ELS VEÏNS I VEÏNES DE LA BELLESA TORNEN ALS ASSAJOS

– Ja era hora! – profereix la Mari Creu. 

Portem dues trobades amb el grup de la Bellesa, continuant un nou repte de la mà de la Marta Galan al seu crit de «Tot el cos en moviment i sense límits». Creu que la memòria viva és com un diamant en brut i, què aquests relats de vida, de totes les persones, els hem de posar en circulació.

La Mari, observant, diu: «S’ha d’explicar la realitat». I té tota la raó, no hi ha res més senzill i complexe alhora. Però en els assajos i, en paraules de la Mari Creu, hem de «…ballar i ballar sense res a dir ni fer perquè és un “xute” d’energia». 

Acabada la sessió la Yolanda apunta que per fi li han cruixit les cervicals; els altres que no els hi fa mal res; i l’Emi, com a bona resumidora, ens deixa anar un «Molt “xulo”!» de satisfacció.

Quin altre final necessitem?

Escrit per Montserrat Iranzo i Domingo