Archive for EscenaEstruch

MARIA RODÉS Y CECILIASMARIA RODÉS I CECILIAS

MARIA RODÉS I CECILIASDe Maria Rodés han dicho muchas cosas: que es una rara abuela de la música, que posee una voz ansiolítica, que sus temas destilan ternura y que la fragilidad naïf que exhibe es el bálsamo largamente esperado en el mundo de la canción. Su potencial se había dejado entrever en el proyecto Oniric, en colaboración con Andy Poole, y ahora se lanza, sola, con el álbum Una forma de hablar. La barcelonesa urde cálidas atmósferas con pinceladas de jazz, canción de autor, sonidos cotidianos y arreglos vintage.

En un concierto a dos bandas, el contraste lo aporta el trío sabadellense Cecilias, conuna mezcla de pop, rock y filosofía de cafetería. Se atreven con todo: desde las canciones propias a las versiones de Rocío Jurado, la PantojaRafaella Carrà. Su nuevo trabajo es Pop, rock y peluquería y pasan el peine a las alegrías y tristezas de la vida sin desmelenarse.

Las Cecilias son:

Cristina Ruiz Alonso, voz y guitarra

Anna Tuà Santos, bajo y coros

Amalia Menéndez Ourille, batería, melódica, xilófono y coros

PRECIO: 10€MARIA RODÉS I CECILIASDe Maria Rodés s’han dit moltes coses: que és una rara avis de la música, que posseeix una veu ansiolítica, que els seus temes regalimen tendresa i que la fragilitat naïf que exhibeix és el bàlsam llargament esperat en el món de la cançó. El seu potencial s’havia deixat entreveure en el projecte Oniric, en col·laboració amb Andy Poole, i ara es llença, tota sola, amb l’àlbum Una forma de hablar. La barcelonina ordeix càlides atmosferes amb pinzellades de jazz, cançó d’autor, sons quotidians i arranjaments vintage.

En un concert a dues bandes, el contrast l’aporta el trio sabadellenc Cecilias, amb una barreja de pop, rock i filosofia de cafeteria. S’atreveixen amb tot: des les cançons pròpies a les versions de Rocío Jurado, la Pantoja i Rafaella Carrà. El seu nou treball és Pop, rock y peluquería i passen la pinta a les alegries i tristeses de la vida sense escabellar-se.

Las Cecilias son:

Cristina Ruiz Alonso, veu i guitarra

Anna Tuà Santos, baix i cors

Amàlia Menéndez Ourille, bateria, melòdica, xilòfon i cors

PREU: 10€

Programación del MECAL a L’EstruchProgramació del MECAL a L’Estruch

MECALEl Mecal, el Festival Internacional de Cortometrajes de Barcelona, ​​está considerado uno de los certámenes más importantes del Estado español, con una programación que destaca por su gran calidad y diversidad. En Sabadell podemos disfrutar de una selección de los cortometrajes de sus tres secciones oficiales de competición, donde se recogen trabajos nacionales, estatales e internacionales de ficción, animación y documental. Año tras año, la programación del Mecal va ganando más adeptos en un formato con infinitas posibilidades.

Ausente

Ficción, 15ª, Bélgica, 2006

Director: Matthieu Donck

En Bernard tiene una vida aburrida. Una noche, retransmiten por televisión el aviso de su propia desaparición. Parece imposible que pueda convencer a sus familiares, la policía e incluso a su mujer que realmente no ha desaparecido.

Toda mi vida

Ficción, 6ª, Francia, 2009

Director: Pierre Ferriere

En un puente, un hombre desconocido llama a Alessandra. Por más que el hombre rememore los momentos más importantes de la vida de Alessandra, su cara le sigue pareciendo totalmente desconocida.

Katrine

Animación, 5ª, Dinamarca, 2009

Director: Malik Thomas Spanga Bruun

Katrine es un intento poético para pillar el aire entre las palabras dichas.

Papi

Videoclip, 3ª, España, 2009

Director: Entter

Artista: Meneo

El último aliento

Ficción, 11ª, Reino Unido, 2009

Director: David Jackson

Una familia va a un lago idílico a bucear cuando una inexplicable catástrofe afecta el suministro de aire. Deben llenar las botellas de oxígeno a cualquier precio.

Los muertos famélicos

Ficción, 10ª, Reino Unido, 2009

Director: William Bridges

Jed hace días que no come. Es un zombi perdido, buscando lo único que puede satisfacer su hambre. Cerebros! El problema es que no puede conseguir nada. Pero, ¿puede la compasión de una mujer muerta viviente cambiar su suerte?

La historia de siempre

Ficción, 11ª, España, 2009

Director: José Luis Montesinos

Un hombre hará todo lo posible para recuperar a su mujer y acabar así con sus crisis.

PRECIO: 4€MECALEl Mecal, el Festival Internacional de Curtmetratges de Barcelona, està considerat un dels certàmens més importants de l’Estat espanyol, amb una programació que destaca per la seva gran qualitat i diversitat. A Sabadell podem gaudir d’una selecció dels curtmetratges de les seves tres seccions oficials de competició, on es recullen treballs nacionals, estatals i internacionals de ficció, animació i documental. Any rere any, la programació del Mecal va guanyant més adeptes a un format amb infinites possibilitats.

Absent

Ficció, 15ª, Bèlgica, 2006

Director: Matthieu Donck

En Bernard té una vida avorrida. Una nit, retransmeten per televisió l’avís de la seva pròpia desaparició. Sembla impossible que pugui convèncer els seus familiars, la policia i fins i tot la seva dona que realment no ha desaparegut.

Tota la meva vida

Ficció, 6ª, França, 2009

Director: Pierre Ferriere

En un pont, un home desconegut crida l’Alessandra. Per més que l’home rememori els moments més importants de la vida d’Alessandra, la seva cara li continua semblant totalment desconeguda.

Katrine

Animació, 5ª, Dinamarca, 2009

Director: Malik Thomas Spang Bruun

Katrine és un intent poètic per enxampar l’aire entre les paraules dites.

Papi

Videoclip, 3ª, Espanya, 2009

Director: Entter

Artista: Meneo

L’últim alè

Ficció, 11ª, Regne Unit, 2009

Director: David Jackson

Una família va a un llac idíl·lic a fer submarinisme quan una inexplicable catàstrofe afecta el subministrament d’aire. Han d’omplir les ampolles d’oxigen a qualsevol preu.

Els morts famèlics

Ficció, 10ª, Regne Unit, 2009

Director: William Bridges

En Jed fa dies que no menja. És un zombi perdut, buscant l’única cosa que pot satisfer la seva gana. Cervells! El problema és que no pot aconseguir res. Però, pot la compassió d’una dona morta vivent canviar la seva sort?

La història de sempre

Ficció, 11ª, Espanya, 2009

Director: José Luis Montesinos

Un home farà tot el possible per recuperar la seva dona i acabar així amb les seves crisis.

COLECTIVO AMORO HISTORIA DE UNA PASIÓNCOLECTIVO AMORO HISTÒRIA D’UNA PASSIÓ

COLECTIVO AMOROUn hombre
Una mujer
Otra mujer
Un oasis en el tiempo

Historia de una pasión

Historia de una pasión es la necesidad de amar y de ser amado,
de desear, de ser deseado,
de jugar y ser importante.

La escena está inundada por el color azul cobalto,
Que desde el suelo se extiende subiendo por las paredes
Hasta llenar todo el techo.

Dentro de la inquietud constante, los tres, bailan.

FICHA ARTÍSTICA

Idea original y creación: Colectivo Amor
Dirección: Carlos Roo y Alicia González
Intérpretes: Melchor Casals, Helena Escuté y Nina Uyà
Fotografía: Eric Altimir
Producción: Mireia Mora
Vestuario y escenografía: Colectivo Amor
La iluminación: Alicia González, Helena Escuté e Iván Garriga

Espectáculo con el apoyo de Mercedes Boronat Artístico ProjectCOLECTIVO AMOROUn home
Una dona
Una altra dona
Un oasi en el temps

Història d’una passió

Història d’una passió és la necessitat d’estimar i de ser estimat, de desitjar, de ser desitjat, de jugar i ser important. L’escena està inundada pel color blau cobalt, Que des del terra s’escampa pujant per les parets Fins a omplir tot el sostre. Dins la inquietud constant, els tres, ballen.

FITXA ARTÍSTICA

Idea original i creació: Colectivo Amoro

Direcció: Carlos Roó i Alicia González

Intèrprets: Melcior Casals, Helena Escuté i Nina Uyà

Fotografia: Eric Altimis

Producció: Mireia Mora

Vestuari i escenografia: Colectivo Amoro

Il·luminació: Alicia González, Helena Escuté i Iván Garriga

Espectacle amb el suport de Mercedes Boronat Artístic Project


Taller: una fiesta para BorisTaller: una festa per Boris

Taller: una fiesta para BorisTaller: una fiesta para Boris

EN ATTENDANT L’INATTENDUEN ATTENDANT L’INATTENDU

ATTENDANTPRECIO: 10€

En attendant la inattendu nace del encuentro entre Claire Ducreux y Toni Mira, dos creadores e intérpretes con una larga e intensa trayectoria profesional que han decidido regalarse mutuamente la síntesis de su trabajo artístico. El banco, la mesa, la gorra, los espejos, las sombras y otros objetos y efectos característicos de los personajes que ambos han interpretado en espectáculos en solitario, comparten ahora el espacio escénico. Todo se va llenando de hojas, de humor, de poesía y de absurdo para contarnos una sencilla historia de amor entre dos universos muy diferentes en la forma, pero con muchos puntos de contacto en la esencia. Ducreux y Mira justifican el título: No vamos a un lugar concreto, no sabemos aún el final del trayecto. En attendant es un encuentro, un viaje y no queremos cerrar ninguna puerta a lo imprevisto.

Estrenado en la Feria de Teatro en la Calle de Tàrrega 2010, En attendant … cautivó al público desde el primer momento. Para ambos creadores ha sido todo un reto: Ducreux ha vuelto a pisar las tablas de un teatro, procedente de una larga etapa en espectáculos de calle, y Mira se ha acercado al universo poético de otra creadora, tras años de colaboración con Claudia Moreso.

Desde la fundación de Nats Nus Danza en 1987, Toni Mira ha creado numerosas coreografías tanto para su compañía como para las de otros artistas, además de llevar a cabo una importante labor pedagógica. Entre los reconocimientos recibidos por Nats Nus Dansa está el Premio Nacional de Danza y el Premio Ciudad de Barcelona, ambos recibidos el año 2010.

Claire Ducreux inició su carrera profesional como bailarina de diferentes compañías. Interesada en el mimo y el teatro de gesto, funda la compañía Leandre-Claire (junto con Leandre Ribera), con la cual crea numerosos espectáculos, entre los que cabe destacar Fragile, que recibió numerosos premios. Actualmente desarrolla su labor en solitario y colabora en espectáculos de otros artistas.

FICHA ARTÍSTICA

Creación: Claire Ducreux y Toni Mira

Interpretación: Claire Ducreux y Jordi Casanovas

Música y banda sonora: David Moreno

Espacio escénico: Miguel Ruiz

Luces: Rafael Roca

Fotografía: Hernán GalbiatiATTENDANTPREU: 10€

En attendant l’inattendu neix de la trobada entre Claire Ducreux i Toni Mira, dos creadors i intèrprets amb una llarga i intensa trajectòria professional que han decidit regalar-se mútuament la síntesi del seu treball artístic. El banc, la taula, la gorra, els miralls, les ombres i altres objectes i efectes característics dels personatges que ambdós han interpretat en espectacles en solitari, comparteixen ara l’espai escènic. Tot es va omplint de fulles, d’humor, de poesia i d’absurd per explicar-nos una senzilla història d’amor entre dos universos molt diferents en la forma, però amb molts punts de contacte en l’essència. Ducreux i Mira justifiquen el títol: No anem a un lloc concret, no sabem encara el final del trajecte. En attendant és un encontre, un viatge i no volem tancar cap porta a l’imprevist.

Estrenat a la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega 2010En attendant va captivar el públic des del primer moment. Per a ambdós creadors ha estat tot un repte: Ducreux ha tornat a trepitjar les taules d’un teatre, procedent d’una llarga etapa en espectacles de carrer, i Mira s’ha apropat a l’univers poètic d’una altra creadora, després d’anys de col·laboració amb Clàudia Moreso.

D’ençà de la fundació de Nats Nus Dansa el 1987, Toni Mira ha creat nombroses coreografies tant per a la seva companyia com per a les d’altres artistes, a més de dur a terme una important tasca pedagògica. Entre els reconeixements rebuts per Nats Nus Dansa hi ha el Premi Nacional de Dansa i el Premi Ciutat de Barcelona, tots dos rebuts l’any 2010.

Claire Ducreux va iniciar la seva carrera professional com a ballarina de diferents companyies. Interessada en el mim i el teatre de gest, funda la companyia Leandre-Claire (juntament amb Leandre Ribera), amb la qual crea nombrosos espectacles, entre els que cal destacar Fragile, que va rebre nombrosos premis. Actualment desenvolupa la seva tasca en solitari i col·labora en espectacles d’altres artistes.

FITXA ARTÍSTICA

Creació : Claire Ducreux i Toni Mira

Interpretació: Claire Ducreux i Jordi Casanovas

Música i banda sonora: David Moreno

Espai escènic: Miquel Ruiz

Llums: Rafael Roca

Fotografia: Hernán Galbiati

COSAS QUE DECÍAMOS AYER de Neil LaButeCOSES QUE DÈIEM AVUI de Neil LaBute

COSES QUE DÈIEMPRECIO: 10€

Things we said today (Cosas que decíamos hoy) es el título de una canción de The Beatles que, con letra de McCartney, habla de la brevedad, de la pasión y lo hace con un punto de nostalgia. Este título evocador es el que se ha elegido para un espectáculo que convierte tres piezas inéditas del autor estadounidense Neil LaBute en una única obra. El proyecto nació gracias a la complicidad surgida entre éste y la actriz y traductora Cristina Genebat a raíz de su encuentro en los cursos de El Obrador de Verano de la Sala Beckett. Después de dirigir, con gran éxito, La forma de las cosas (otro texto de LaBute), Julio Manrique accede de nuevo al complejo universo del dramaturgo y muestra que bajo una corteza de ligereza, de banalidad, incluso, se abren grietas muy profundas. El apasionante mundo de la pareja en crisis se desguace con toda su crudeza y el tono de tragicomedia se lleva hasta las últimas consecuencias.

Neil LaBute (Detroit, 1961) es uno de los autores estadounidenses con mayor proyección en la escena europea. Sus inquietantes aproximaciones a las miserias humanas y la capacidad para crear situaciones que incuban la tragedia bajo una capa de extraña naturalidad le han supuesto el aplauso de crítica y público. Entre sus producciones escénicas cabe destacar Exceso (escenas de los últimos días), que estrenó en 1999 y también The Mercy Seat (2003), Fat Pig (2004), que en España tuvo una versión titulada Gorda. Curiosamente, la obra Exceso (escenas de los últimos días) también presenta tres historias independientes y complementarias, creadas a partir de narraciones míticas. LaBute es también internacionalmente conocido como director de cine. Su última producción es Death at the funeral (Un funeral de muerte), estrenada en 2010.

FICHA ARTÍSTICA

Autor: Neil LaBute

Traducción: Cristina Genebat

Dramaturgia y dirección: Julio Manrique

Intérpretes: Cristina Genebat, Mireia Aixalà, Xavier Ricart, Oriol Guinart, Norbert Martínez, Andrew Tarbet, Ernest Villegas / Ivan Benet


COSES QUE DÈIEMPREU: 10€

Things we said today (Coses que dèiem avui) és el títol d’una cançó de The Beatles que, amb lletra de McCartney, parla de la brevetat de la passió i ho fa amb un punt de nostàlgia. Aquest títol evocador és el que s’ha triat per a un espectacle que converteix tres peces inèdites de l’autor nord-americà Neil LaBute en una única obra. El projecte va néixer gràcies a la complicitat sorgida entre aquest i l’actriu i traductora Cristina Genebat arran de la seva trobada en els cursos de L’Obrador d’Estiu de la Sala Beckett. Després de dirigir, amb gran èxit, La forma de les coses (un altre text de LaBute), Julio Manrique accedeix de nou al complex univers del dramaturg i mostra que sota una escorça de lleugeresa, de banalitat, fins i tot, s’obren escletxes molt fondes. L’apassionant món de la parella en crisi es desballesta amb tota la seva cruesa i el to de tragicomèdia es duu fins a les últimes conseqüències.

Neil LaBute (Detroit, 1961) és un dels autors nord-americans amb més projecció a l’escena europea. Les seves inquietants aproximacions a les misèries humanes i la capacitat per crear situacions que coven la tragèdia sota una capa d’estranya naturalitat li han comportat l’aplaudiment de crítica i públic. Entre les seves produccions escèniques cal destacar Excés (escenes dels darrers dies), que va estrenar el 1999 i també The Mercy Seat (2003), Fat Pig (2004), que a Espanya va tenir una versió titulada Gorda. Curiosament, l’obra Excés (escenes dels darrers dies) també presenta tres històries independents i complementàries, creades a partir de narracions mítiques. LaBute és també internacionalment conegut com a director de cinema. La seva darrera producció és Death at the funeral (Un funeral de muerte), estrenada el 2010.

FITXA ARTÍSTICA 

Autor: Neil LaBute 

Traducció: Cristina Genebat 

Dramatúrgia i direcció: Julio Manrique 

Intèrprets: Cristina Genebat, Mireia Aixalà, Xavier Ricart, Oriol Guinart, Norbert Martínez, Andrew Tarbet, Ernest Villegas / Ivan Benet


Programación del MECAL al EstruchProgramació del MECAL a L’Estruch

MECALPRECIO: 4€

El Mecal, el Festival Internacional de Cortometrajes de Barcelona, está consideradouno de los certámenes más importantes del Estado Español, con una programación que destaca por su gran calidad y diversidad. En Sabadell podemos disfrutar de una selección de los cortometrajes de sus tres secciones oficiales de competición, donde se recogen trabajos nacionales, estatales e internacionales de ficción, animación y documental. Año tras año, la programación del Mecal va ganando más adeptos en un formato con infinitas posibilidades.

Mi amor

Animación, 26 ª, Rusia, 2006

Director: Alejandro Petrov

El Moscú mercantil de los años 90 el siglo XIX. El protagonista, Anton, de dieciséis años, es un estudiante de la viejaescuela. Los sueños de grandes sensaciones lo llevan lejos, a otra realidad, y el día a día lo devuelve a la rutina. Sin embargo, incluso aquí, intenta encontrar algo pura y única.

Take Me Back To Your House

Videoclip, 5ª, Reino Unido, 2006

Director: Dougal Wilson

Artista: Basement Jaxx

Recopilación No 1

Documental de Ficción, 18ª, Rusia, 2006

Director: Mikhail Zhelzenikov

La historia de un chico soviético que no quería ser un niño.

F @ @ k that

Videoclip, 3ª, EEUU, 2009

Director: Oliver Conrad

Artista: Krussia

Una cuestión de escala

Animación, 7ª, Rusia, 2009

Director: Marina Moshkova
Un pajarito está construyendoun nido y recoge comida para su bebé. Esto conduce a consecuencias inesperadas a gran escala.

MECALPREU: 4€

El Mecal, el Festival Internacional de Curtmetratges de Barcelona, està considerat un dels certàmens més importants de l’Estat espanyol, amb una programació que destaca per la seva gran qualitat i diversitat. A Sabadell podem gaudir d’una selecció dels curtmetratges de les seves tres seccions oficials de competició, on es recullen treballs nacionals, estatals i internacionals de ficció, animació i documental. Any rere any, la programació del Mecal va guanyant més adeptes a un format amb infinites possibilitats.

El meu amor

Animació, 26ª, Rússia, 2006

Director: Alexandre Petrov

El Moscou mercantil dels anys 90 al segle XIX. El protagonista, Anton, de setze anys, és un estudiant de la vella escola. Els somnis de grans sensacions el porten lluny, a una altra realitat, i el dia a dia el retorna a la rutina. No obstant això, fins i tot aquí, intenta trobar alguna cosa pura i única.

Take Me Back To Your House

Videoclip, 5ª, Regne Unit, 2006

Director: Dougal Wilson

Artista: Basement Jaxx

Recopilació No 1

Documental Ficció, 18ª, Rússia, 2006

Director: Mikhail Zhelzenikov

La història d’un noi soviètic que no volia ser un nen.

F@@k that

Videoclip, 3ª, EUA, 2009

Director: Oliver Conrad

Artista: Krussia

Una qüestió d’escala

Animació, 7ª, Rússia, 2009

Director: Marina Moshkova

Un ocellet està construint un niu i recull menjar per al seu nadó. Això condueix a conseqüències inesperades a gran escala.

MIQUEL NOGUERA -ESTRÚCHAME, POR FAVOR-MIQUEL NOGUERA -ESTRÚCHAME, POR FAVOR-

ESTRÚCHAMECon la colaboración de Daniel Granados

En el Utrashow suelo explicar ideas una tras otra de manera improvisada. Las idea sse me ocurren antes del Ultrashow, eso sí. Las voy apuntando en una libreta y después las cuento ante el público. En esta ocasión, dado el carácter experimental y de investigación que distingue las propuestas de la NauEstruch, probaré algo hasta ahora inédito en el Ultrashow: incluir ideas cantadas en directo con el acompañamiento de Daniel Granados (en el teclado y la guitarra). Irán mezcladas con las ideas que explico normalmente; serán melodías breves pero intensas.También he preparado un Power Point de dibujos y fotografías que ilustran las diferentes ideas. Iré pasando diapositivas, hablando y cantando, yo que se, a veces hay que jugar fuerte. Buscaremos la obra de arte total, tal y como hizo Wagner, pero esta vez en Sabadell y con gente más joven. El Ultrashow se dice Estrúchame, Por Favor, por lo de “Estruch“, claro. Me pedían un título y era más tarde por la noche, no pasa nada. Todo esta bien.

Miguel Noguera (Gran canaria, 1979)

Licenciado en Bellas Artes por la UB. Desde hace seis años lleva a cabo el espectáculo itinerante Ultrashow. También ha colaborado, entre otros, con el dúoVenga Monjas. Ha publicado el libro Hervir un Oso junto con Jonathan Millán. En febrero de 2011 publica en solitario: ultraviolencia (ed. Blackie Books).

Podéis encontrar más información en su blog:

http://miguelnoguera.blogspot.com

O ver los vídeos de los Ultrashow a:

http://www.vimeo.com/videos/seach:miguel nogueraESTRÚCHAMEAmb la col·laboració de Daniel Granados

En l’Utrashow acostumo a explicar idees una rere l’altra de manera improvisada. Les idees se me acudeixen abans de l’Ultrashow, això sí. Les vaig apuntant en una llibreta i desprès les explico davant el públic. En aquesta ocasió, donat el caràcter experimental i d’investigació que distingeix les propostes de la NauEstruch, provaré quelcom fins ara inèdit en l’Ultrashow: incloure idees cantades en directe amb l’acompanyament de Daniel Granados (al teclat i la guitarra). Aniran mescladetes amb les idees que explico normalment; seran melodies breus però intenses. També he preparat un Power Point de dibuixos i fotografies que il·lustren les diferents idees. Aniré passant diapositives, parlant i cantant; jo que se; de vegades s’ha de jugar fort. Buscarem l’obra d’art total, tal com va fer Wagner, però aquesta vegada a Sabadell i amb gent més jove. L’Ultrashow es diu Estrúchame, Por Favor, per lo d’ “Estruch“, clar. Em demanaven un títol i era més tard per la nit; no passa res. Tot esta bé.

Miguel Noguera (Gran canària, 1979)

Llicenciat en Belles Arts per la UB. Des de fa sis anys porta a terme l’espectacle itinerant Ultrashow. També ha col·laborat, entre d’altres, amb el duet Venga Monjas. Ha publicat el llibre Hervir un Oso juntament amb Jonathan Millán. Al febrer de 2011 publica en solitari: Ultraviolencia (ed. Blackie Books).

Podeu trobar més informació al seu blog:

http://miguelnoguera.blogspot.com

O veure els vídeos dels Ultrashows a:

http://www.vimeo.com/videos/seach:miguel noguera

EL SEXE DELS ÀNGELS d’Emili CorralEL SEXE DELS ÀNGELS d’Emili Corral

EL SEXEPRECIO: 10€

Emili Corral, creador de El sexo de los ángeles, lo remarca: Es la primera vez que se realiza un trabajo teatral destinado a público adulto, donde se aborda el tema de la doble discriminación que representa convivir siendo homosexual y teniendo algún tipo de discapacidad. En clave de comedia de situación, el espectáculo nos abre la puerta del piso de Dani, Adolfo y la Vero y, a través de sus vivencias cotidianas, pasamos por las siete fases que toda pérdida implica: sorpresa, negación, ira, culpa, depresión, conciliación y, finalmente, aceptación. Corral se desmarca del sentimentalismo que podría comportar un tema tan delicado como es la doble exclusión y mezcla el humor con el espíritu de lucha. Actores que sufren algún tipo de discapacidad (como la ceguera y la tetraplejia) encarnan los personajes principales.

Combatir el rechazo es importante, pero también lo es luchar contra la mirada compasiva, afirma Corral. De ahí que el sentido del humor se convierta en herramienta imprescindible para implicar al público y alejarlo de moralismos y adoctrinamientos. El argumento nos presenta a Dani, Adolfo y Vero, que comparten un piso adaptado para personas con diversidad funcional. Adolfo es invidente, hace un mes que se ha casado, pero siempre encuentra excusas para volver al piso. Vero tiene hemiplejia provocada por un ictus y tiene trabajo estable, pareja (es lesbiana declarada) y baila en una compañía de danza. Lo único que le falta es salir del armario ante su madre, Sole, que sufre del corazón y está obsesionada con que su hija encuentre un buen marido y tenga hijos. Dani vive amargado y sumergido en sus recuerdos de preadolescencia, desde que cayó por una ventana cuando tenía catorce años y se quedó tetrapléjico. Edu, actor atractivo de carrera mediocre, fue el mejor amigo de Dani hasta que tuvo el accidente, momento en que dejaron de verse. Dieciocho años más tarde se reencuentran justo después de que Edu sea abandonado por su novia. Su llegada a la casa es el catalizador que les ayuda a tomar decisiones para poner punto y final a sus conflictos.

FICHA ARTÍSTICA

Dramaturgia y Dirección: Emilio Corral

Ayudante de dirección: Silvia Molins

Interpretes: Eladio Herranz, Andreu Sans, Adolfo Colmenares, Judit Saula y Mont Plans

Coproducción: CAET (Centro de artes escénicas de Terrassa)

Cia. Residente en el Estruch, fábrica de creación de las artes en vivoEL SEXEPREU: 10€

Emili Corral, creador d’El sexe dels àngels, ho remarca: És la primera vegada que es realitza un treball teatral destinat a públic adult, on s’aborda el tema de la doble discriminació que representa conviure sent homosexual i tenint algun tipus de discapacitat. En clau de comèdia de situació, l’espectacle ens obre la porta del pis del Dani, l’Adolfo i la Vero i, a través de les seves vivències quotidianes, passem per les set fases que tota pèrdua implica: sorpresa, negació, ira, culpa, depressió, conciliació i, finalment, acceptació. Corral es desmarca del sentimentalisme que podria comportar un tema tan delicat com és la doble exclusió i barreja l’humor amb l’esperit de lluita. Actors que pateixen algun tipus de discapacitat (com la ceguesa i la tetraplegia) encarnen els personatges principals.

Combatre el rebuig és important, però també ho és lluitar contra la mirada compassiva, afirma Corral. D’aquí que el sentit de l’humor es converteixi en eina imprescindible per implicar el públic i allunyar-lo de moralismes i adoctrinaments. L’argument ens presenta al Dani, l’Adolfo i la Vero, que comparteixen un pis adaptat per a persones amb diversitat funcional. L’Adolfo és invident, fa un mes que s’ha casat, però sempre troba excuses per tornar al pis. La Vero té hemiplegia provocada per un ictus i té feina estable, parella (és lesbiana declarada) i balla en una companyia de dansa. L’únic que li falta és sortir de l’armari davant de la seva mare, la Sole, que pateix del cor i està obsessionada amb que la seva filla trobi un bon marit i tingui fills. El Dani viu amargat i submergit en els seus records de preadolescència, d’ençà que va caure per una finestra quan tenia catorze anys i es va quedar tetraplègic. L’Edu, actor atractiu de carrera mediocre, va ser el millor amic del Dani fins que va tenir l’accident, moment en que van deixar de veure’s. Divuit anys més tard es retroben tot just després que l’Edu sigui abandonat per la seva xicota. La seva arribada a la casa és el catalitzador que els ajuda a prendre decisions per posar punt i final als seus conflictes.

FITXA ARTÍSTICA

Dramaturgia i Direcció: Emili Corral

Ajudant de direcció: Sílvia Molins

Interprets: Eladio Herranz, Andreu Sans, Adolfo Colmenares, Judit Saula i Mont Plans

Coproducció: CAET (Centre d’arts escèniques de Terrassa)

Cia Resident a l’Estruch, fàbrica de creació de les arts en viu

L’ESTACIÓ -Companyia REM-L’ESTACIÓ -Companyia REM-

L'ESTACIÓ -Companyia REM-Claqué, hip-hop, flamenco y danza contemporánea se unen en un espectáculo que se presenta como “una historia de amor entre cuatro estilos”. Haciendo suya una afirmación del historiador británico Peter Burke que dice que “vivimos en una época de líneas desdibujadas y fronteras intelectuales abiertas, una época que es a la vez emocionante y confusa”, los miembros de la compañía REM crean un montaje que mezcla disciplinas aparentemente alejadas para alcanzar nuevas formas de expresión. Este desinhibido cruce de caminos ha encontrado el título idóneo: La Estación. Cuatro bailarinas se encuentran en una estación para coger su tren y durante la espera aparecen emociones y sentimientos que expresarán a través del movimiento. El reto es encontrar puntos en común entre ellas. El juego está servido.

El proyecto surgió en el año 2008, cuando el saxofonista Cesc Miralta y la bailarina Laia Molins se unieron para desarrollar un espectáculo con músicas y coreografías originales al servicio de un viaje experimental para cuatro bailarinas de estilos diferentes. Después de estudiar con los grandes maestros del claqué, Laia Molins ha colaborado en varios espectáculos, entre los que hay Escúchame, de la compañía Barcelona Rhythm, y Tapeando, de Tap Olé. Desde 1998 participa semanalmente en las sesiones de improvisación de claqué en Barcelona-Tap Jam, pasando posteriormente a dirigirlas. Preside la Asociación Tot pel Claqué de Barcelona, ​​que organiza el Festival de Claqué de Barcelona desde 2003. Saxofonista, clarinetista y flautista, Cesc Miralta ha formado parte de las orquestas de varios montajes de teatro musical, como Cabaret, Flor de Noche, Te odio amor mío, West Side Story, Los Piratas, No son maneras de matar una mujer, Tarantos , Todo Lloll y Spamalot. Con Cesc Miralta Quartet ha grabado los álbumes Sol de Noche y Carretera Austral.

FICHA ARTÍSTICA

Dirección artística: Laia Molins

Coreografías: Laia Molins, Núria Ventura y Nadine Gerspacher

Composición musical: Cesc Miralta

Dramaturgia: Raimon Molins

Bailarina claqué: Laia Molins

Bailarina hip-hop: Ruth Delgado

Bailarina flamenco: Núria Ventura

Bailarina contemporáneo: Nadine GerspacherL'ESTACIÓ -Companyia REM-Claqué, hip-hop, flamenc i dansa contemporània s’uneixen en un espectacle que es presenta com “una història d’amor entre quatre estils”. Fent seva una afirmació de l’historiador britànic Peter Burke que diu que “vivim en una època de línies desdibuixades i fronteres intel·lectuals obertes, una època que és alhora emocionant i confusa”, els membres de la companyia REM creen un muntatge que barreja disciplines aparentment allunyades per assolir noves formes d’expressió. Aquest desinhibit encreuament de camins ha trobat el títol idoni: L’Estació. Quatre ballarines es troben en una estació per agafar el seu tren i durant l’espera apareixen emocions i sentiments que expressaran a través del moviment. El repte és trobar punts en comú entre elles. El joc està servit.

El projecte va sorgir l’any 2008, quan el saxofonista Cesc Miralta i la ballarina Laia Molins es van unir per desenvolupar un espectacle amb músiques i coreografies originals al servei d’un viatge experimental per a quatre ballarines d’estils diferents. Després d’estudiar amb els grans mestres del claqué, Laia Molins ha col·laborat en diversos espectacles, entre els quals hi ha Escolta’m, de la companyia Barcelona Rhythm, i Tapeando, de Tap Olé. Des de 1998 participa setmanalment en les sessions d’improvisació de claqué a Barcelona-Tap Jam, passant posteriorment a dirigir-les. Presideix lAssociació Tot pel Claqué de Barcelona, que organitza el Festival de Claqué de Barcelona des de 2003. Saxofonista, clarinetista i flautista, Cesc Miralta ha format part de les orquestres de diversos muntatges de teatre musical, com Cabaret, Flor de Nit, T’odio amor meu, West Side Story, Els Pirates, No són maneres de matar una dona, Tarantos, Tot Lloll i Spamalot. Amb el Cesc Miralta Quartet ha enregistrat els àlbums Sol de Nit i Carretera Austral.

FITXA ARTÍSTICA

Direcció artística: Laia Molins

Coreografies: Laia Molins, Núria Ventura i Nadine Gerspacher

Composició musical: Cesc Miralta

Dramatúrgia: Raimon Molins

Ballarina claqué: Laia Molins

Ballarina hip-hop: Ruth Prim

Ballarina flamenc: Núria Ventura

Ballarina contemporani: Nadine Gerspacher