Es tracta de fer una versió escènica del treball teòric que estic portant a terme en el marc d’un recent començat doctorat en arts escèniques, en les universitats de París III i en la UAB de Barcelona. Aquest treball té com a objectiu analitzar les variables del temps en algunes peces contemporànies, estudiant propostes que utilitzen llenguatges relativament abstractes i en les quals la construcció d’un significat es realitza de maneres poc convencional. Amb aquest projecte m’interessa provar escènicament les reflexions que estic construint a partir d’aquests temes. El títol provisional d’aquest projecte es refereix al llibre que faré servir com punt de partida d’aquesta experimentació escènica: Que vol dir contemporani? de Giorgio Agamben. Al final de maig de 2010, a l’Institut del Teatre, es van organitzar unes jornades de reflexió intitulades “Les arts escèniques com a pràctica d’investigació”, organitzades per Artea i conduïdes en la seva majoria per Oscar Cornago. Aquestes em van incitar més del que ja estava a desenvolupar aquest projecte, ja que interroguen quina relació pot tenir la investigació, en aquest cas acadèmica, amb la pràctica de les arts escèniques. Durant aquests dies a l’auditori de l’Institut es van formular preguntes com aquestes: pot la investigació en arts escèniques desembocar en un resultat pràctic? Tenen les paraules la mateixa força que l’acció? Per altra banda, José A. Sánchez va plantejar que el concebre l’art com investigació participa de la cancel·lació del misteri d’aquest, és a dir que d’aquesta manera es deixa de concebre l’art com un treball misteriós, l’obra d’un geni, les regles i mètodes del qual queden ocults. Ell considera que les eines crítiques, que fins ara eren patrimoni dels investigadors, es transvasan a la pràctica, i anul·len la distància entre una obra i la seva “crítica”. Justament, aquesta relació ja no es planteja en termes de crítica, sinó com a diàleg, col·laboració, interferència e intervenció.
En el seu text, Agamben diu que ser contemporani és poder mirar en les tenebres del seu propi temps.
Tenebres i misteri.