16 y 17/11_Lautaro Reyes.. con camaralucida..ESTRENO
el joven Lautero Reyes presenta su pieza en Antic Teatre …. estreno…
sintierra.anticteatre from camaralucida on Vimeo.
PROGRAMA ANTIC TEATRE 2013 /// NOVEMBRE /// NOVIEMBRE /// NOVEMBER → |
★ 16 i 17 Novembre 16 y 17 Noviembre 16 & 17 November ★ | |||
CAMARALUCIDA«Sin Tierra»
ESTRENA nous llenguatges del cos Idioma/ Language / Langue: HORARIS DISSABTE: 21:00 HORARIOS SCHEDULES HORAIRES |
Direcció – Lautaro Reyes Intèrprets – Alba Barral, Javier G. Arozena, Roser Tutusaus Disseny il·luminació – Horne Horneman Disseny vestuari – Javier G. Arozena Co-producció de l’Antic Teatre / Adriantic www.facebook.com/camaralucida →
|
[+] llegir més /// leer más /// read more /// en lire plus →
Mostrem el comportament humà en una sèrie de capítols que s’esdevenen com a fites dins d’una línia cronològica. El reconeixement introspectiu com a èssers socials i dependents d’una estructura social. La necessitat de sostenir una divinitat a la qual rendir culte, donant-li atributs per a deslligar-nos de la responsabilitat de la nostra pròpia existència. La capacitat d’obediència davant d’una forma de vida terminal, on esperar un punt de col·lapse és el pla per a fer-nos conscients del nostre estat actual. Creem un recorregut crític sobre com hem manejat la nostra història per arribar on som. Al 2012 camaralucida presenta a l’Antic Teatre el work in progress de Sin Tierra. Amb un format de 30 min. comença a investigar sobre la narració i estètica que vol desenvolupar en escena, la companyia dona un primer esboç del seut reball. El 2013 paral·lelament segueix amb el duet Sistema, peça que profunditza en els codis de comportament en la relació de dues persones. El mateix any, continua el seu treball amb Sin Tierra per ara estrenar la versió completa, on el llenguatge coreogràfic defineix una proposta clara sobre allò humà com a ENTE social i estructural. |
Mostramos el comportamiento humano en una serie de capítulos que ocurren como hitos dentro de una línea cronológica. El reconocimiento introspectivo como entes sociales y dependientes de una estructura social. La necesidad de sostener una deidad a la cual rendirle culto, dándole atributos para desligarnos de la responsabilidad de nuestra propia existencia. La capacidad de obediencia ante una forma de vida terminal, en donde esperar un punto de colapso es el plan para hacernos consientes de nuestro estado actual. Creamos un recorrido crítico sobre el como hemos manejado nuestra historia para llegar a donde estamos. En 2012 camaralucida presenta en Antic Teatre el work in progress de Sin Tierra. Con formato de 30min. empieza a investigar sobre la narración y estética que quiere desarrollar en escena, la compañía da un primer esbozo de su trabajo. En 2013 paralelamente sigue con el dúo Sistema, pieza que profundiza en los códigos de comportamiento en la relación de dos personas. El mismo año, continúa su trabajo con «Sin Tierra» para ahora estrenar la versión completa, donde el lenguaje coreográfico define una propuesta clara sobre el humano como ente social y estructural. |
We show human behaviour in a series of chapters that take place as milestones along a timeline. The way we identify ourselves as social beings, dependent on a social structure; our need to maintain a deity we can worship, giving it qualities so we can avoid feeling responsible for our own existence; our capacity for obedience when faced with a terminal lifestyle, in which waiting for the moment of collapse is our method of becoming aware of our current state. We trace a critical path that looks at how we have managed our history in order to get to where we are. In 2012, camaralucida presented their work in progress, Sin Tierra, at the Antic Teatre. At 30 minutes, it was an initial investigation into the narrative and aesthetic processes to be developed on stage; a rough sketch of the company’s work. In 2013 they progressed withSistema, a duet looking into the behavioural codes that exist in a relationship between two people, while at the same time work continued on Sin Tierra, resulting in this premiere of the full version, in which the choreographic language defines a clear concept of man as a social and structural being. |