Pla Estratègic de la Cultura 2011-2021
Pla Estratègic de la Cultura 2011-2021
L’objectiu és traçar, concertar i pactar les polítiques culturals dels propers 10 anys per atorgar a la cultura la màxima centralitat social.
Per fer realitat el document, el Departament de Cultura inicia un procés de debat sobre la cultura catalana amb les Terceres jornades de reflexions crítiques amb 60 personalitats rellevants de la cultura.
El Govern ha acordat impulsar l’elaboració del Pla Estratègic de la Cultura 2011-2021, que traçarà les polítiques dels propers 10 anys amb l’objectiu d’atorgar a la cultura la màxima centralitat social. En aquest sentit, el document desplega a mitjà termini els mecanismes de treball per concertar i pactar les polítiques culturals del país per a la propera dècada.
Per tal de fer realitat el Pla Estratègic de la Cultura 2011-2021, el Govern ha encarregat al Departament de Cultura iniciar, abans d’encetar la seva redacció, un procés de reflexió crítica sobre la cultura catalana. Aquest encàrrec es concreta en l’organització de les Terceres jornades de reflexions crítiques, que sota l’epígraf genèric Canvis de paradigma: reptes i oportunitats de la cultura apleguen a partir d’avui una seixantena de personalitats rellevants de l’àmbit de la cultura. Les jornades se celebren des d’aquesta tarda i fins dijous a Barcelona amb l’objectiu de recollir i conèixer l’estat actual de la cultura segons el mateix sector i marcar les necessitats de treball a seguir en la propera dècada.
Els objectius del Pla són els següents:
- Establir un diàleg permanent entre el Departament de Cultura i el sector cultural per tal de treballar conjuntament per donar a la cultura la màxima centralitat i potència dins la societat.
- Fixar un marc d’actuació global definit des d’una perspectiva oberta, en diàleg amb altres administracions i sectors de la societat i de l’economia.
- Motivar el conjunt de la societat catalana a favor de la cultura i treballar en un mapa de responsabilitats compartides per definir un marc de cooperació interinstitucional, públic, privat i associatiu.
- Avançar cap a un model cultural compartit per tots els agents implicats, eficient i competitiu, que faci possible posicionar Catalunya a l’avantguarda de les polítiques culturals del món.
- Desplegar i enfortir la realitat cultural catalana per situar el model cultural del país com a referent i marca internacional.
El Pla s’estructura en quatre grans àrees d’anàlisi, reflexió i debat per a l’elaboració d’una diagnosi prèvia del sector i l’establiment posterior d’estratègies i objectius. Les àrees d’anàlisi són les següents:
- Sectorial. Incideix en la perspectiva i anàlisi de cadascun dels sectors de la cultura amb les seves especificitats.
- Territorial. Té en compte les diferents realitats territorials de Catalunya per disposar d’estratègies que contemplin les diferents realitats territorials de Catalunya, així com les seves singularitats.
- Transversal. Se centra en qüestions clau de la cultura amb dimensió social, econòmica i política i amb una incidència transversal.
- Específic. Analitza qüestions específiques i instrumentals rellevants que requereixen un tractament singular.
Les III Reflexions Crítiques apleguen des d’avui i fins al proper dijous 21 de juliol una seixantena de personalitats rellevants de l’àmbit de la cultura a l’Arts Santa Mònica, a Barcelona. Sota l’epígraf Canvis de paradigma: reptes i oportunitats de la cultura, pretenen dibuixar un estat de la qüestió de la cultura a Catalunya i segueixen el fil de les jornades que el Departament de Cultura va impulsar als anys 80.
L’any 1983 la Conselleria de Cultura que dirigia el conseller Max Cahner va impulsar la celebració d’unes jornades de reflexió crítica sobre la cultura catalana, que es van convertir en base conceptual per a la cultura del país dels anys posteriors. Hi van participar Pierre Vilar, Joan Triadú, Josep Ferrater Mora, Josep M. Castellet, Joaquim Molas, Xavier Rubert de Ventós, Miquel Tarradell, Josep Termes i Joan Fuster.
El 1986 es van convocar unes Segones reflexions crítiques sobre la cultura catalana, organitzades també pel Departament de Cultura, dirigit aleshores pel conseller Joaquim Ferrer. Van comptar amb la participació de Josep Gifreu, Norbert Bilbeny, Josep-Lluís Mateo, Josep M. Solé i Sabaté, Xavier Bru de Sala, Albert Abril, Antoni Mercader, Francesc Fontbona i Enric Canals.
Les finalitats de les jornades són les següents:
- Formular un conjunt de conceptes que ajudin a comprendre les funcions de la cultura al segle XXI als països avançats.
- Enfortir la cultura catalana a partir de les seves especificitats.
- Desbrossar estratègies d’aproximació entre la cultura i la societat.
- Detectar eixos més eficients de polítiques culturals, tenint ten compte els actius i les mancances de tres decennis d’experiència.