B2B BARCELONA to BERLIN
En el marco del proyecto internacional del Antic Teatre
ANTIC TEATRE (BCN) & PIATTO FORTE (BLN)
presentan
por primera vez en Berlín
Festival internacional de música electrónica y arte multimedia con artistas de Berlin y Barcelona que ofrece una exhaustiva pero refinada selección de directos y Dj sets de música electrónica, danza, Electro, electro-punk y arte visual.
Festival internacional de música electrònica i arts multimèdia amb artistes de
Berlín i Barcelona
Què és el Festival B2B Barcelona <> Berlín?
El projecte B2B, Festival B2B Berlín to Barcelona, es va iniciar el 2008 com una
plataforma tant per a l’exhibició de grups musicals i artistes que treballen amb
noves tecnologies, com per a la realització i producció de projectes vinculats a
dos espais multidisciplinars, Piatto Forte a Berlín i l’Antic Teatre a Barcelona.
Es dóna suport a artistes de totes les edats, tan als més emergents i no
reconeguts, com als que tenen ja una llarga trajectòria, però que tenen en
comú la gran dificultat per presentar el seu treball en els circuits i festivals
convencionals ja existents. Cada artista desenvolupa la seva línia personal en
la investigació dels sons, programes, video-creació (etc.) que no es correspon
a la creació convencional ni comercial. Es seleccionen actuacions en directe
i sessions de Dj de música experimental, Dance, Electro, Electro-punk i art
visual. I per això treballem en la direcció de descobrir i donar a conèixer
aquests artistes, construint una plataforma d’intercanvi estable entre les dues
ciutats.
Per què Berlín?
Perquè Berlín mola. Actualment Berlín és la ciutat més dinàmica i viva en
relació a la fluxe artístic de tots els sectors. Les possibilitats que troben artistes
allà per a poder realitzar i exposar els seus treballs és incomparable amb el
què es pot trobar a cap altra ciutat d’Europa actualment. També és una ciutat
que encara és assequible a artistes de tots els nivells socials, més rics o més
pobres, en termes econòmics. La ciutat està plena de locals oberts tota la nit,
galeries, clubs, botigues, espais de creació, teatres, festivals, auditoris, bars,
etc., que disposen d’una legislació municipal flexible per tal de poder portar a
terme totes aquestes activitats.
Aquest projecte es concreta en el Festival internacional de música electrònica
i arts multimèdia amb artistes de Berlín i Barcelona; que celebrarà la seva
cinquena edició aquest mes de novembre a Barcelona, sota el nom d’Antic
Goes Electric Vol.V.
A més, per aquest 2012 i per primera vegada, gràcies al suport de l’ICUB i
de l’Institut Ramon Llull, el festival es podrà desenvolupar també a la capital
alemanya, fent possible així la internacionalització de les propostes musicals de
Catalunya i les Illes Balears més experimentals.
El partner del projecte B2B a Berlín és Piatto Forte, una botiga de discs i local
musical, a més d’una plataforma de creació de happenings, performances i
live-acts. Está dirigida pel Dj. Baroxmix, Michele s’Alessio, músic i reconegut
DJ en nombrosos clubs d’Europa i promotor de la música electrònica
anticonvencional.
Festival B2B Barcelona to Berlín (21 y 22 de setembre, 2012). Festival B2B Berlín to Barcelona – Antic Goes Electric Vol.V.(17 de novembre,
2012).
Més Informació de Festival B2B Berlin to Barcelona:
Una formació artística i moltes representacions en directe emmarquen els talents d’aquesta imponent vocalista/intèrpret que toca música molt diversa. Les seves lletres tan juguen amb el moviment Dada, com amb les produccions poètiques més profundes, inquietants i experimentals per ressorgir esquitxades de referències desassossegades de Grace Jones, Nina Hagen o Lene Lovich, amb una suggerència del més recent de Trish Keenan. Tot sublimat per una veu sense pretensions que fa flotar les seves melodies com un petó lleuger per sobre de les aigües tranquil·les.
L’estil vocal únic i divers d’Elle P. ha estat utilitzat en produccions de música experimental i en moltes col·laboracions i concerts amb artistes de renom. Amb Con Iftah Gabbai, la meitat del projecte berlinès de culte bpitch Skinnerbox, forma el duo Elle P.& Iftah. Al 2010 van publicar el destacat EP Sick Liar/Pink Painter en l’editorial Souvenir Records de Tiefschwarz, que va ser remesclat per dOP i Ruede Hagelstein. La versió d’aquest últim va ser elegida per Sven Vath per a començar la seva recopilació de Sounds of the Eleventh Season.
Al 2011, en un període de 12 dies el duo va compondre, escriure i gravar 12 temes que va publicar al seu àlbum gravat en cinta 238-tascam Mrs. Oscillator & her Pocket Calculator en un MC →, el qual va ser celebrat en revistes musicals com De:bug Magazine: “brillant i idiosincràtic pop”; en l’edició de febrer de la versió alemanya de Rolling Stone: “magnífiques cançons representades amb encant”; i per la premsa britànica: “contundent, frenètic i colmat d’imaginació que s’eleva per sobre del fangar marcant diferències amb personalitat i entusiasme afegits a una mescla preciosa de vinyetes electropop que inclouen cançonetes accelerades de ball, música bellament atmosfèrica i unes lletres excel·lents”.
El blog Mercedes-Benz Mixed Tape, que promou els millors nous talents a nivell global, les va marcar com a artistes revelació.
La pròxima edició per part d’Elle P. Es planteja per a la tardor i hivern del 2012, i inclou, entre d’altres, un projecte d’Elle P. i Ruede Hagelstein i el segon àlbum d’Elle P. & Iftah. A més, protagonitzarà un nou documental per a la televisió alemanya sobre artistes contemporanis.
El títol d’aquest primer treball dels Fake Druids aludeix directament a un fotograma de
la pel·lícula de 1973, F for Fake (aquí es va traduir, Fraude), d’Orson Welles. Al principi
d’aquest laberíntic documental sobre el frau i les falsificacions, el cineasta avisa per mitjà
de titulars en blanc sobre negre que durant la següent hora de projecció tot allò narrat en
la pel·lícula està basat estrictament en fets reals. La pel·lícula, tot i això, dura 90 minuts i
això permet a Welles mentir a plaer durant la última mitja hora de metratge. Al garantitzar
de forma explícita amb aquesta mateixa frase (adaptada al nou producte), la autenticitat
del seu contingut, els Fake Druids aconsegueixen que ens plantegem el contrari. ¿Què hi
ha de veritat en el que afirmen i en el que ens conten?
Els Fake Druids són un duo de baix, bateria i veu que fan rock en anglès, directe i
sense ornaments. La banda, formada a finals de 2011, practica en aquest primer treball
un acusat essencialisme. Un cert dogma sembla regir totes i cada una de les cançons
contenides en aquest: 1-efectiva simplicitat en les composicions i màxima contundència
en el so. 2- utilització de dos únics instruments limitats a un so demolidor molt concret i
invariable. 3 – no més de dos veus; les que es puguin realitzar en directe.
MUTFAK DRT és un bastard brut i sense netejar. Per precisar, un bastard electropunkghettotechmetalrap. Sostingut per ritmes disco del Clubkulture i descobert de samplers de guitarres dels 80. Un supergrup composat per: Jammin Unit (Air Liquide, Serious Dropout) Beatbox Eliot, DJ Gaucho i amb Yaneq (Radio Arty – Flux FM, Stauts Yo!) al micro.
Nascuts al 2008 a partir d’una jam session espontània en un suorós club d’Hamburg, van seguir en escena al Volksbühne per a Berlín Insane i van caçar als Party Artys (Club 103, Ritterbutzke). MUTFAK DRT és sobre tot una actuació en directe que rebutja els clichés avorrits i celebra amb força. A tot volum i sense embuts. Els temes es toquen en cada concert com si fossin nous – cap versió es repeteix. El nom del grup significa “cuina de quatre” en turc – almenys per alguns. S’escau perquè els quatre mesclen el que es pot mesclar però mai s’ha mesclat d’aquesta manera. MUTFAK DRT és alta cuina acústica. Postretropunk per a gastrònoms, o per als que simplement volen festa.
Movent-se entre Berlín i Barcelona, per clubs i soterranis, bars i terrasses, Dj Samu sempre presenta un set de DJ ‘back into groove’ amb una mescla sofisitcada d’electro, funk, disco, dub, new-disco, downbeats, hip hop i temes soul. Cada cop que reuneix totes aquestes influències musicals del Berlín electro i de la Barcelona llatina dels últims 10 anys, aconsegueix una fusió de gèneres i sons que no sols conté un fil vermell atravessant el set sencer, sinó que també genera una tensió positiva en la pista i crea una narrativa musical coherent.
Dj de festa i adicte als vinils de col·lecció des de que era un nen, Samu va començar amb la música a partir del 2000, prenent contacte amb els ambients més excitants de l’escena underground de Berlín. Durant un temps es va traslladar a Barcelona, on va començar a descobrir el costat llatí Groove d’aquesta ciutat mediterrània, i va treballar amb les etiquetes Sambafrique i Okayplay. De nou a Berlín, Samu va fer de Dj amb el col·lectiu de Piatto Forte. Al 2008 funda la festa ‘Mo’ Better Funk!’ en un hotel abandonat de Kreuzberg; aquest projecte creix i troba visibilitat gràcies a les col·laboracions amb Djs coneguts com Nickodemus, Ivory boy i els Peanuts. També és fundador del projecte Disco-blog ‘Mybach.disco’ com a plataforma musical de la ciutat, amb la intenció que es converteixi en una caldera de cultura musical en les zones de Kreuzberg i Neuköln.
De gira per Alemanya va conèixer Berlín per primera vegada i més tard va decidir traslladar-se allà. El seu temps a la capital alemanya i després a Nova York el va inspirar a seguir una nova línia musical, experimentant amb estils com el hip hop, trip hop i Disco. Barox no es veu com un fill de la generació tecnològica i això s’escolta en el seu set, on es reflexen les seves antigues influències Punk. Se’l coneix com Dj, productor i promotor, organitzador de nombrosos esdeveniments musicals.
Dj Baroxmix ha aperagut en diferents clubs de tot el món, incloent el Gargoyle Mechanique i Sunday Club Knitting Factory de New York, Garage de San Francisco, a més de molts d’altres a Tokyo, Singapur, Ciudad del Cabo i per tota Europa.
Ha publicat: DNS-2000 – En directe a Maria, Recopilació Elektro-Royalty a Duplikat Records; CD (001) Tutti Felici maxi single: Baroxmix con Krozome 131, vinil a Duplikat Records; Piatto Forte Vol. 2, que serà un doble CD recopilació amb grups de Barcelona i Berlín per al 2013.
Les nombroses influències que ha assimilat es reflexen en els seus variats sets de Dj, que inclouen disco, downtempo, lounge, funky electro, re-edicions i italo-disco. Amb Marek Barath va formar Duplikat Records el 2003.
Un any més tard va obrir una botiga de discs, Piatto Forte, que es va convertir en una espècie de caldera, per a músics locals i recentment arribats a Berlín, oferint concerts en directe dins del local i creant una plataforma per a artistes amb l’objectiu d’estendre les xarxes i promoure i millorar la música experimental i underground. No va ser casualitat que s’involucrés en el teatre barceloní Antic Teatre, amb qui organitza, des del 2007, un festival que uneix les dues ciutats, més conegut com B2B.
Nascut a Udine (Itàlia) el 1968, a mitjans dels 80 tocava la bateria amb el gruphardcore Tomahawk.
A finals dels 80 va començar la seva carrera com a MC i Selecter tocant vinils hiphop, funk, dub i jungle d’n’b.
El 1991 va fundar un dels grups militants rap/crossover més importants d’Itàlia: Ariadigolpe.
Com a veu i raper militant, escrivia rimes furioses contra el règim emergent de Berlusconi, i va publicar 2 àlbums, un EP 7” en directe, diverses recopilacions a més d’actuar en centenars de concerts per tota Itàlia, Suïssa i Eslovènia. Ariadigolpe va tocar en tots els centres socials, cases okupes i esdeveniments més importants, com a principals o com a teloners d’altres grans grups italians i internacionals com 99 Posse, Assalti Frontali, Casino Roayle, Murphys Law i CPS per mencionar sols alguns.
El 1997 va deixar el grup per a concentrar-se en la seva altra passió: la fotografia. A l’estiu del 1999, Japo deixa Udine y es dirigeix a Berlín, meca pels artistes i músics d’avantguarda. Al marge del seu treball com a fotògraf desenvolupa la seva carrera com a DJ, tocant en molts espais, en general clubs alternatius i underground de Berlín, Itàlia i Londres (Eimer, Escschloraque, Kulturfabrik, Yaam, Rototm Sunsplash, SO36, RoterSalon, 1001, Farbfernseher, Far East Film Festival i molts més).
Com DJ, JAPO té una gama molt eclèctica: des del jazz dels 50 i els 60 (que coneix gràcies al seu pare), passant pel reggae & dub dels 70/80, del funk dels 70 a l’afrobeat, del punk, hardcore i wave dels 80 a cançons polítiques i obreres tradicionals, passant per diferents tipus de música contemporània com el hiphop-rap, jungle, electrònica (el primer cassette que es va comprar va ser The Man Machine Kraftwerk, 1978) i el tech-house minimal.
Els sets de JAPO reflexen aquesta mirada expansiva, a vegades com un mosaic, a vegades senzillament en un sol gènere, però sempre amb elegància i precisió.
DJ Esteve Morell presentarà part del seu treball com a Dj, remixer i productor.
Remixer, DJ, productor i músic, fundador de la discogràfica ‘Pale Music Int.’ i del festival underground alemany “Berlin Insane”.
Com a fundador i integrant del duo DJ i remix “The Scandals” amb Emma Eclectic, ha treballat en remixes i col·laboracions per a artistes com Miss Yetti, Bruder & Kronsädta amb Nina Hagen, Eric D. Clark, Ascii Kisko, Punx Soundcheck amb Marc Almond, Pink Grease, Neonman, Beroshima, Lola Angst, Atomizer, Junesex, The Nihilists, Boy George, Trafalgar, Schwefelgelb, DJ Donna Summer i DJ Wool.
Com a DJ internacional, Steve Morell toca en clubs i festivals del món sencer i ha produït remixes de: Mona Mur & En Esch, Gods of Blitz, The Vanishing, Martha & The Muffins, Shed, The Antiquark, The Stylists, Narcotic Fields, The Prostitutes & Warren Suicide, i actualment treballa en remixes per Nikaya (Alemanya), Hanin Elias (Alemanya), i Sister Chain & Brother John (Israel/Irlanda).
Actualment Morell es concentra en el seu nou àlbum en solitari The Life and Death of Jimmy Pheres and his Rise from the Underworld. L’àlbum sortirà a l’octubre del 2012 i conté una gran selecció de músics convidats, com N.U.Unruh (Einstürzende Neubauten), Andi Sexgang, Valerie Renay & Sebastian Lee Philipp (Noblesse Oblige), Hank J. Manchini (Kill the Dandies!), Martin Craft (Jarvis Cocker Band), Nackt (Warren Suicide), Kevin Mooney (Adam & The Ants) etc.
El segon single, Lady Pheres, es va emetre com a duet amb Monika Pokoma al maig del 2012. El tema ha estat citat com “la melodia més bonica del 2012” i el duet s’ha comparat amb altres com Nick Cave & Kylie MInogue – Where the Wild Roses Grow; Blixa Bargeld & Meret Becker – Stella Maris y Gainsbourg & Jane Birkin.
L’octubre del 2012 sortirà un 12” single més disc, “Floating over the abyss of an unknown wasteland / Get it up” amb veus de Monica Pokorná i Valerie Renay.
DJ Steve Morell s’està centrant més en el Nu-Disco & Electro convinat amb New Wave.
La projecció de les imatges segueix una línia narrativa i es basa principalment en la imatge real, gravada per l’artista i sense retocs de cap tipus.
Un directe visual gairebé cinematogràfic amb el que transporta l’espectador a llocs desconeguts …
Carolina Narvaez (Xarlene)
Artista visual freelance de Barcelona. Vj resident a Zen Club des 2007-2010. Vj resident a Nita des 2009-2012.
Projectes visuals: Diari Sonor (Love the Chaos), Strange 2, Nev.era, Brunetto, Cinexin, Lasers, Efea.
Actualment treballant en cicles formatius del ram del vídeo i les arts visuals i en el seu propi estudi amb nous projectes personals.
“…Introducing Lovely Miss Q” és el títol del primer àlbum en solitari Miss Q; produït per Guillamino i editat per Tsunami Music (2011). Aquest àlbum pot definir-se com la banda sonora de la vida interior d’un personatge fictici anomenat “Lovely Miss Q”. Un personatge nocturn que freqüenta bars polsegosos de l’Oest Salvatge, adora teatres amagats i té trobades emocionals en ports industrials i fàbriques abandonades.
Com en un Cabaret post-modern electroacústic aquí hi queb de tot: des de jazz i blues anyenc, ritmes trencats, baixos profunds, funk abstracte i fins a tocs de free-folk urbà! Un viatge urbà i somniador guiat per una veu cristalina.
Miss Q ha actuat en un gran nombre d’esdeveniments a Espanya, Alemanya i Dinamarca, i està a punt d’acabar el seu segon àlbum en solitari. Aquesta nit tocarà una mescla feta entre cançons del seu primer àlbum i cançons totalment noves.
Miss Q és l’alter-ego de Pia Nielsen, música i actriu danesa establerta a Barcelona. A part de la seva carrera en solitari com a Miss Q, és membre del col·lectiu artístic Zink Tank, amb qui també ha editat els àlbums “Radio SIS” (2006) i “Álbum de Pedro”(2008). També forma part de la companyia de teatre Clavalacalva; com a encarregada de la música i com actriu. Al llarg de la seva carrera com a creadora musical ha composat bandes sonores per diferents obres de teatre, documentals, video-art i video animació.
El directe de Mar Abella es caracteritza per posseir melodies d’un alt contingut emocional, que combinades amb beats de sonoritat 90’s, fan endinsar al públic dins una atmosfera romàntica i nostàlgica.
De ben petita ja vinculada al món de la música, Mar Abella (Sabadell 1979), de formació clàssica, sempre ha mostrat debilitat pel pop i l’electrònica.
Va debutar l’any 2007 amb el seu primer àlbum “M.A.” (Natteam Music), on reflexava una sonoritat pop deep triphop, per després fer un canvi donant com a resultat un live! dedicat a l’electropop-techno pròxim a la psicodèlia-rave. Part d’ell es va editar el 2010 a “Automatic Ep” (xxrecords).
Mar Abella ha participat en festivals com MMVV InVICtro, Palmfest, Electro-BAM, Test Festival o Dj’s Contra la Fam, i a sales com Fellini Bcn, La Terrazza Bcn, Estruch Sbd o Blanc Reus.
Actualment acaba d’editar la seva tercera referència discogràfica “Abans” (Black Cat Records Bcn), un àlbum que comprèn per igual des del pop més íntim fins l’electropop més propi de club.
Reactable, neix del concepte de com fer música amb un ordinador, millor que amb el teclat i el mouse. El resultat és una taula tàctil en què l’intèrpret va generant el so, col·locant objectes sobre de la superfície, manipulant-los, i connectant-los entre sí, una nova forma de fer, entendre i veure la música.
El fet de fer servir un sol instrument per fer un concert sencer, crea un vincle especial, íntim. Carles porta temps viatjant només amb la taula, aprenent, ensenyant, creant un llenguatge, mai hi ha dos concerts iguals… Carles vs Reactable.
Carles López aka Carlazz Músic, productor & DJ nascut a Barcelona, ha actuat en més de 40 països, en tot tipus d’esdeveniments, clubs i festivals entre ells: Sónar-(Barcelona, New York), Sziget Festival-(Budapest), Ars Electronica-(Linz), Microwave Festival-(Hong Kong), Big Day Out-(Sydney),Red Bull Academy-(Oporto), Ushuaia Beach Club-(Eivissa) o en els Mtv Awards / EMA Europe 2011-(Belfast). Ha compost música per Alejandro González Iñarritu (Babel, Amores Perros), Sol Picó Cia de Dansa, Marcel.li Antúnez o Sergi Faustino.
Forma part de Reactable Systems col·laborant en el en el desenvolupament de Reactable i essent el músic principal i l’encarregat de mostrar l’instrument per tot el món.
Procedents de Barcelona – varen crear el col.lectiu Electro Pfand amb el propòsit de donar a conèixer música electrònica eclèctica i de qualitat.
Negom és ingenier informàtic, deejay i gran apassionat de la música des de que era un
nen. Les seves primeres influències dins del món de l’electrònica provenen bàsicament
de l’electro i el techno. Tot i això, el techno pop i el synth pop dels 80’s el varen calar fons,
considerant aquest estil ple de poder i sentimentalisme, i per suposat, el començament
del “tot”.
Vinilette és productora, periodista musical i deejay. El seu imaginari musical va néixer amb
els primers contactes amb els sons de l’època dels 90’s. Com a melòmana – sempre ha
portat la música amb ella – no va ser fins als inicis de l’època passada, quant començà a
modelar el seu background: house, techno, bleep,…..
Darrere del duo de Kreuzberg “Dick&Fett” es troben dos musicòfils que el món internacional encara desconeix: Taras Breker i Tobias Pieper.
Com que venien d’una família adinerada, Tobias va tenir accés al món de la música des dels quatre any. Des d’aquesta edat, la seva educació principalment humanista, incloeix diverses hores diàries d’escola de música. Encara que demostra talent en molts instruments, la seva passió és la guitarra.
Taras, al contrari, va ser criat de manera menys tradicional i es va trobar la música electrònica molt aviat. De família més hippie, es va deixar caure cap al so suau i espaiós a l’aire lliure amb sols deu anys.
Al 2009, els dos decideixen juntar talents I des de llavorns són els DJ residents de “Farbfernsehr”, control·lant el programa musical i la creixent fama. Fins al dia d’avui munten les seves cèlebres festes i s’han convertit en una institució de l’escena musical a Berlín.
En el meu procés creatiu, vaig començar interessant-me per les mans. Llavors vaig descobrir que una de les seves funcions era la de generar formes, i vaig desenvolupar aquesta faceta fins al seu límit, capturant i catalogant més de mil postures que vaig organitzar en famílies. Això es podria considerar com un abecedari on les lletres serien les formes manuals. Després, per seguir desenvolupant la feina, vaig dissenyar i desenvolupar un sistema multimèdia que em permetria conjugar aquestes lletres per crear quelcom així com paraules o frases. Aquest sistema també em permetria utilitzar aquestes formes per pintar, i unes quantes coses més. Com podeu observar, a mida que el meu treball va anar evolucionant, es va anar convertint en una espècie de llenguatge. Ara estic en el punt en que començo a utilitzar aquest llenguatge de diverses maneres i a la performance, pretenc seguir desenvolupant-lo, però en aquesta ocasió centrant-me també en el cos.
Per presentar en directe aquest desenvolupament escultòric manual, utilitzo un sistema multimèdia amb projecció d’imatge que em permet mostrar com estructuro el treball, sumar imatges i variar paràmetres espacials de manera que les meves mans es multipliquen, generant així estructures més complexes. Aquest sistema és interactiu, es controla amb la veu i també permet sincronia amb música i projecció d’imatges pre-gravades.
Performer i artista multimèdia. Les seves peces combinen elements i idees a mig camí entre teatre físic, art plàstic, multimèdia o visuals. Té a les seves esquenes una llarga trajectòria com a actor de teatre, ha format part de les companyies General Elèctrica i la Carnisseria de Rodrigo García. I també ha col·laborat amb Marcel·lí Antúnez, Ojos de Brujo, Frederic Amat, Joan Baixas o Sonia Gómez entre d’altres. En solitari, ha girat durant anys amb un espectacle creat per la seva mare que s’interpretava únicament amb les mans. En cinema, a més de treballar com a actor, ha treballat com a guionista, director i muntador a New York i Barcelona.
Creació i experimentació d’imatges a temps real, a partir de found footage i material propi, intervinguts prèviament mitjançant l’edició digital o la manipulació fotoquímica, que són remesclades en directe seguint diversos estils artístics. El resultat és una deriva visual plena d’atmosferes i paisatges suggerents, imatges abstractes i concretes, coloristes, d’estètica bruta, plenes d’ironia. Extractes de quotidianitat intervinguts per randoms, juxtaposició de plànols i repeticions que donen lloc a un muntatge frenètic i experimental molt vertovnià. Distorsiono a manera de détournement el significat original de les imatges per crear un nou univers extàtic i catàrtic que trasllada l’espectador a un estat artificial al qual la seva neuroesfera ha d’adaptar-se i que es renova constantment, retroalimentant-se com una cinta de Moebius, sense un punt de partida o final concrets. Podria definir la meva posada en escena com una performance audiovisual que juga amb les lleis de l’entropia i l’atzar generant un discurs plàstic que reinterpreta el món que ens envolta i que, com un sistema de rizomes, diversifica el caos obrint-nos les portes a la irracionalitat poètica.
Mademoiselle Oui Oui és el pseudònim de l’artista multidisciplinar, filòsofa, actriu i artista visual barcelonina Carolina Cabrerizo. El seu treball és una travessia en la qual esculpeix emocions a través de les imatges. Ha realitzat treballs visuals per a diferents artistes com el col·lectiu Zink Tank o la cantant Miss Q, a qui acompanya en directe amb els seus visuals. Els seus treballs han estat exposats en festivals com Minimadelia Design Circus (Madrid) i El Globo de Juan (Braga, Portugal). Col·labora amb la companyia de teatre La Viuda realitzant i muntant vídeos per als seus espectacles. Ha actuat en sales com Antic Teatre, BeGood, Discos Paradiso, Niu, Miscelanea, Karriere Bar (Copenhaguen) o Madame Claude (Berlin).
Actualment està desenvolupant el seu projecte personal «el Ser y el Otro» produït per Producciones Instantáneas.
