáculos, donde, además de las manos y el cuerpo, la imagen y la tecnología cuentan con un papel relevante. En estos montajes, las proyecciones, el sonido, la tecnología MIDI y otros aspectos técnicos se fusionan con la interpretación.


EXTREMITATS SUPERIORS

Nico Baixas és un creador d’espectacles que compta amb unes ‘actrius’ excepcionals: les seves mans. Extremitats superiors forma part d’un macroprojecte titulat Manual d’instruccions, que consta d’espectacles de diferent format però entrellaçats els uns amb els altres i que giraran al voltant del món de la mà. A La Guinda ja vam poder veure que era possible fer cabaret només amb les mans, amb una tècnica impecable i amb capacitat d’emocionar i sorprendre. Crítica i públic de certàmens europeus com el Festival de Marionetes de París es van rendir davant Baixas, una admiració que va augmentar amb Mariposas, peça creada el 2006.

L’entrada de l’actor Nico Baixas en el món del teatre ‘de mans’ es va produir amb l’espectacle La Guinda. Teresa Calafell, la seva mare, era filla de sords i malgrat que ella era oient, coneixia el llenguatge de signes de les mans. Després d’una llarga trajectòria com actriu i titellaire, Calafell va crear La Guinda, un cabaret on pretenia reunir alguns dels millors números de mans que havia creat i desenvolupat al llarg de la seva carrera. Quan la peça va estar acabada i després de diverses actuacions, una greu malaltia li va impossibilitar interpretar-la. És llavors quan, buscant sense resultats una actriu que la pogués substituir, es va adonar que el seu fill Nico podia prendre el relleu. A partir d’aquest espectacle, Baixas ha seguit desenvolupant tècniques de mà i crea els seus propis espectacles, on, a més de les mans i el cos, la imatge i la tecnologia compten amb un paper rellevant. En aquests muntatges, les projeccions, el so, la tecnologia MIDI i altres aspectes tècnics es fusionen amb la interpretació.


CUERPO EN COMACOS EN COMA

COS EN COMA

PRECIO = 10€

Sobre la camilla de una sala de cuidados intensivos está la Estela, una mujer, con el cuerpo en coma. Es el punto final de un día de celebración, cuando ella y Eduard, su pareja, festejaban los años que salían juntos. Pero, ¿cuál ha sido el camino que ella ha recorrido para llegar hasta aquí? ¿Qué tiene que ver a Omar, su mejor amigo, con todo esto? Y Estela … cayó cuando recibió un golpe? O recibió un golpe en la cabeza cuando cayó? A Cuerpo en coma, Arcángel Teatrocuenta una historia sobre el maltrato emocional y sus derivas físicas. Es ese tipo de trato que, poco a poco, menoscabando el otro a través de la violencia a la vez que el agresor, sea hombre o mujer, se ve fortalecido. Los personajes atrapan al espectador por su aparente normalidad, parecen buenos, apasionados, vitales, con deseos de superación. La dramaturga Tays Sampablo esboza la fina frontera entre el respeto y la idiotez, entre la libertad y la dependencia patológica.

Fundada en 2004, bajo la dirección de Ginnette Muñoz-Rocha, la compañía Arcángel Teatro tiene como objetivo proponer una reflexión, desde las artes escénicas, sobre temáticas que afectan a nuestra sociedad, utilizando el teatro como instrumento de reflexión y sensibilización, evitando y luchando contra cualquier síntoma de pasividad y de indiferencia. El mismo año 2004, el Arcángel obtuvo el premio de escenificación otorgado por el Institut del Teatre de Barcelona, ​​recibiendo una subvención para el proyecto de montaje Cuerpo en coma y por el espectáculo Radio-Patera o el Síndrome de Ulises, estrenado en Junio ​​de 2005 en el Versus Teatre. Este espectáculo también obtuvo una dotación económica para su creación por parte de la Entidad Autónoma de Difusión Cultural de la Generalitat de Catalunya y el Consulado de Colombia. En septiembre de 2005, el grupo fue invitado a realizar un taller de teatro social para jóvenes entre 15 y 19 años a la Fundación Aspira de Chicago (Estados Unidos). De mayo a septiembre de 2008, recibe el encargo de realizar el ciclo de lecturas dramatizadas organizadas por Casa América de Barcelona bajo el lema: Del texto a la Sala, autores y artistas latinoamericanos en Cataluña.

Reparto

Estela: Marina Bou
Eduard: Eduard Gibert
Omar: William Arunategui

Texto: Taysir Sampablo
Dirección: Ginnette Muñoz
Ayudante de dirección: Cristian Garro

Diseño de luces: QUICO GUTIÉRREZ

Diseño de sonido: JOSÉ ANTONIO GUTIÉRREZ

Diseño de espacio: Taysir Sampablo

Constructor: ARTURO GARGALLO

Ayudante de dirección: CRISTIAN GARR

Diseño gráfico: CRIS & LARS

Producción ejecutiva: Taysir Sampablo

Agradecimientos:
Father & Mothers, Cris & Lars, Mercè Puy, Cristina Osorno, Casa Amèrica Catalunya, Marta Corral, Santo…

Espectáculo subvencionado por el Consejo Nacional de la Cultura y de las Artes (Cuenca)
Espectáculo creado en residencia en el Estruch
Con el apoyo del Consejo Nacional de la Cultura y de las Artes

COS EN COMA

PREU = 10€

Sobre la llitera d’una sala de cures intensives hi ha l’Estela, una dona, amb el cos en coma. És el punt final d’un dia de celebració, quan ella i l’Eduard, la seva parella, festejaven els anys que sortien junts. Però, quin ha estat el camí que ella ha recorregut per arribar fins aquí? Què té a veure l’Omar, el seu millor amic, amb tot això? I l’Estela… va caure quan va rebre un cop? O va rebre un cop al cap quan va caure? A Cos en coma, Arcàngel Teatre explica una història sobre el maltractament emocional i les seves derives físiques. És aquella mena de tracte que, de mica en mica, va menyscabant l’altre a través de la violència alhora que l’agressor, sigui home o dona, es veu enfortit. Els personatges atrapen l’espectador per la seva aparent normalitat, semblen bons, apassionats, vitals, amb desitjos de superació. La dramaturga Tays Sampablo esbossa la fina frontera entre el respecte i la idiotesa, entre la llibertat i la dependència patològica.

Fundada el 2004, sota la direcció de Ginnette Muñoz-Rocha, la companyia Arcángel Teatre té com a objectiu proposar una reflexió, des de les arts escèniques, sobre temàtiques que afecten la nostra societat, utilitzant el teatre com a instrument de reflexió i sensibilització, evitant i lluitant contra qualsevol símptoma de passivitat i d’indiferència. El mateix any 2004, l’Arcàngel va obtenir el premi d’escenificació atorgat per l’Institut del Teatre de Barcelona, rebent una subvenció per al projecte de muntatge Cos en coma i per l’espectacle Radio-Patera o el Síndrome de Ulises, estrenat al Juny de 2005 al Versus Teatre. Aquest espectable també va obtenir una dotació econòmica per a la seva creació per part de la Entitat Autònoma de Difusió Cultural de la Generalitat de Catalunya i el Consolat de Colòmbia. El setembre de 2005, el grup va ser convidat a realitzar un taller de teatre social per a joves entre 15 i 19 anys a la Fundació Aspira de Chicago (Estats Units). De maig a setembre de 2008, rep l’encàrrec de realitzar el cicle de lectures dramatitzades organitzades per Casa Amèrica de Barcelona sota el lema: Del text a la Sala, autors i artistes llatinoamericans a Catalunya.


Repartiment

Estela: Marina Bou
Eduard: Eduard Gibert
Omar: William Arunategui

Text: Tays Sampablo
Direcció: Ginnette Muñoz
Ajudant de direcció: Cristian Garro

Disseny de llums: QUICO GUTIÉRREZ

Disseny de so: JOSÉ ANTONIO GUTIÉRREZ

Disseny d’espai: TAYS SAMPABLO

Constructor: ARTURO GARGALLO

Ajudant de direcció: CRISTIAN GARRO

Disseny gràfic: CRIS&LARS

Producció executiva: TAYS SAMPABLO

Agraïments:
Father&Mothers, Cris&Lars, Mercè Puy, Cristina Osorno, Casa Amèrica Catalunya, Marta Corral, Santo, m…

Espectacle subvencionat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca)
Espectacle creat en residència a l’Estruch
Amb el suport del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts

MÁS ALLÁ DEL PUENTE Marta Torné i Alex BrendemühlMÉS ENLLÀ DEL PONT Marta Torné i Alex Brendemühl

MÁS ALLÁ DEL PUENTE

Precio = 10€

“La vie est ondoyante”, decía el filósofo Montaigne. La vida ondula y cabalga entre altos y bajos. Y en una de estas ‘bajadas’, un hombre y una mujer que no ex conocen de nada coinciden en un puente. El amor-la falta de amor, más bien-les ha llevadohasta allí, quizá con la intención de lanzarse al vacío y acabar con las penas. Marta Torné y Alex Brendemühl, dirigidos por Roger Gual, presentan el estreno absoluto de Más allá del puente, la obra de David Botello que han preparado durante su residencia en L’Estruch. Unos protagonistas de lujo se ponen en manos de uno de losdirectores que más mima el trabajo actoral y, todos juntos, suben en una nave dondecomedia, tragedia, equívocos y juegos verbales brillantes muestran la parte máspunzante de la relación amorosa.

Obsesionados con el amor, náufragos sentimentales, parias de la pareja, el hombre yla mujer que se encuentran en el puente se ven abocados a unirse, tal vez porque con el material de reciclaje emocional siempre es posible construir algo nuevo. David Botello ha creado el marco para que fluya la confesión y, gracias a un proceso de trabajo que incorpora la aportación de los actores y el director, la obra pone a pruebala visión del motor que hace girar el mundo: el Amor (en mayúsculas). Después deprodigarse en la televisión y al cine, Santi Millán vuelve al escenario y tiene comopartenaire Kira Miró, actriz con quien coincidió en la serie LEX y una de lasrevelaciones de los últimos tiempos. Más conocido por sus trabajoscinematográficos –Smoking Room y Remake-, Roger Gual puede presumir de trabajosescénicos como La pata negra, obra en la que dirigió Vicenta N’Dongo, y Montandopollos, hecha en colaboración con el clown Jango Edwards.

Compañía residente en el Estruch

Autor: David Botello
Director: Roger Gual
Actores: Marta Torné y Alex Brendemühl
Producción: Zoopa

MÁS ALLÁ DEL PUENTE

Preu = 10€

“La vie est ondoyante”, deia el filòsof Montaigne. La vida ondula i cavalca entre alts i baixos. I en una d’aquestes ‘baixades’, un home i una dona que no ex coneixen de res coincideixen en un pont. L’amor -la manca d’amor, més aviat- els ha dut fins allí, potser amb la intenció de llançar-se al buit i acabar amb les penes. Marta Torné i Alex Brendemühl, dirigits per Roger Gual, presenten l’estrena absoluta de Más allá del puente, l’obra de David Botello que han preparat durant la seva residència a L’Estruch. Uns protagonistes de luxe es posen en mans d’un dels directors que més mima el treball actoral i, tots plegats, pugen en una nau on comèdia, tragèdia, equívocs i jocs verbals brillants mostren la part més punyent de la relació amorosa.

Obsessionats amb l’amor, nàufrags sentimentals, pàries de la parella, l’home i la dona que es troben al pont es veuen abocats a unir-se, potser perquè amb el material de reciclatge emocional sempre és possible construir alguna cosa nova. David Botello ha creat el marc perquè flueixi la confessió i, gràcies a un procés de treball que incorpora l’aportació dels actors i el director, l’obra posa a prova la visió del motor que fa girar el món: l’Amor (en majúscules). Després de prodigar-se a la televisió i al cinema, Santi Millán torna a l’escenari i té com a partenaire Kira Miró, actriu amb qui va coincidir a la sèrie LEX i una de les revelacions dels darrers temps. Més conegut pels seus treballs cinematogràfics –Smoking Room i Remake-, Roger Gual pot presumir de treballs escènics com La pata negra, obra en què va dirigir Vicenta N’Dongo, i Montando pollos, feta en col·laboració amb el clown Jango Edwards.

Companyia resident a l’Estruch

Autor: David Botello
Director: Roger Gual
Actors: Marta Torné i Alex Brendemühl
Producció: Zoopa

DE REPENTE / MUÉRETE MUCHODE SOPTE / MOR-TE MOLT

DE REPENTE / MUÉRETE MUCHO

Precio = 10€

Presentación de las obras ganadoras de la III y IV edición del Certamen Coreográfico de Sabadell

… Y con esta ya han sido cuatro las ediciones del Certamen Coreográfico de Sabadell. Organizado por la Asociación de Teatro-Danza Pequeño Mundo y el Ayuntamiento de la ciudad, el concurso apuesta por los nuevos creadores en una iniciativa casi única en Cataluña. Las compañías que ganan el primer premio reciben una dotación de 1.000 euros y la posibilidad de trabajar en residencia en L’Estruch.En la cuarta edición han participado 27 propuestas, de las cuales se seleccionaron seis para luego otorgar el primer premio.
La Jaula de grillas y Alba Barral-Horne Horneman son las compañías ganadoras, respectivamente, de la tercera y cuarta edición de certamen y ahora presentan sus piezas. Con De repente, La Jaula de grillas se cuestiona las relaciones, el paso del tiempo, la lucha contra la soledad, y lo hace con un dueto basado en el teatro del absurdo, cincelado por el humor. Barral y Horneman ya explican muy sólo con el título: ¡Muérete mucho!, Porque hablan de la muerte, de cómo la evitamos, la tememos, la buscamos, como nos obsesiona y nos libera … este último espectáculo es un estreno en el Estruch.

Lorena Nogal, coreógrafa de La Jaula de grillas, ha trabajado con la compañía IT Dansa y, actualmente, colabora con Plan B Danza de Arantxa Sagardoy y LaVeronal de Marcos Morau. Las coreografías creadas para La Jaula de Grilas han obtenido ya varios premios. Alba Barral desarrolla su carrera artística a caballo entre Holanda y España y desde el año 2007 pertenece a la compañía Thomas Noone Dance. Por su parte, Horne Horneman ha trabajado mayoritariamente en su país, Holanda, y ha compaginado sus actuaciones en diferentes países europeos con la colaboración con Thomas Noone Dance.

De repente
Coreografía: Lorena Nogal
Intérpretes: Anna Hierro y Lorena Nogal

Muérete Mucho:
Creación e interpretación: Alba Barral, Horne Horneman
Música original: Juri Kuefner
Diseño de luces: Jaume Ortiz

DE REPENTE / MUÉRETE MUCHO

Preu = 10€

Presentació de les obres guanyadores de la III i IV edició del Certamen Coreogràfic de Sabadell

…I amb aquesta ja han estat quatre les edicions del Certamen Coreogràfic de Sabadell. Organitzat per l’Associació de Teatre-Dansa Petit Món i l’Ajuntament de la ciutat, el concurs aposta pels nous creadors en una iniciativa gairebé única a Catalunya. Les companyies que guanyen el primer premi reben una dotació de 1.000 euros i la possibilitat de treballar en residència a L’Estruch. En la quarta edició hi han participat 27 propostes, de les quals se’n van seleccionar sis per després atorgar el primer premi.
La Jaula de Grillas i Alba Barral-Horne Horneman són les companyies guanyadores, respectivament, de la tercera i quarta edició de certamen i ara presenten les seves peces. Amb De repente, La Jaula de Grillas es qüestiona les relacions, el pas del temps, la lluita contra la solitud, i ho fa amb un duet basat en el teatre de l’absurd, cisellat per l’humor. Barral i Horneman ja expliquen molt només amb el títol: ¡Muérete mucho!, perquè parlen de la mort, de com l’evitem, la temem, la busquem, com ens obsessiona i ens allibera…aquest darrer espectacle és una estrena a l’Estruch.

Lorena Nogal, coreògrafa de La Jaula de Grillas, ha treballat amb la companyia IT Dansa i, actualment, col·labora amb Plan B Dansa d’Arantxa Sagardoy i LaVeronal de Marcos Morau. Les coreografies creades per a La Jaula de Grilas han obtingut ja varis premis. Alba Barral desenvolupa la seva carrera artística a cavall entre Holanda i Espanya i des de l’any 2007 pertany a la companyia Thomas Noone Dance. Per la seva banda, Horne Horneman ha treballat majoritàriament al seu país, Holanda, i ha compaginat les seves actuacions en diferents països europeus amb la col·laboració amb Thomas Noone Dance.

De repente
Coreografia: Lorena Nogal
Intèrprets: Anna Hierro i Lorena Nogal

Muérete Mucho:
Creació i interpretació: Alba Barral, Horne Horneman
Música original: Juri Kuefner
Disseny de llums: Jaume Ortiz

PRESENTE VULNERABLEPRESENT VULNERABLE

PRESENT VULNERABLE

Precio = 10€

Cancionero y El present vulnerable (Diarios 1973-1978) son dos libros donde el poeta sabadellense Feliu Formosa destiló el dolor vivido tras la muerte de su mujer. En estos textos se han inspirado Andrés Corchero y Rosa Muñoz para escribir sobre el escenario un espectáculo de danza que pone la pérdida, la desaparición y la desolación en primer plano. Los poemas se mueven, la memoria se desarrolla, el rincón donde se acurruca la pena más íntima se empieza a mostrar y la danza de Raravis lo lee con personalísima mirada y nos hace partícipes, nos toca y, casi, nos hiere. Pero como en todas las cosas, también hay la chispa del juego y de la alegría, la cotidianidad y la banalidad necesaria para subsistir. El espectáculo se ha trabajado en colaboración con el poeta, un valor añadido para una propuesta conmovedora.


El present vulnerable se estrenó en el
Teatro Nacional de Cataluña en julio de 2009.Feliu Formosa cree que este es uno de los mejores espectáculos que ha hecho Raravis: “Es muy completo. Con momentos de una fuerza tremenda, momentos muy intensos y con una aportación física y acrobática importantísima”. Descritos en más de una ocasión como creadores profundamente personales y con un lenguaje claramente poético e innovador tanto en los trabajos conjuntos como por separado, Andrés Corchero y Rosa Muñoz iniciaron un camino en común en 1991, colaborando mutuamente en los respectivos proyectos en solitario. Raravis es el nombre de la compañía que forman el 1993 y desde entonces han creado muchos espectáculos y se han ido reafirmando en un lenguaje personal caracterizado por la sencillez, el absurdo, un delicado tratamiento del tempo y una sensibilidad fuera de artificios, de espectacularitats y de modas. Desde 2001 hasta 2008, Raravis ha sido compañía de danza residente en l’Estruch de Sabadell donde ha desarrollado una labor de formación y difusión de la danza.


Coreografía y dirección:
Andrés Corchero y Rosa Muñoz

Poesía: Feliu Formosa.

Creadores intérpretes: Diego Anido, Constanza Brncic, Andrés Corchero, Jordi Mas, Rosa Muñoz, Xavier Ripoll.

Espacio sonoro: Joan Saura

Diseño de escenografía: Sebas Brosa

Coproducción del Teatro Nacional de Cataluña, Griego Festival de Barcelona y RARAVIS

Con el apoyo del Departamento de Cultura y Medios de Comunicación de la Generalitat de Cataluña y del Ayuntamiento de Barcelona-ICUB

Con la colaboración de Las Golfes de Can Fabra

PRESENT VULNERABLE

Preu = 10€

Cançoner i El present vulnerable (Diaris 1973-1978) són dos llibres on el poeta sabadellenc Feliu Formosa va destil·lar el dolor viscut després de la mort de la seva dona. En aquests textos s’han inspirat Andrés Corchero i Rosa Muñoz per escriure sobre l’escenari un espectacle de dansa que posa la pèrdua, la desaparició i la desolació en primer pla. Els poemes es mouen, la memòria es desplega, el racó on s’arrauleix la pena més íntima es comença a mostrar i la dansa de Raravis ho llegeix amb personalíssima mirada i ens en fa partícips, ens toca i, gairebé, ens fereix. Però com en totes les coses, també hi ha l’espurna del joc i de l’alegria, la quotidianitat i la banalitat necessària per subsistir. L’espectacle s’ha treballat en col·laboració amb el poeta, un valor afegit per a una proposta commovedora.

El present vulnerable es va estrenar al Teatre Nacional de Catalunya al juliol de 2009. Feliu Formosa creu que aquest és un dels millors espectacles que ha fet Raravis: “És molt complet. Amb moments d’una força tremenda, moments molt intensos i amb una aportació física i acrobàtica importantíssima”. Descrits en més d’una ocasió com a creadors profundament personals i amb un llenguatge clarament poètic i innovador tant en els treballs conjunts com per separat, Andrés Corchero i Rosa Muñoz van iniciar un camí en comú el 1991, col·laborant mútuament en els respectius projectes en solitari. Raravis és el nom de la companyia que formen el 1993 i des d’aleshores han creat molts espectacles i s’han anat reafirmant en un llenguatge personal caracteritzat per la senzillesa, l’absurd, un delicat tractament del tempo i una sensibilitat fora d’artificis, d’espectacularitats i de modes. Des del 2001 fins el 2008, Raravis ha estat companyia de dansa resident a l’Estruch de Sabadell on ha desenvolupat una tasca de formació i difusió de la dansa.


Coreografia i direcció:
 Andrés Corchero i Rosa Muñoz

Poesia:
Feliu Formosa.

Creadors intèrprets: Diego Anido, Constanza Brncic, Andrés Corchero, Jordi Mas, Rosa Muñoz, Xavier Ripoll.

Espai sonor: Joan Saura

Disseny d’escenografia: Sebas Brosa

Coproducció del Teatre Nacional de Catalunya, Grec Festival de Barcelona i RARAVIS

Amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona-ICUB

Amb la col·laboració de Les Golfes de Can Fabra