Se trata de un proyecto de performance que se desarrolla a partir de “la caída”. La primera caída la hago en mi estudio y la grabo en vídeo. Se trata de una caída controlada, siguiendo una técnica teatral que me fascina cuando la veo repetida: caer y levantarse, en una serie continua, en un desplazamiento. Caer y levantarse a diferentes lugares en diferentes momentos. Se trata de una acción simple, que me provoca una reflexión sobre mi práctica particular y sobre la teoría de la “acción” en general.
Hasta ahora mis performances eran generalmente determinadas en función del lugar o del momento vital. En la serie de “caídas” se trata de una acción, la misma acción que realizo en varios lugares “una acción en busca de contextos”.
Esencialmente la caída propicia un encuentro, un encuentro, un encontronazo con el lugar o lugares diversos, pero sobre todo con un público, con públicos diversos, por eso la parte principal de mi performance es una charla con la audiencia, una presentación, de videos de mis caídas.
Para esta presentación en la nave Estruch me preocupan dos cuestiones fundamentales:
1. Siendo, como es este, un proyecto conceptual, es totalmente necesaria su puesta en acción? No basta con la idea, en el hecho de ser pensado?
2. Será esta la última caída? Habrá otra?
Ángel Pastor (Barcelona, 1957), con formación de actor teatral y licenciado en Historia del Arte, se inicia en el arte de acción en contactar con la escena barcelonesa de La Acción, de una línea marcadamente conceptual y con estrecha relación con la poesía visual experimental. Utiliza la performance como un terreno movedizo, indefinible de experimentación dentro del arte, la comunicación ya veces la terapia. Ángel Pastor presenta su primera performance FUEGO en 1996, y desde entonces ha trabajado en toda clase de eventos (festivales, encuentros, galerías, clubs) en España, Europa y América. Desde 2004 fija su residencia en Cracovia (Polonia).
Ángel Pastor (Barcelona, 16 de octubre de 2010)
http://www.mostowa2.net/angelpastor/caidas/index.html
Es tracta d’un projecte de performance que es desenvolupa a partir de “la caiguda”. La primera caiguda la faig al meu estudi i l’enregistro en vídeo. Es tracta d’una caiguda controlada, seguint una tècnica teatral que em fascina quan la veig repetida: caure i aixecar-se, en una sèrie contínua, en un desplaçament. Caure i aixecar-se a diferents llocs en diferents moments. Es tracta d’una acció simple, que em provoca una reflexió sobre la meva pràctica particular i sobre la teoria de l'”acció” en general.
Fins ara les meves performances eren generalment determinades en funció del lloc o del moment vital. A la sèrie de “caigudes” es tracta d’una acció, la mateixa acció que realitzo a diversos llocs “una acció a la recerca de contextos”.
Essencialment la caiguda propicia un encontre, una trobada, una topada amb el lloc o llocs diversos, però sobretot amb un públic, amb públics diversos, per això la part principal de la meva performance és una xerrada amb l’audiència, una presentació, de vídeos de les meves caigudes.
Per a aquesta presentació a la nau Estruch em preocupen dues qüestions fonamentals:
1. Essent, com és aquest, un projecte conceptual, és totalment necessària la seva posada en acció? No n’hi ha prou amb la idea, en el fet de ser pensat?
2. Serà aquesta la última caiguda? N’hi haurà una altra?
Àngel Pastor (Barcelona, 1957), amb formació d’actor teatral i llicenciat en Història de l’Art, s’inicia en l’art d’acció en contactar amb l’escena barcelonina de L’Acció, d’una línia marcadament conceptual i amb estreta relació amb la poesia visual experimental. Utilitza la performance com un terreny movedís, indefinible d’experimentació dintre de l’art, la comunicació i de vegades la teràpia. Àngel Pastor presenta la seva primera performance FOC el 1996, i des de llavors ha treballat en tota classe d’esdeveniments (festivals, trobades, galeries, clubs) a Espanya, Europa i Amèrica. Des de 2004 fixa la seva residència a Cracòvia (Polònia).
Àngel Pastor (Barcelona, 16 d’octubre de 2010)