Jaume Nieto sobre A.U.R.A de Abast Elàstic en cat

Abast Elàstic actua a Antic Teatre en diverses llengües:
tota la info aquí en cat /// cast/// eng: ★ 3 Marzo (Inglès), 4 Marzo (Castellano), 5 y 6 Marzo (Catalán) ★

Gràcies a Jaume Nieto que escriu sobre A.U.R.A:

El director d’un festival i una productora esperen en silenci que seiem. Tots dos duen posada una llarga perruca. Per què? Sembla que les dues persones que hi ha darrere d’ells els han convençut per posar-se-la. Són un noi i una noia de cossos semblants que junts fan part d’un retaule profà. Semblen querubins que somriuen i atenen, transmeten pau, miren sense vergonya i ens regalen un ulls amables però desconcertants.

La primera vegada que vaig veure a Marina Colomina i Carles Casallachs va ser a la Plaça dels Comediants de Tàrrega. Era un assaig obert, una idea en el seu moment més efervescent en xoc amb el públic que érem allà. Les perruques van tornar als artistes i l’assaig va començar. Va ser només una primera prova amb espectadors, un experiment però alguns dels qui érem allà vam atendre amb molta, molta, curiositat. A mi em van sorprendre, em van fer riure com cap espectacle que he vist l’últim any, em van interessar. No faré spoiler però, després de parlar amb ells en acabar aquella mostra i de la impressió que aquesta em va causar, la seva proposta em va quedar al cap… alguns dubtaven que se’n sortirien bé, però jo vaig tenir molta fe en la idea que aquest equip defensava. Amb molt de gust vaig veure un segon assaig un parell de mesos més tard, de nou no faré spoiler, però xé què bo! Havien arribat a un nivell d’absurd sacre que cada vegada pintava millor. “Com acabarà això?”, em preguntava. Era difícil imaginar on anaven a arribar però, per a mi, estava clar que a bon lloc des d’aquell primer moment.

A.U.R.A. és un espectacle de dansa: vertical, per la relació amb el diví que hi ha a cadascú; horitzontal, per lo terrenal i divertit de la bona estona que passes allà. Dansa multidimensional, senyorxs… i suprasensorial, extracorporal. Coreografia, sí. Ritual esotèric, també. Tecnologia, a l’ADN de l’obra. Una experiència rítmica curiosa de ser viscuda, on potser entendràs alguna cosa o cap (no va d’això). És un espectacle amb un discurs suficientment obert (i una música suficientment sublim) per obrir-te alguns xacres de la unitat corpo-espiritual que som i a la que apel·len, i que és un gust entregar-la relaxada per a que s’ho passi genial a A.U.R.A.

Pot la última revolució tecnològica revolucionar la nostra espiritualitat?

A la nova era postmoderna de la informació hi cap l’esoterisme? Potser més que mai?

Pot una app substituir una gemma o un cristal?

Són algunes preguntes que et poden venir a la ment a A.U.R.A. Recomano anar-hi amb la ment clara i el cor obert. Un treball que et fa somriure, uns artistes que s’estimen els espectadors, una missa en 8 bits. Gaudio!

Jaume Nieto

@_aume