Aquest és el text que s’està enviat al gabinet jurídic de la Generalitat de Catalunya per tal d’aturar l’aprovació de la Llei Òmnibus. Us recomano que us ho llegiu abans i si hi esteu d’acord feu un copia y pega i l’envieu a l’adreça que posa.
Important firmar-ho amb nom i cognoms i el DNI.
Sobre el procés d’elaboració de l’avantprojecte.
En la redacció de l’avantprojecte de llei, el govern de la Generalitat de Catalunya no ha consultat a les organitzacions i col.lectius dels artistes, creadors i gestors, és a dir, amb les persones especialment interessades i afectades per les polítiques culturals.
De la mateixa manera, el govern no ha consultat amb les institucions artístiques i culturals del país. No ha consultat ni amb el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ni amb la Institució de les Lletres Catalanes. Sembla que no ha consultat a les altres forces polítiques ni amb els seus grups parlamentaris.
Amb aquest procediment, el govern de la Generalitat ha trencat amb la llarga dinàmica de debats, consultes, negociacions i consens sobre el model de gestió de les polítiques culturals a Catalunya.
Sobre el model del Consell de les Arts
La instauració d’un Consell de les Arts a Catalunya és una demanda històrica del món de la cultura. L’any 2003, les associacions professionals dels diferents estaments artístics es van constituir en la “Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts”. Poc després, la Generalitat de Catalunya va nomenar a Josep Maria Bricall com a comissionat per a la redacció d’un informe sobre les futures funcions i característiques d’aquest nou organisme que va servir de base per a la redacció de la llei. El juny de 2006, el conseller Ferran Mascarell va pactar amb la Plataforma de la Cultura el projecte de llei que va lliurar al Parlament. La convocatòria anticipada d’eleccions va fer decaure el projecte de llei però va ser recuperat i inicià un tràmit parlamentari que va culminar el 7 de maig de 2008 amb l’aprovació de la Llei del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.
El Consell de les Arts representa un canvi de model de la gestió dels recursos públics de suport a les arts. Es considera que, a determinats àmbits (els mitjans de comunicació de titularitat pública, la Universitat i al suport a les Arts) han d’estar protegits de la ingerència dels governs per evitar el dirigisme, el seu ús partidista o propagandístic.
La seva principal funció executiva és convocar i resoldre els ajuts econòmics al suport de les Arts.
El Consell de les Arts és el garant de la llibertat d’expressió i creació doncs les seves decisions es basen –exclusivament- en criteris artístics i no pas per afinitats polítiques o ideològiques.
La seva segona gran funció és la de col·laborar amb el govern en la definició de les polítiques culturals i fer-ne un seguiment crític i independent. Dissenyar les polítiques culturals a mig i llarg termini amb un horitzó més llunya que les conteses electorals.
En tercer lloc, el Consell de les Arts ha de ser l’advocat de les arts i dels artistes, ha de posar-ne valor la seva obra i l’aportació social del seu treball.
La seva desaparició representa un greu retrocés cap a antigues i anacròniques formules despòtiques de política cultural que volíem veure superades.
La Institució de les Lletres Catalanes es va crear en temps de la República (1937). Va ser derogada pel dictador Franco i recuperada l’any 1987.
El CoNCA només té dos anys d’existència i ha iniciat la seva activitat sense els recursos econòmics, tècnics ni humans suficients i homologables a la resta de consells de les arts de països propers com ara els d’Escòcia o Quebec. Des de la seva implantació, les diferents administracions han rebaixat progressivament els seus recursos econòmics
Respecte al pressupost que gestionava l’antiga Entitat Autònoma de Difusió Cultural, proper als 32 milions d’euros, el CoNCA n’ha rebut menys de la meitat ,15 milions l’any 2010, i ara es preveu una retallada d’un 27 %. Aquesta manca de recursos determina la seva capacitat d’atorgar ajuts i inversions fins al punt que molts artistes, companyies i entitats identifiquen al mateix CoNCA com a causant de la desatenció.
Junt a aquestes difícils circumstàncies, el CoNCA no ha actuat amb l’agilitat, transparència, determinació i empatia vers els artistes, creadors i col.lectius que cabia esperar d’un organisme independent. En alguna de les seves actuacions ha reproduït els mètodes més feixucs, opacs i fins i tot arbitraris que es poguessin esperar de l’administració pública més obsoleta.
El CoNCA ha estat incapaç de reestructurar el seu organigrama i les seves despeses de funcionament a una situació de continues retallades econòmiques. La despesa en retribucions de la Presidència i el Plenari, així com en el sistema de comissions d’avaluació, més pròpies d’èpoques d’excedents o vaques grasses, contrasta amb la precarietat, autoexplotació i greu amenaça d’extinció d’una bona part de la comunitat artística, dels artistes i creadors emergents o més experimentals, de les iniciatives artístiques col·lectives de base.
Tanmateix, aquestes greus i importants disfuncions, no poden ser l’excusa per desmantellar el CoNCA, ans el contrari, han de ser motiu de canvis, millores i perfeccionament del nou model.
L’avantprojecte de llei estableix que les actuals competències executives del CoNCA seran assumides per un refundat ICIC que passa a nomenar-se Institut Català de Creació i Empreses Culturals ICCEC. L’objecte del qual, segon el seu article 2, apartat 1) serà: impulsar el desenvolupament de les empreses culturals, ja siguin persones físiques o jurídiques, i fomentar el consum cultural així com l’ampliació de mercats per a la cultura catalana. A l’apartat 2 de l’esmentat article 2, es diu:. Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per empreses culturals les persones físiques o jurídiques dedicades a la producció, la distribució o la comercialització de productes culturals incorporats a qualsevol mena de suport, i també les dedicades a la producció, la distribució o la
comercialització d’espectacles en viu. S’inclouen dins d’aquest concepte les persones físiques que exerceixen una activitat econòmica de creació artística o cultural.
Assimilar el concepte de artista/creador a una empresa cultural és assimilar la creació a l’entreteniment. Es desactivar la capacitat crítica, qüestionadora, emancipadora, de recerca i innovació consubstancial a l’activitat creadora i artística. La concepció neolliberal que inspira l’avantprojecte abandona la viabilitat de la producció artística al mandat dels mercats, a la seva capacitat per absorbir la producció cultural i convertir-la en mera mercaderia banal, en un èxit comercial.
Retirada dels articles 235, 236, 237, 238, 239, 240, 241, 242 i 243 relatius al nou Institut Català de la Creació i les Empreses Culturals.
Retirada dels articles 348, 349, 350, 351, 352, 353, 354, 355, 356 relatius al Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.
Retirada dels articles 357, 358, 359, 360, relatius a la Institució de les Lletres Catalanes.
Retirada de les Disposicions Addicionals: Segona (ICCEC), Desena (CoNCA) i Onzena (CoNCA i ILLC).
Retirada de les Disposicions Transitòries apartat 3 de la Primera, Quarta, Cinquena.
Retirada de les Disposicions Derogatòries: 1, 5, 11, 12 de la Primera. 12 i 16 de la Segona.
¡Yo ya he enviado las mías! 🙂
done!
listo!!