texts utilitzats durant l´acció-intervenció «GESTES DISFUNCIONALS»

GESTES DISFUNCIONALS.
Texts que s’utilitzen durant les accions.

Text Aurora_
(aquest text el llegeix l´Aurora davant l´obra “All the mountains I have climbed” de Lluís Hortalà)

Aquestes són totes les muntanyes que he escalat.
Aquest és el seu pes.
Immens i bell.
79 anys de perseverança eufòrica.
Aquesta és la meva carena de cims:
La casa de la Barceloneta bombardejada l´any 1938 quan jo tenia pocs mesos.
Els àpats i les nits llargues entre les runes, sota els estels.
Els pares que surten a buscar menjar.
El trasllat al solar del carrer de les Egipcíaques.
La barraca.
Les rates com conills que veig des del balcó de l´entresol.
La por.
La malaltia de ma mare i el trasllat d´ambdues a l´Hospital matern-infantil.
Les monges. Els dies d´internament separada de la meva família. Tinc 7 anys.
La mort de ma mare i saber que el pare no pot tenir cura de mi.
Anar d´un lloc a l´altre amb 13 anys durant mesos, de vegades anar a parar a mans que no m’acullen.
Amor i estabilitat a casa de les tietes, sí, però també metres i metres de tela que planxo, doblego, transporto.
Un cistell al cap com el de la Carmen Miranda però que no porta fruites de colors llampants sinó llençols, tovalles i tovalles de cases, hostals i restaurants.
Pesa. Pesa molt, però m´hi acostumo.
La muntanya del Tibidabo. Camino cada dia des del peu de la Muntanya fins a l´Escola dels Àngels.
Acompanyo el meu germà a l´escola i torno sola cap a casa.
Tinc 16 anys.
Conec en Llibert, el meu marit.
El seu amor sembla que no pesa…
Els braços descansen, però dura poc temps.
Els 6 fills preciosos que arriben.
El pes de l´Enric als braços.
El pes de l´Eduard als braços.
El pes de l´Albert als braços.
El pes de la Montse als braços.
El pes del Ramón als braços.
El pes de l’Eli als braços.
El pes grat. El millor de ma vida.
El pes del cos del meu marit quan va estar malalt i jo el carregava d´aquí cap allà, d´aquí cap allà.
Els cossos dels avis de la Residència que canvio del llit a la cadira de la cadira al sofà del sofà al vàter del vàter al llit: la Mercè, el Juan, la Isabel, la Joana, l´Emilia, Juan el barber, l’Arturet, la Dolors… i tants d´altres!
I, finalment, els nets. El pes grat del seus cossos petits que creixen. Ells van de la meva mà perquè ja no em queda força per carregar-los.
Però hi són, els meus braços. I tant que hi són!
Encara vaig fent cims.
Amb perseverança eufòrica.
I aquí, avui amb vosaltres, sento que he fet un nou cim.
Que l’estem fent juntes.
Moltes gràcies.

Emilia_
(aquest text el llegeix l’Emilia davant l´obra “453 pedres”, també de Lluís Hortalà)

453 PARAULES COM 453 PEDRES.
AMOR.
ABUELA.
MADRE.
RAMÓN COMPAÑERO.
MARÍA HIJA.
JOSE ÀNGEL MI HERMANO.
VICKI AMIGA.
SILVIA.
MARI I AURORA AMIGAS.
ABURRIDA.
SI
NO
BOTAS
SOL
LUNA
AZUL
HOLA
CASA
VOLUNTAD
ESPERANZA
VIDA
PAZ
MUNDO
TELÉFONO
CARTA
FINAL
PALOMA
CAMA
EL DIA DE HOY
LEER
ALEGRÍA
SIMPÁTICA
CORAZONES
GRACIAS
TE QUIERO
VIVIR
SALUD
SONREIRTE
FUERTE
PARAULES
PARAULES
PARAULES
CADA DIA
PARAULES
NOVES PARAULES