1/10 Fluxclub presenta RAMON GUIMARAES
sessió 10
RAMON GUIMARAES
Barcelona, 1968. Artista visual multidisciplinari. Els seus processos creatius s’arrelen en allò performatiu, disciplina que conrea des del 1989, que s’expandeix i es manifesta en formes diverses com el dibuix, la fotografia, l’escultura, la instal·lació, el vídeo o la performance. Produeix, protagonitza i edita tots els seus treballs amb un estil i estètica molt característics que fan reconeixible la seva obra. La temàtica d’aquests processos és molt amplia, abraça temes d’identitat, gènere, política, art i la institució artística, així com la sexualitat, l’amor i l’existència. Els seus treballs estan dotats d’un fort esperit crític, de gran sentit de l’humor i d’ironia.
Ha exposat regularment des d’una posició al marge de les institucions i de l’art oficial. Gran part de la seva creació manté un especial interès per explorar i visibilitzar aquests territoris limítrofs a la institució en els quals ell es mou amb gran llibertat i que li permeten posar en qüestió la institució i l’art en general.
La performance És art perquè té marc (MACBA 1995), on aconsegueix introduir un marc daurat dins del qual s’autoexposa amb una cartel·la per les diferents sales del museu com a obra d’art vivent, dona inici al que serà la tesi de la selecció de treballs que ens presenta en aquesta sessió del Flux Club.
A aquest tipus d’intervenció constant en el seu procés creatiu, seguiran FX performance (Macba, 1997) i Instal·lació (Macba, 1999). I més recentment: Being Punk (2016), Being Devoted (Macba 2017), Being exhibited (2017) i Being Blind (Arts Santa Mònica-Macba, 2018).
presentació
L’ART QUE ES MOU PELS MARGES DE L’ART OFICIAL
Per tal de situar-nos en el present i poder establir relacions amb altres línies i direccions del seu treball, iniciem la sessió amb Being Blind (2018)) on, a part de fer visible aquest trànsit constant en el seu treball de caminar pels marges, ell mateix es converteix en un museu viu i mòbil en què la ceguesa, a més de física, també ho és per excés de llum.
Els treballs seleccionats per a aquesta presentació s’emmarquen dins del que anomenaríem «l’art que es mou pels marges de l’art oficial». De manera intencionada, hem volgut posar en relació aquest recent registre de performance –Being Blind (2018) – amb un altre d’anterior –Speculation (2012)–, on visualitzem diferents elements característics del seu univers creatiu. I entremig, dues obres: A Piece of Art (2010) i The Artist (2011) per tal de fer visible la interrelació entre aquells processos més d’estudi i aquells desenvolupats davant d’un públic.
Seguirem amb Being Punk (2016), Being Devoted (2017) i Being Exhibited (2017), que d’una banda ens situen i de l’altra possibiliten entreveure els processos creatius i discursius al marge de l’art oficial. Dins d’aquest context i també ocupant l’espai públic i els marges, la peça Being Part of It (2017) ens permet mostrar amb més contundència aspectes de gènere no sempre tan evidents en d’altres treballs.
Tanquen la presentació Bird (2011) i C.V. (2011) on s’amaguen moltes de les claus del seu treball i la intenció última de la seva obra.
www.ramonguimaraes.com
https://www.instagram.com/nomehasmirado/?hl=es
Being Blind
2018_22:15 min (fragment de 10 min)
Performance. Després d’agrair als assistents la seva presència, els vaig demanar la col·laboració per tal d’arribar al meu destí. Em vaig col·locar el vídeo A Piece of Art al pit, em vaig cobrir el cap amb la màscara A Piece of Art, vaig desplegar el meu bastó d’invident i em vaig disposar a caminar ajudat únicament pel bastó i la bona voluntat dels assistents que van decidir seguir-me. Vaig sortir de l’Arts Santa Mònica, vaig pujar per Les Rambles fins al carrer del Carme. Vaig continuar pel carrer del Carme fins al carrer dels Àngels. Des d’allà fins a la plaça del Àngels i vaig seguir fins arribar a la porta del Macba.
A piece of art
2010_2:55 min
Vídeo. Un personatge emmascarat parla a l’espectador i, al mateix temps que li descobreix els seus sentiments més profunds, juga a mostrar-se i ocultar-se darrere la màscara.
The artist
2011_3:55 min
Vídeo. Instal·lació karaoke amb un divertit nou videoclip per a Das Model (1979) del grup alemany Kraftwerk, en què la lletra que han de cantar els espectadors ha estat manipulada amb la intenció de provocar una reflexió al voltant del paper de l’art i de l’artista en el món contemporani.
Speculation
2012_7:08 min
Performance. Performance cloenda de l’exposició individual i performance Game Over en què es posa en qüestió la societat actual patriarcal-fal·locèntrica i en què el sistema de l’art, les religions i l’economia regides pels homes es mostren embadalides i estèrils.
Being part of it
2017_4:16 min
Performance. Creada, dirigida, enregistrada i editada per Ramon Guimaraes per invitació de El palomar dins de la proposta «Propaganda Queer» presentada a Homesession. Aquesta performance interpretada pel performer Juan David Galindo fa visibles, des d’una perspectiva de gènere, els nostres prejudicis.
Being Punk
2016_4:39 min
Performance. Al Macba pel 2016 es desenvolupaven les exposicions: «Punk. Els seus rastres en l’art contemporani» i la d’Andrea Fraser «L’1% c’est moi». Ramon Guimaraes, amb la intenció de fer visibles els límits d’allò que és possible de ser museïtzat i les contradiccions de la museïtzació contemporànies, el dia 15 de setembre de 2016 convoca i convida Franco de Toledo, Alex Brahim, Juan David Galindo, Damian Pissarra, Sebastien Chafoulais i Axel Calatayud a presenciar la performance Being Punk. El performer, transformat en punk, sense previ avís i amb l’entrada a la mà, es proposa entrar a l’edifici del Macba i realitzar la performance Being Punk.
Being Devoted
2017_2:53 min
Performance. Assumint l’absurd que mentre s’estava exhibint «Punk. Els seus rastres en l’art contemporani» no se’m permetés l’entrada al Museu d’Art Contemporani de Barcelona, emfatitzo i manifesto el meu punt de vista amb una nova performance clandestina al Macba.
Being Exhibited
2017_1:08 min
Performance. Durant la visita a l’exposició «Poesia Brossa» al Macba (21-9-2017 a 25-2-2018), en una de les vitrines vaig descobrir el desplegable de la seqüència de fotografies que vaig prendre de Joan Brossa l’any 1996 per al llibre Portraits and Self-portraits. Uns dies després, vaig tornar-hi per col·locar el que hi faltava.
Bird
2011_1:45 min
Vídeo. Em mostro amb el cap dins d’una gàbia d’ocells. Prenc un xiulet i començo a xiular com si fos un ocell, fins que trobo una melodia que repeteixo sense parar. No la interrompo fins que deixo de ser mostrat. En el codi d’aquesta melodia es troba el que ja és evident a la imatge.
C.V.
2011_2 min
Vídeo. Irònic recorregut a través del sistema d’aprenentatge pel qual tots hem passat i del qual som el resultat.
Novena temporada de FLUX CLUB, un club de vídeo amb una periodicitat quinzenal que pretén reflectir la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensió del Festival de vídeo d’autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies estrictament dedicats al festival. FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogràfiques d’autors reconeguts, temàtiques, dedicades a gèneres com la videodansa i la videopoesia, o col·lectives dedicades a autors emergents. FLUX CLUB és un espai de difusió del vídeo de creació a la ciutat de Barcelona.
Habitual Video Team és una associació sense ànim de lucre que té com a objectius principals la promoció de tot tipus d’activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreació.
Una branca de les seves activitats és l’organització de festivals, cicles i mostres de vídeo, com el festival de vídeo d’autor FLUX, i el festival INFLUX [vídeo a escena] dedicat a les arts escèniques audiovisuals.
Una altra branca fonamental de la seva feina és la documentació videogràfica (gravació i edició) d’esdeveniments culturals generalment de petit format com concerts, poesia, performances o espectacles teatrals. A partir del 2012, posa en marxa el projecte SUMMA, amb la finalitat de convertir aquest patrimoni audiovisual de més de 1.000 gravacions en un arxiu videogràfic on line d’accés públic.
Organitzat per HABITUAL VIDEO TEAM
fluxfestival.org
www.habitualvideoteam.org
Durada: 90 min
Projecció i debat
Horari
Dilluns 1 d’octubre a les 21:00
Gratuït