A través de la actitud “flaneur” y de adolescente perezoso, Quim Packard investiga los procesos vivenciales, profesionales y afectivas de la experiencia de ser artista residente en NauEstruch. Sin rumbo invita a amigos, conocidos y otros a colaborar. Entre ciertas cosas, organizan un concierto de electropop con un melón, montan una parada de perritos calientes con cartón, hablan con el comisario, conocen a zombis, se aburren, conversan con adolescentes y visitan bodegas y museos de astronomía. Sin ver claro si hay una diferencia entre el arte y otras actividades, nos propone un método de trabajo donde la divagación y la comodidad son el hilo conductor desde donde plantea dudas sobre el espacio artístico y la producción cultural.

A través de l’actitud “flaneur” i d’adolescent mandrós, Quim Packard investiga els processos vivencials, professionals i afectives de l’experiència de ser artista resident a NauEstruch. Sense cap rumb convida a amics, coneguts i altres a col·laborar. Entre certes coses, organitzen un concert d’electropop amb un meló, munten una parada de frankfurts amb cartró, parlen amb el comissari, coneixen a zombis, s’avorreixen, conversen amb adolescents i visiten bodegues i museus d’astronomia. Sense veure clar si hi ha una diferencia entre l’art i altres activitats, ens proposa un mètode de treball on la divagació i la comoditat són el fil conductor des d’on planteja dubtes sobre l’espai artístic i la producció cultural.