Cavalo do Cão – João Lima
En el portuguès de Brasil, cavalo do cão («cavall del gos») és una expressió que es refereix a diferents coses: a un insecte, la picada del qual provoca un dolor terrible, a una persona indomable i al cavall que munta…
R.A.V.E. (Revolutionary Agglomeration for Voluntary Extermination) – Cecilia Colacrai
I si el teatre fos un espai entre el cel i la terra, entre el passat i el futur? Què passaria si aquest lloc fos poblat, alhora, de records de quan els humans no estàvem desvinculats de la naturalesa i…
Patada a seguir – Rubén Ramos Nogueira i Antoine Forgeron
Per què és tan atractiu el virtuosisme? Hi ha coses que només es poden aconseguir amb l’anomenada cultura de l’esforç, però aquesta cultura rutlla només per a una minoria perquè la meritocràcia és una estafa. Chopin va ser un compositor…
La Muda – Marina Guiu Almenara
Març de 2021. Islàndia. El volcà Fagradalsfjall entra en erupció. Portava avisant uns quants dies. Va fer tremolar l’illa tantes vegades que el terra es va tornar inestable i al final va explotar. Uns dies desprès, M, també va explotar….
Entrañas con patatas – Losinformalls
Entrañas con Patatas és un viatge d’una hora per l’essència dels seus protagonistes, Luis i Pere, on juntament amb Valentina –la tècnica que fa que tot passi–, expliquen la seva peculiar història d’amor que transita des del més absurd fins al…
COSA. Intervenir un cos – Macarena Recuerda Shepherd
Cosa és la peça que tanca la meva trilogia sobre l’IL·LUSIONISME, investigació que m’ha dut a pensar com la il·lusió connecta amb l’essència del fet teatral, exposant sobre l’escena la convenció i la màgia, la realitat i el seu doble, l’acció…
SYMPHONY OF THE SEAS – Sara Manubens
Symphony of the Seas és una travesti patèticament inestable que assaja un gran escàndol. Al límit entre la realitat i la ficció, Symphony lliura el seu cos a les seves últimes fantasies, creant escenes melodramàtiques i amb alta càrrega visceral: emocionar-se és un…
TRIO Z – Luqui Lagomarsino
Escrivint el final de la dansa conceptual amb la Z en referència amb l’obra TRIO A de Yvonne Rainner (1966) com a punt de partida, Luqui Lagomarsino s’apropia de la cita “la ment és un múscul” com a disparador. A partir…